Hi ha
curses que et queden marcades molt a dins teu durant molt de temps... El primer
Ultratrail la Núria – Queralt del 2011, el primer cop que fas els Carros de
Foc, passar per meta després de fer els 170 km. del UTMB, o l’èpica i tràgica
Cavalls del Vent del 2013!! Són curses que guardes en un racó del teu cor! Els
2900 Alpin Run del 2015 serà una d’aquestes curses que segur que n’ocuparà un
tros ben gran!!!
L’any
passat en l’edició 0 dels 2900 ja vàrem viure una bona experiència i una gran
activitat a la muntanya amb bons amics i ja em vaig quedar amb una molt bona
sensació.
Aquest
any ja en format competició tenia moltes ganes de viure de nou aquesta gran cursa/aventura
juntament amb la convivència durant tres dies amb tots els participants. No
m’ha defraudat gens l’experiència, ha sigut realment enriquidora!!
Costa
molt explicar amb poques paraules totes les vivències d’aquests tres dies a Els 2900
Alpine Run!! Una
cursa on la seva filosofia s’hauria d’exportar a moltes altres competicions.
El Carles Rosell i
el Matthieu Lefort
han posat tota la passió que tenen per les muntanyes Andorranes en
l’organització d’aquest esdeveniment. Estic segur que tindrà un abans i un
després a l’hora d’escollir els propers reptes que em proposi!!
El
circuit és impressionat... crestes, arestes, canals, passos equipats i fins i
tot una via ferrada, fa que durant tot el recorregut gaudeixis d’un circuit de
veritable alta muntanya!
En la
recollida dels dorsals ja notes a l’ambient que serà una cursa especial... Poca
gent, material molt tècnic: arnès, bagues, casc, dissipador... Tot això ja l’hi
dóna un toc especial, sembla que estigui a punt de córrer un Raid dels que feia
abans i no pas una cursa de Muntanya!
Abans de
sortir, el poder compartir l’aproximació, uns 10 km. i 1500 metres positius,
amb tots els corredors fins a la sortida al Refugi dels Llacs de la Pera i estar
tota la tarda intercanviant impressions i anècdotes amb tots els companys és
una gran experiència. El Refugi és realment acollidor, i ens tracten de
“fábula” tant amb el menjar com amb el servei. El poder estar fent un te a
mitja tarda, parlant amb els altres participants i intercanviant vivències és
un del records que m’emportaré d’aquesta cursa.
La
sortida és del Refugi a les 12 de la nit sota un cel ple d’estrelles. 40
frontals nerviosos i ansiosos de
començar a córrer... Ja des dels primers quilòmetres comences a disfrutar, la
Carena del Setup fins a la Portalleta (o Tossa Plana) amb les llums als teus peus
d’Andorra a l’esquerre i la Cerdanya a la dreta, fa que facis aquesta primera
pujada sense adonar-te’n.
El
terreny està una mica nevat per sobre
dels 2000 metres d’alçada. La nit no és gens freda, al contrari, la temperatura
és molt agradable per córrer i el camí fins al Refugi de l’Illa és fàcil, així
que els primers quilòmetres surten a una bona mitjana!
La
baixada fins a la civilització és força llarga i tècnica, quan veus totes les
llums d’Encamp i Canillo, saps que tens el primer avituallament a prop. Pensava
arribar fins allà amb unes 5 hores, i en canvi són les 4:00 i ja he arribat!
(massa ràpid??).
A Canillo
es fa la Via Ferrada “La Directíssima” veure la filera de llums enfilant-se
amunt per la paret, dóna una sensació brutal d’aventura! El temps de la Via
està neutralitzat, així que amb tranquil·litat, aprofito per menjar i veure.
Faig la via sobre les espectaculars vistes de Canillo il·luminat de nit!!
Arriba el
segon cim de la jornada, El Cassamanya (aquest no compta com a 2900, així que
és un “bonus track”!!!) La baixada per les cadenes de la seva cara nord, tota
glaçada, fa que me’n penedeixi d’haver deixat a última hora els grampons al
refugi!! (Però 400 gr. a la motxilla és molt de pes!!!!) ;-D
Un moment
màgic és la sortida del sol al cim del Pic de l’Estanyó, el segon cim oficial!
La baixada i la cresta fins la Collada de Meners, amb el sol sortint a la meva
dreta, dóna un color a paisatge de conte de fades. Amb aquestes vistes, la
pujada a la Serrera la faig sense adonar-me’n!! La baixada per la preciosa Vall
de Sorteny fins al refugi amb el mateix nom es passa volant!!
Un cop al
Refugi, hi ha el segon avituallament sòlid. Omplo els bidons ràpidament,
carrego les butxaques de les fantàstiques barretes energètiques de Patrice
Bernard i omplo una bossa amb el sushi que tenien a tots els controls, em dóna
energia per afrontar la segona part de la cursa! Fins aquí porto 42 km. i he
trigat més de 9 hores!!
