MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 30 de abril de 2009

XI RAID LA PINEDA PLATJA CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAID D’AVENTURA

Tres setmanes desprès del Raid de Talavera, tornem a la càrrega amb el Raid de la Pineda. En aquesta ocasió formava part a la lliga Espanyola de Raids, i a més era Campionat d’Espanya.

L’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per Jaume Soler, Carles Claret i per mi, vàrem aconseguir la quarta posició. Els primers foren el BUFF – TRMOCOOL, la segona posició va ser per l’equip francès, LAFUMA –SPORT 2000, però com que aquets no optaven al campionat d’Espanya, al final vam pujar al tercer calaix, darrera dels NORTH FACE – FORUM SPORT.

Un Raid molt ben organitzat, molt variat i amb sectors molt llargs, com un de caiac de 30 km. pel riu Ebre, o un Treking molt tècnic d’orientació, on la boira es va unir a la festa. (a la una de la nit, hi havia equips perduts per dalt la carena, incapaços de saber sortir d’allí!!!!) Finalment una decisiva i llarga etapa de 60 km d’orientació nocturna amb btt, que al final no va decidir res!!!

La dita que diu que l’Home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, és ven certa!!! Ens ha tornat a passar exactament el mateix que al Raid de Talavera. Hem perdut el podi per culpa de les neutralitzacions en el sector de cordes.

Per realitzar el sector del barranc, estàvem neutralitzats, és a dir que el temps que utilitzaves per fer el barranc, no comptava de cara al temps de cursa. Que aquestes seccions més perilloses les neutralitzin em sembla correcte, per evitar que la gent tingui accidents per culpa de les presses. El problema ve quan d’aquesta neutralització se n’abusa per part dels equips, aprofitant que no corre el temps, es dediquen a tombar-se a l’ombra a menjar i a descansar!!! Formant una cua al barranc, i fent que equips més endarrerits s’hagin d’esperar fins a una hora i mitja a poder passar.

Amb aquesta acció s’esperen als altres equips que venen per darrera, sabent que arribant a meta amb ells, tindran la bonificació del temps al seu favor. Aquesta actitud em sembla del tot immoral i antisportiva !!!

Així que vàrem acabar el Raid amb un sabor agredolç, contents per què una quarta plaça és un molt bon resultat, veient la participació de luxe que hi havia al Raid, guanyant a equips tan potents, com els SALOMON- SANTIVERI, els TRANGOWORLD, o els GALLECIA. Però tristos per la part negativa, que sabent-nos més tècnics en Orientació, sobretot amb la BTT i a més de nit, que no poguéssim aprofitar aquesta per poder fer forat i marcar més diferències de temps, respecte als altres equips.

Al blog de l’equip, http://raidazimut.blogspot.com/ hi ha la crònica amb les fotos per saber com va anar el Raid. Gracies a les fotos de l'Isra i d'en Joaquim del Rio!!!

lunes, 20 de abril de 2009

L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS ES POSA LÍDER DE LA LLIGA ESPANYOLA DE RAIDS.


Desprès d’un bon inici de temporada, la quarta plaça al Raid de Talavera de la Reina, sumada a la tercera posició al Raid de la Sierra Subbética, donen el liderat de la lliga espanyola de Raids a l’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS..

L’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS es queda a dos minuts de pujar al podi al Raid de Talavera de la Reina, on la calor, els desnivells i la dificultat tècnica per trobar algunes balises, fan del Raid una aventura exigent i ràpida. La prova va sorprendre als corredors per els grans desnivells acumulats. Les terres de Talavera amaguen racons de gran bellesa i atractives muntanyes de més de 1300 m. d’altura. El que no podíem imaginar els equips era que a les 10 h. del matí del dissabte quan es donava la sortida, era que la calor es convertiria en un element determinant a la prova.

El risc de deshidratació pesaria sobre els 42 equips participants al llarg del raid, que es va convertir en força ràpid i complicat tècnicament, amb balises molt difícils de localitzar.

La primera etapa, composta de 5 seccions, començava a la localitat de Navamorcuende amb un trekking de 9 kms. Les balises inicials, situades al llarg d’un ascens bastant pronunciat, van disminuir les forces intactes dels equips.

