IVAN ARTIGAS: julio 2008

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 28 de julio de 2008

MOONLIGHT RAID 08

Sempre que organitzo una cursa, ja siguin Raids, Curses d’Orientació, etç.. Intento fer proves, en les quals, a si fos jo el que participes, al acabar diria aquest “tio” que ha fet el circuit s’ha passat tres pobles, però la idea, el circuit, i el recorregut han sigut molt “guapos”, i la Moonlight d’aquest any ha sigut així!!!

La idea va sorgir un dia d’aquests que surts a córrer sol, i tens massa temps per pensar!! En veure una de les moltes cabanes de pastor que hi ha pujant el camí del Mas del Artis, vaig pensar, que seria distret fer una cursa d’orientació, amagant les balises dins de les barraques, però l’inconvenient, era que es veuen de seguida!!!

Solució, fer la cursa de nit!!!! Cursa de Nit + orientació + passar-ho bé = MOONLIGTH RAID!!!!

Així que va ser Arribar a casa i ja vaig trucar al Ricard per si tenia alguna idea per la moonlight d’aquest any, i al dir-me que no, dons ja estic liat buscant per tota la zona de Canyelles i del Mas de l’Artis, Barraques de Pastor, pous i Pou de Glaç
.
Tota la resta ja be sol buscar un circuit, geoposicionar les barraques al GPS, descartar algunes barraques per massa dificil, seleccionar una zona, pre-dissenyar un circuit, etç..

El Resultat?? Tota la gent que vàreu venir, ja la coneixeu, una cinquantena de persones, disposades a enfrontar-se a la nit, les pedres, els esbarzers, però amb moltes ganes de competir i passar-ho be, cadascú a la seva manera, ja sigui caminat, o intentant fer el màxim de punts, en les tres hores que tenien per acabar la prova.

Al final en Toni Morera, i en Jordi Montaner, van fer 370 del 600 punts possibles, molt a prop d’ells, en Xavi Perelló i la Neus Giménez , amb 350, i seguits d’en Pere Marcer i en Jordi Massana amb 300.
La classificació final va quedar aixi:

Circuit Llarg

1er Toni Morera i Jordi Muntaner 370 2:56
2ón Xavier Perello I Neus Gimenez 350 2:55
3er Pere Marse I Jordi Massana 300 2:57
4art J.M.Valero I Cristina Muñoz 290 2:52
5é Anaïs Panosa i J. Valero 260 2:56
6é D. Costa, J Camacho i L. Sararols 240 2:59
7é A.Guimerà i Joan Tornè 240 3:00
8é J. Fanlo I Amparo Gil 150 2:34
9é A. Gonhert I Felix Ruiz 130 3:01

Circuit Curt

1er Maria Maians 140 2:36
2on Núria Gili I Felip Gili 140 2:45
3er D. Teixido/ T Borras/ E. Barroso 140 2:55
4art Silvia Agustina i Monica Sanchez 140 2:55
5é Israel Prieto I Marta Ailagas 120 2:57
6é Josep Casas i Ignasi Marta 70 1:56
7é E. Amela i Cristina Amela 50 3:02
8é J.M Lasquibar i Oscar Lasquibar 20 2:59
9é J. Toledano i Isabel Romeo abandó
10é Olga Graells, Jm Cara i Vidal Benach fora temps

viernes, 18 de julio de 2008

L’ EQUIP HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON TERCERS CLASSIFICATS AL CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAIDS DISPIUTAT A AS PONTES (GALÍCIA)

40 equips procedents de tota Espanya s’han donat cita a la població Gallega de As Pontes (Lugo) el cap de setmana del 12 i 13 de Juliol per disputar el Campionat d’Espanya de raids. Aquest és puntuable també per la lliga Espanyola de Raids d’Aventura de la Federació Espanyola de d’Esports d’Orientació F.E.D.O.

A les 8 del matí del dissabte es donava la sortida al Raid. Un trekking de 16 quilòmetres amb més de 500 m de desnivell pels voltant de l’embassament da Riveira. L’equip BUFF-COOLMAX és el primer en completar el sector, seguits de molt a prop per l’equip del Club SEO i nosaltres el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.

La segona secció és una ràpida etapa de BTT, però una constant pluja comença a caure, i ja no ens abandonarà fins la resta del dia.

Cap a les 12 del migdia, sortim a la decisiva tercera secció, un llarg trekking de 27 quilòmetres d’orientació específica, molt tècnica. Aquesta etapa va alentir molt la cursa, degut a la dificultat per localitzar les balises i a les característiques del terreny. Aquesta estapa ens costà més de cinc hores superar-la ja que entre corriols, boscos i aiguamolls, es feia molt complexa la interpretació del mapa.

