MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 8 de noviembre de 2010

L'EQUIP YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, FINALITZA SEGON A LA LLIGA ESPANYOLA DE RAIDS D'AVENTURA

L'equip PENYA GUARA - Oxigen s'anota una ajustada victòria al I Gran Premi LXS Extremadura que li ha valgut el títol. Només set minuts de desavantatge han apartat als catalans del Yaencontre.com del primer lloc.

La competència entre els dos primers classificats en la general de la Lliga Espanyola de Raids d'Aventura (LERA) en l'última i decisiva prova ha estat màxima. El I Gran Premi LXS Extremadura ha estat l'escenari en el qual el Peña Guara-Oxigen i el Yaencontre.com-Haglofs s'han disputat la victòria final, que ha caigut a favor del bàndol aragonès.

D'aquesta manera, l'equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS format per Ivan Artigas, Jaume Soler, Toni Morera, Carles Claret, Elisabeth Socias i Israel Prieto és el nou sub-campió de la LERA.

Els millors equips espanyols van començar el dissabte 6 de novembre a les 10 del matí a la plaça d'Espanya de Herrera del Duque (Extremadura) El Raid d'aventura en el qual haurien de recórrer 128 km en 8 seccions diferents.

Després d'una divertida orientació urbana amb un mapa turístic i una sèrie de preguntes sobre la història i cultura d'aquesta localitat, els equips van prendre les seves bicicletes per recórrer part de la serra de Herrera del Duque i arribar a la petita localitat de pelochos, on es trobaven amb els seus piragües en una extraordinària platja d'interior. Els equips van tenir de recórrer 11 km en piragua per l'embassament de García Sola per, res més acabar, fer una via d'escalada en un rocòdrom.

Gairebé a l'equador de la cursa, els equips que venien a disputar la prova i la general estaven en un puny. Els tres primers classificats del circuit nacional, Penya Guara-Oxigen, Yaencontre.com-Haglofs i Wind Xtrem es exprimían al màxim, encara que una avaria mecànica en una bicicleta va allunyar de les places de cap a aquest últim equip.

Màxima igualtat
Aquesta tònica de màxima igualtat es va mantenir en la segona part del recorregut. Després d'acabar l'escalada, els equips havien de realitzar una secció mixta de cursa a peu, patins en línia i ràpel al castell de Herrera del Duque, per tornar a prendre les seves bicicletes camí de Helechosa de les Muntanyes.

Entre Herrera del Duc i Helechosa de la Montes es troba la boscosa reserva de Cijara, marc extraordinari per a realitzar les dues últimes seccions d'aquesta primera etapa, un recorregut de 44 km en bicicleta i una cursa circular d'orientació a peu en Helechosa. Els equips Yaencontre.com-Haglofs i Peña Guara-Oxigen arribessin a l'última secció d'orientació amb escassos minuts de diferència, de manera que l'equip que conclogués aquesta darrera secció a peu seria gairebé amb tota seguretat el guanyador final.

Després d'aquesta orientació a les 22/06 i després de més de 12 hores de carrera sense interrupció l'equip Peña Guara-Oxigen arribo en primer lloc a la meta situada a la Platja de Helechosa.

El diumenge es va realitzar una petita regata de piragüisme a la Platja de pelochos, de tan sols 40 minuts de durada, que no va influir en absolut en la classificació final de la prova. La cerimònia de cloenda i lliurament de premis va tenir lloc al Recinte Firal de Herrera del Duque, encara que abans i en aquest mateix lloc els equips havien de fer l'última prova, un ascens per cordes amb yumar fins al sostre del recinte i una competició de escalada sobre "caixes de refrescos" que va resultar un autèntic espectacle.

Finalment la classificació en categoria Elit del I Gran Premi LXS Extremadura va quedar de la següent manera:

ELIT:
1 Peña Guara-Oxigen
2 Yaencontre.com-Haglofs
3 Herrera del Duque