En el
tram de La Fontblanca és quan passo els pitjors moments de la cursa! La pujada
per l’entretinguda canal S-E, tota ella equipada amb una corda fixa la faig a
massa bon ritme. Quan arribo a dalt estic força buit i la baixada és força
exigent i tècnica per fer-la en aquestes característiques! Hi ha un tall horari
força exigent per poder fer la cresta final dels Malhiverns i en aquest tram
estic perdent un temps molt valuós!
Arribo a
la Coma d’Arcalís, només falten 15 km. per acabar la cursa, i en circumstàncies
normals aquests els faria en dues hores, però conec perfectament la part final i
sé que n’estaré unes cinc d’hores! Molt just per arribar al tall horari de la
Roca Entravessada. Prefereixo parar aquí 10 minuts per menjar bé recuperar-me
una mica i agafar unes forces i ànims que em vindran molt bé de cara al final
de cursa.
La collada de Cataperdís amb la següent baixada als Estanys d’Engonella és una de les meves zones preferides d’Andorra, així que les faig desfruitant molt del paisatge! Una altra pujada a la collada de Montmantell i una ràpida baixada fins al Pla de l’Estany, on arribo a les 14:30h amb el temps just però dins del planejat per arribar a temps al tall!!
La collada de Cataperdís amb la següent baixada als Estanys d’Engonella és una de les meves zones preferides d’Andorra, així que les faig desfruitant molt del paisatge! Una altra pujada a la collada de Montmantell i una ràpida baixada fins al Pla de l’Estany, on arribo a les 14:30h amb el temps just però dins del planejat per arribar a temps al tall!!
Em queda
l’última pujada! Una xinxeta de 1000 metres de desnivell pels Estanys Forcats
fins al Cim del Medacorba (el cinquè!!!) on arribo al coll a les 15:30! Tinc un
quart per fer el cim, un altre quart per tornar al Coll i un altre quart per
pujar al Cim de la Roca Entravessada (on hi ha el tall horari!!) si tot va dins
el planejat tinc temps de sobra!!
El
Medacorba és un gran cim amb una cresta cimera tècnica i estreta amb unes grans
vistes sobre la Pica d’Estats! Quan faig el cim i segueixo l’estret fil de la
cresta, semblo un ocell volant a gran alçada...
Arribo al
cim de Roca Entravessada (el sisè!!) amb un quart d’hora de marge! BIEN!!
Objectiu complert!! Puc realitzar el circuit original dels 2900! Els que no
arribin a l’hora al tall, els faran desviar per una altre variant no tant
tècnica i més fàcil de fer durant la nit!
La posta
de sol mentre estava fent la Cresta dels Malhiverns és un record que em quedarà
marcat durant molt de temps! Una Cresta preciosa, aèria i força tècnica! Penjat
de la corda fixa que han instal·lat, amb tota la timba de més de 1000 metres
als meus peus es força adrenalítica...
La cresta
s’acaba al Cim del Baiau, baixada ràpida fins la Collada dels Malhiverns, i ja
només em queda la fàcil pujada a l’últim cim de la jornada... El Comapedrosa
(el més alt d’Andorra!!!). Arribo al cim envoltat d’una mística boira que poc a
poc ens ha anat cobrint i l’hi dóna més èpica al moment! Quan arribo al cim no
puc evitar de cridar de felicitat!!
Només em
queda l’última baixada fins al Refugi del Comapedrosa, en 15 minuts estaré al
refugi i això em fa alegrar-me moltíssim...
L’arribada
és de pell de gallina. Amb totes les emocions dels dia només puc desbordar
felicitat. L’abraçada amb el Carles i el Matt és del tot emotiva!
Esportivament
la cursa comptava amb el millor de cada casa! Hi havia un nivell molt alt! Jordi Gamito Baus,
Francesc Solé Duocastella, Jokin Lizeaga, Andy Simonds, Pavel Paloncy, Zigor Iturrieta
i un llarg etç... Una prova on t’escullen pel currículum esportiu que tens ja dóna
una idea de la dificultat tècnica i física que té la cursa!
Estar
tota la cursa en posició de top ten, i gràcies al coneixement del terreny i
saber l’exigència dels últims quilòmetres m’ha ajudat a poder acabar en una
7ena posició després d’estar 17:40 hores gaudint de la muntanya.
El poder
compartir les anècdotes amb tots els “finnishers” l’endemà al matí esmorzant al
voltant d’una taula al Refugi del Comapedrosa fa posar la cirereta a un gran
cap de setmana!!
Moltes gràcies
a HAGLÖFS i BRIKO per ajudar-me aconseguir els meus somnis!!
