MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 12 de enero de 2009

The Wild Boar Roganinig

Aquest dissabte dia 17 de Gener, es celebra a l’Espluga Calba (Les Garrigues) una de les curses que tenen més bona pinta de la temporada, The Wild Boar Roganinig

Que es un Rogaining?

Rogaining es una cursa d’orientació a peu, de molt llarga distància per Equips. L’objectiu es fer molts punts trobant les fites que hi ha ubicades en un àrea geogràfica, i dins d’un temps limitat. Les fites es poden buscar en el ordre que vulgui cada equip. No totes les fites valen els mateixos punts, això dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-les.

Es molt important tornar i arribar a meta dintre del horari, dons les penalitzacions per retard son molt elevades, i fins i tot, poden comportar la desqualificació si superen els 30 minuts.

Una Competició de Rogaining, por ser de 6, 8, 12 i 24 hores, i per tant de dia i nit, i les úniques eines d’orientació permeses son, el mapa topogràfic on hi ha marcades les fites, la brúixola i el rellotge. Una Rogaina es una veritable aventura esportiva, i molt divertida.

Rogaining es un esport d’ Equip. Qui fa mes punts es qui guanya la prova. Cal afinar molt en l’elecció de ruta entre fita i fita, i fer-ho en un ordre coherent que permeti visitar el màxim de fites possibles, dins del temps permès. Cada Equip decideix si visita les fites més dures i difícils que li donaran molts punts, o bé es dedica a visitar moltes fites fàcils, encara que donin pocs punts.

En aquesta ocasió faig equip amb l’Albert Vinyals, el meu company en les curses de Marató – Orientació. Ja tinc ganes que donin la sortida, a la cursa hi ha més de 120 equips inscrits, amb corredors de Letonia, Suecia, Andorra a més de representants de 9 CC.AA. Ha de ser espectacular la sortida en massa de tots els equips!!!

Teniu més informació de la cursa a: http://thewildboar.org/

No hay comentarios: