MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 14 de junio de 2012

FOTOS DEL CAMPIONAT D'ESPANYA DE RAIDS A RONDA

Primer treking del dissabte.
Sortint de la natació.

kayack!!!!!
Amb la primera bici comença a apretar la calor!!!!


Punteria???????


Aqui comença el Raid de veritat: 1300mt. de pujada!!!!


Roganing amb BTT del Diumenge, no vam acertar l'estrategia!!!


L'ARRIBADA!!!!!!
Comprovant que tot estigui correcte...
Per fi el PODI!!!!!!!!!!!!!

miércoles, 6 de junio de 2012

TERCERA POSICIÓ DE L'EQUIP HAGLÖFS-YAENCONTRE.COM-SURAL AL CAMPIONAT D'ESPANYA DE RAIDS, CELEBRAT A RONDA (MALAGA)




Aquesta temporada, la Liga Española de Raids de Aventura 2012 (LERA 2012)
celebrava el Campionat d'Espanya a la localitat Malaguenya de Ronda, on la
prova BandoRaid 3.0 donaria a conèixer els campions d'Espanya de Raids.
En aquesta ocasió, l'equip "Haglofs YaEncontre.com Sural" format per Jordi Capell, 
Joaquim del Rio i Ivan Artigas amb la inestimable assistència de Jaume Soler, 
competien amb els millors equips de l'estat. Despres de competir pel Campionat de 
Catalunya de Raids, on l'equip va finalitzar en segona posició, aquesta era la 
segona fita important de la temporada.
En aquesta ocasió el Raid tindria una vessant orientadora molt important, on
es premiava la capacitat d'orientació de tots els membres de l'equip que en
varis sectors havien de progressar separats, a més de la duresa dels kms, el
desnivell i les elevades temperatures presents en aquestes latituds.

El raid es va iniciar el dissabte a la localitat de Montecorto amb una
orientació especifica individual per prosseguir amb un trekking de 17km i
per enllaçar amb una etapa de natació on els equips creuaven nedant un
embassament que després recorrien en kayac. 
Després de les etapes aquàtiques, un tram de 7km de patins amb 400m de desnivell 
col.locava a l'equip en posicions capdavanteres. 
Una BTT i un altre orientació especifica portaria als corredors a la localitat de 
Ronda con els membres de l'equip tornaven a separar-se per realitzar les proves de
via ferrata, barranc i ascens per corda fixa. 
En aquest punt del raid es donava pas a les duesetapes nocturnes i mes dures de 
tota la jornada, una BTT de 35km i 1200m de desnivell i un ràpid trekking de 15km 
i 400m per finalitzar novament a Ronda. La primera etapa finalitzava a les 2 de la
 matinada i deixava a l'equip en tercera posició darrera dels Gallegs del  Buff i 
els catalans CatRaid TrangoWorld.
El diumenge a primera hora, s'iniciava la segona etapa del Raid que
consistia en una Rogaining de 40 balises que els corredors podrien fer per
separat i un últim sector de BTT amb molta calor, que va ser clau perquè
l'equip pogués mantenir la posició.
Finalment, la classificació de final es va mantenir respecte al dissabte,
guanyant el raid els Adventure Adict Buff, en segona posició els catalans
CatRaid TrangoWolrd i en tercera posició, els "Haglofs YaEcontre.com Sural".