Seguidament, i sense gaire temps per recuperar-se, tot just menjar una mica (moltes gràcies Joan pels entrepans, boníiiisiiiim) i canviar-se la roba mullada, seguim el raid amb una altra llarga secció, però ara de Btt, amb més de 65 km. i 1000 m. de desnivell. L’Equip BUFF-COOLMAX, continua en primera posició, però per la segona plaça som tres els equips que arribem junts, el GALLECIA BUGARENT, el Club SEO, i el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.

Hem arribat a l’equador de la prova, ara arriben les etapes més complicades, ja que es faran totalment de nit, només amb l’ajut dels nostres SILVAS, potents focus, que ens ajuden a continuar en la foscor.

Dues ràpides seccions urbanes, una de patins en línia, i l’altre d’orientació amb una tirolina i el llançament de tir amb arc, ens porten a començar la secció 6.

Un altre etapa de 16 km de trekking finalitza a l’embassament do Eume, el qual hem de travessar nedant. Són les 5 de la matinada, i una petita errada d’orientació, ens ha fet baixar a la tercera posició, donant la segona plaça a l’equip GALLECIA BUGARENT.

La penúltima secció del raid 18 km. de caiac per l’embassament do Eume. La foscor de la nit i la boira com a companys dificulten moltíssim la localització dels controls de pas, però gràcies a la sortida del sol finalitzem amb èxit la secció.

Ens queden “només” 30 km. de btt per camins que pugen i baixen, (no hi ha un lloc pla en aquest tros de País). I finalment a les 12 del migdia del diumenge, desprès de fer més de 220 km. i d’estar 28 hores sense parar, els components de l’equip l’Eli Socies, en Jaume Soler i l’Ivan Artigas, hem finalitzat el Raid en tercera posició.

Un total de 210 km, 5.000 m de desnivell positiu, van haver de superar els equips, superant disciplines de muntanya, com: la BTT, la cursa alpina, tir amb arc, patins en línia, barranc, natació, tirolina, orientació específica i caiac en un raid que unànimement tots els equips l’han descrit com a llarg, però molt bonic, en quant a recorreguts.

La classificació final en categoria Élite: en primer lloc BUFF-COOLMAX, seguits del GALLECIA BUGARENT, i en tercera posició el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.

miércoles, 16 de julio de 2008

DESQUALIFICAT !!!!! AL RAID REBOST

Has pinçat una malament!!!, hem diuen quan arribo desprès de córrer mes de 5 hores a la categoria marató del Raid Rebost.

Aquesta diumenge 6 de Juliol he participat en la categoria marató del Raid Rebost, un Raid-O que es corre en dos dies i en parelles, però que es podia fer tot, en un sol dia i de forma individual, 30 balises, 21 km. lineals i 2000 metres de desnivell per endavant i 6 hores per acabar-ho. Un molt bon entreno per acabar d’agafar la forma pel Campionat d’Espanya de Raids que es disputa aquest cap de setmana!!

Així que a les 6 del mati sortim de Vilanova en Ricard, l’Isra , en Xavi i jo, en direcció al petit poble de Sant Julià de Cerdanyola al vell mig de la serra del Catllàras, a la comarca del Berguedà. Aquesta es una de les zones mes maques de Catalunya, amb uns boscos impressionats, i unes vistes magnifiques!!! ( s’ha de pujar al Roc de la Lluna, per comprovar-ho!!!!)

Surto a tope, per agafar l’Isra, el Ricard i en Xavi, que han sortit 5 minuts davant meu, i que han decidit fer tota la cursa junts. Trobar les fites no suposa gaire problema, els recorreguts entre balises son llargs, i el desnivell es força elevat,.

Però en una baixada, perdo la fulla de descripció de controls, i decideixo, no perdre temps, i no retrocedeixo per anar a buscar-la, i aquí es on tinc la gran errada, ja que desprès no tinc el numero de cada balisa, i en la que jo crec que es la 26, la pinço, i resulta que la bona estava només a 100m. de distancia, d’aquesta!!!!

Resultat, no hem serveix de res les mes de 5 hores que he estat corrents, i ser el primer en arribar a la meta, ja que estic desqualificat, però hem queda el consol d’haver fet un molt bon entreno, que n’anirà molt be la setmana següent al Campionat d’Espanya de Raids, que es disputa a As Pontes (Galicia)