IVAN ARTIGAS: VENCEDORS A LA VOLTA AL PENEDES 2008 EN CATEGORIA MASCULINA

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

miércoles, 8 de octubre de 2008

VENCEDORS A LA VOLTA AL PENEDES 2008 EN CATEGORIA MASCULINA

ELI SOCIAS I JOSEP “XIC” BERTRAN EN CATEGORIA MIXTE

Quan s’organitzen esdeveniments amb passió, el resultat sempre son excel•lents, i així es com qualifico la organització de la Volta al Penedès!!!!.

De excel•lent per: buscar un circuit exigent, i a l’hora desconegut, per la gran exactitud del road-book, sense ni una errada, per la dedicació i els esforços de tots els controls a l’hora de s’atisfer tots els teus desitgos, i per poder fins hi tot sorprendre, com es el cas de tenir “bikinis” calents en el control de l’esmorzar, i el termòmetre marcava 5 graus!!!!

Només hem queda traurem el barret d’avant d’ells, pel gran esforç que han realitzat, i els bons resultats que han obtingut a nivell organitzatiu !!!!!

En la vessant esportiva, en Toni i jo, formant part de l’Equip HAGLÖFS – SILVA –YAENCONTRE.com vam ser els clars vencedors de la VOLTA AL PENEDES, cursa per parelles de bicicletes de muntanya que es va començar a celebrar a a Pontons l’any passat. Aquest any es va celebra els dies 4 i 5 d’octubre, i cobria la distancia de 140 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de més de 4000 metres en els dos dies.

La cursa va comptar amb la participació de 40 parelles. En la etapa de dissabte la sortida es donava a les 7:30h. de la matinada de Pontons, amb un recorregut de mes 85 km. Per la zona del cim del Castellar, La Llacuna, St. Magí de Brufaganya, Puntils, Querol i el Montagut. Des de la sortida vam ocupar els primers llocs de la cursa, per acabar primers la primera etapa a més 11 minuts dels segons esmerçant un temps de 6 hores i 27 minuts.

L’inici de la etapa del diumenge, sortia una altre vegada de Pontons i transcorria pel bell mig del Alt Penedès amb el poble i la riera de Marmellar, el Castellot, el fondo de St. Marc, Aiguaviva i Pontons com a protagonistes del recorregut. Una etapa amb 55 km. de recorregut. L’equip va començar molt forts la jornada, ocupant les primeres places des de la sortida de la etapa, perseguint l’equip Malalts de Bici, que havien finalitzats segons l’etapa de dissabte. Al final de la cursa vam aconseguir desfer la igualtat amb els equips rivals, per finalitzar en una meritòria primera plaça, amb més de 12 minuts de diferencia respecte els segons, l’equip Malalts de bici.

1 comentario:

DAVID LEDESMA dijo...: Enhorabona cracks!!

A veure si l'any que ve fem un parell d'equips del team marbelys i venim.

Petons de tota la family als tres!; 9 de octubre de 2008, 22:10

Publicar un comentario