Cap a la una de la tarda, els participants agafàvem les bicicletes de muntanya, per cobrir els 40 km. de la segona secció, ràpida i tècnica, que portaria als equips fins al Castillo de Bayuela.Allí es trobaven les proves de corda, dos espectaculars tirolines de més de 100m. i un ràpel. Aquesta tercera secció guardava una trampa, l’ascens a peu fins el Cerro de San Vicente que va resultà duríssim i definitiu. Els raiders van afrontar un dels trams amb més pendent, en el moment més calorós del dia, esgotant les reserves d’aigua, i molts arribaven amb problemes musculars.
La quarta etapa de bicicleta comença al capvespre a Cervera de los Montes. L’ambient es refresca, però ara la foscor de la nit augmenta la dificultat de la prova. Amb l’ajuda de la brúixola i el mapa, i sense perdre l’atenció a les cruïlles de camins, s’arribà a l’embarcador del Club Nàutic Serranillos Playa per cobrir una última secció de 12 km. de caiac. Desprès de 17 hores de competició arriben els primers equips: El Randobike, seguits a 15 min. De l’equip Cerro Negro, i a continuació arribant junts els equips Forum-Esports, i els Yaencontre.com - Haglöfs
A las 7.30 del matí del diumenge, comença la segona etapa del Raid Tierras de Talavera. Amb una secció molt ràpida de bicicleta de muntanya. Els equips capdavanters segueixen mantenint distàncies. Desprès de la prova de tir amb arc i de ciclisme, els raiders recorren a peu els escenaris més emblemàtics de les rodalies de la població de Talavera de la Reina.
Els carrers de la població són els testimonis finals de la prova, localitzant els controls en punts de la ciutat com la Basílica de Nuestra Señora del Prado o la Colegiata de Talavera.
En categoria Élit, es mantenen el primer i el segon lloc dels equips Randobike, amb un temps de 17 hores 6 min. 8 seg. i el Cerro Negro a 5 min. del guanyador. En tercer lloc l’equip The North Face – Forum Sport amb un temps de 18 h .08 min.15 seg. I quarts a 2 minuts el YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS.

martes, 7 de abril de 2009

RAID GARRAF 09





El passat dissabte 28 de març es va celebrar el Raid Garraf, segona prova de la VI Copa Catalana 2009.

La prova, organitzada per l'Equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, l’Agrupació Excursionista Talaia i el Club Esportiu AZIMUT, va reunir un total de 14 equips en categoria Copa Catalana i 14 més en categoria open, amb un total de 70 corredors. La categoria Copa Catalana es va iniciar a les 8.30 h amb un dia gris que ja havia deixat caure prou pluja com per provocar la suspensió del tram de patins en línia. La categoria open inicia 15 minuts més tard.

Els equips van estrenar-se amb una prova d’orientació urbana i observació al municipi de Moja, on s’havia fixat el punt de sortida. Després va tenir lloc la prova d’orientació especifica per un terreny que alternava el bosc, estretes vall conreades per vinyes i terrenys erms. De nou, a la zona esportiva de Moja, els corredors van agafar les bicicletes. En aquest primer tram de BTT s’havia de superar un ràpel que calia fer amb la bici penjada a l’esquena i que sorprengué als participants. Posteriorment un tresc d’orientació va portar els corredors a trobar un considerable nombre de barraques de pedra seca i alguns pous de glaç, on estaven ubicats els punts de marcatge.

Novament damunt les bicicletes s’arribà, cap el migdia, a la platja de Vilanova i la Geltrú on es pujava als caiacs per fer un tram de rem, amb una mar canviant que llençà a més d’un equip per la borda.

A partir d’aquí els equips open tornaven cap a Moja en un llarg tram de BTT i els de Copa Catalana, també en BTT, van fer cap al municipi de Clariana, sobre el pantà del Foix, on els equips de tres s’havien de dividir per fer tres bucles d’orientació diferents. Un cop retrobats, enfilaven el darrer tram, ja de nit fins a la meta de Moja, on van arribar passades les 23 h.

Al llarg de tot el matí va ploure a intervals i de forma moderada, però entrada la tarda la pluja va ser mes constant i insistent, per convertir el conjunt del raid en una activitat èpica per a la majoria dels equips.

A nivell competitiu, en una prova molt llarga i d’orientació força tècnica, els vilanovins dels Sambari, coneixedors del terreny, es van posar de bon principi al capdavant. Darrera seu es van col·locar l’experimentat Medilast i una colla d’equips com el Cambrils Raid Team, els Global Agent T1, els Raidteam TK. A mida que van anant passant les hores i els quilometres, els Oxigen i els Nonstop es van afegir a la disputa alhora que alguns dels altres es despenjaven. Finalment tan sols els Sambari i el Medilast van acabar la totalitat dels sectors del raid i van ocupar la primera i segona plaça respectivament. Per la seva banda l’equip Oxigen va ser el tercer classificat.

Crònica de Ricard Belascoain / Comitè Català de Raids