MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

miércoles, 27 de enero de 2010

THE WILD BOAR ROGAINIG. L’EQUIP YAENCONTRE.COM-HAGLÖFS TERCERS AL ROGAINIG DE L’ESPLUGA CALBA!!!!!!!


Aquest dissabte 23 de gener hem participat juntament amb en Toni Morera i en Jordi Montaner, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al THE WILD BOAR ROGAINING., una cursa d’Orientació de molt llarga durada.

Els roganings son una de les curses on més disfruto, estic esperant el roganing de les tres Valls que serà de 12 hores, per que les 6 que durava el TWB s’hem van fer curtes. Només tenia ganes de fer balises i mes balises.

Aquest any hi havien 45 balises en lloc de les 60 de l’any passat, i això es nota, en que aquestes estan molt més separades, i trigues molt més temps entre balisa i balisa. Aquesta es la causa que sortissin menys punts que l’any passat, i això que vam fer 43 km. amb 1500 mt. de desnivell (l’any passat vam fer 38 Km.) i sortissin 179 punts davant dels 206 punts del 2009. això feia que en el roganing d’aquest any tingues la sensació que es feia més llarg!!!!!!

Nosaltres vam fer 30 balises, ens varen sortir 179 punts, amb casi 44 km. i 1500 metres de desnivell, amb les 6 hores que teníem per realitzar la cursa.

mapa del rogaining amb el track del GPS

Haig de felicitar als guanyadors, l’Aurelio i en Tommi, que ens van donar un exemple del que es un roganing perfecte, van trobar 38 balises, aconseguint 220 punts. També felicitar als XINOS, els organitzadors, per tota la feina que ha realitzat, per haver fet del TWB una de les millors curses d’orientació que he disputat, perfecta!!!

No hay comentarios: