MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 18 de marzo de 2010

L'EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS TERCER AL RAID SIERRAS SUBBÈTICAS 1ª PROBA PUNTUABLE PER LA LLIGA ESPANYOLA

El passat 12, 13 i 14 de Març es celebrava a Cabra (Còrdova) i pels voltants del Parc de les Serres Subbéticas, la quarta edició del Raid Serres Subbéticas, un esdeveniment esportiu que any rere any creix a nivell esportiu i organitzatiu, atraient a la comarca a més de 350 esportistes entre corredors i assistències.

A les 10 del matí del dissabte arrancava la Lliga Espanyola de Raids amb una prova d'orientació urbana pels voltants de la ciutat de Cabra, que acostava als corredors al Paratge de la Font del Riu. Des de l'auditori començava una de les seccions més dures de la carrera, una secció que discorria entre Cabra i el poblet de las Lagunillas de Priego de Còrdova, travessant tota la Serra de Gaena, la Gallinera i l'espectacular Serra de la Horconera pel port de Mahina, tot un espectacle per als participants. Gairebé quaranta quilòmetres de forts desnivells i que van servir per a deixar a cada equip en el seu lloc.

En la categoria elit, el Buff- Thermocool al capdavant, seguits molt de prop dels granadins Sherpa Granada Dr. Bikei el Turismodepriego.com al costat d'ells. En quarta posició els catalans del yaencontre.com- Haglófs, entre aquests equips, es jugaria posteriorment la carrera. En la categoria aventura Els Turboclimbers exercien l'hegemonia dels millors de la seva categoria amb bastant distància pel que fa als madrilenys del Imperdible-Buff i dels valencians Pluxportxtrem.

La Serra d’Albayate, va acostar als atletes a més de 1300mt d'altura.- La següent secció discoria amb un trekking de muntanya a la Serra de Albayate, on els corredors van ascendir al que popularment es coneix com “La Pelona”, un vèrtex geodèsic que es troba a 1316mt d'altura i on es pot albirar totes les Serres Subbéticas i serralada bética, Serra Nevada i la Serra de Loja. Des del vèrtex, els corredors van descendir per a acostar-se per les cascades del Poblet de Castellar a la prova de patins que es realitzava des de la Concepció fins a l'ermita Verge del Cap, un recorregut de 3 km. que canviava la classificació.

En primer lloc s'afermava el Sherpa Granada Dr. Bike, seguits de Turismodepriego.com, Yaencontre.com- Haglöfs i en quarta posició a escassos metres arribava el Buff-Thermocool, les diferències entre els quatre primers no arribaven a els quinze minuts. En Aventura i Aventura mixta la classificació no sofria canvis, Els Turboclimbers al capdavant seguits de Imperdible-Buff. En Aventura Mixta s'afermava Astur Extrem-Els Martínez.

La baixada de les temperatures i la crescuda del Riu San Juan va fer sofrir als corredors.- La quarta secció, que aparentment no tenia desnivell, va ser sens dubte la clau de la carrera. Després de realitzar un rápel en els voltants de la Cova dels Marbres, s'acostaven amb bicicleta de muntanya al poble de Castillo de Campos i de Fuente de Tojar per a endinsar-se amb una prova de ciclo-orientació específica a la Pineda de San Juan.

Els corredors ja de nit van poder presenciar el dany de les aigües caigudes en aquests mesos anteriors a Andalusia, i fins i tot els més de trenta litres caiguts en la matinada del Divendres va fer créixer el Riu San Juan en gairebé un metre, el que va perillar seriosament el pas dels primers corredors pel lloc, veient-se l'organització obligada a suspendre la prova del cayuko i kayak per seguretat. Decisió que a pesar de ser difícil, va ser gratament encertada i acollida per tots els corredors.

Via Verda des de Donya Mencía fins a Cabra.- Per a finalitzar la primera etapa els corredors realitzaven una secció de RUN&BIKE des de la localitat de Donya Mencía fins a la ciutat de Cabra per la Via Verda de l'Oli.

La classificació d'aquesta etapa deixava finalment en primera posició al Buff Thermocool, a Turismodepriego.com en segona posició i en tercera posició als catalans del Haglofs-Yaencontre.com. En categoria aventura, els Turboclimbers que havien realitzat una magnifica etapa havien perdut la targeta de control deixant la primera posició al Imperdible Buff i en Mixta Astur Extrem Els Martínez en primera posició.

Espectacular i estratègica etapa del Diumenge.- L'etapa del diumenge discorria pels voltants de la ciutat de Cabra amb proves com carrera a peu, bicicleta tot terreny, tir amb arc, pont mico sobre la Via Verda i escalada.

En aquesta etapa es feia amb el triomf en elit els Haglofs- Yaencontre.com, en Aventura Els Turboclimbers i en Mixta Astur Extrem.

La classificació final.- L'equip internacional Buff-Termocool amb Fran López, Albert Roca i Juan José Sanscomed es feia amb la primera posició amb 110 punts i un temps de 14 hores i 44 minuts, seguits de l'equipo Turismodepriego.com amb José Manuel Gómez Moñiz, José María Espinar i José Luis Pérez, en tercera posició i a escassos tres minuts els catalans Haglofs-Yaencontre.com equip format per Iván Artígas, Jaume Soler i Carles Claret.

En categoria Aventura finalment es feia amb la primera plaça el Imperdible Buff, seguits de Pluxportxtrem team i el TecoTafad Baena-Yumaraid. En categoria Aventura Mixta Astur- Extrem Els Martínez aconseguien la primera plaça, seguits de Barrymore Raid 2 i en tercera posició els malaguenys del Rollerblade-Animal Trail.

UNA ORGANITZACIÓ DE GRAN NIVELL.- Un any més, i a pesar de les dificultats oposades pel temporal sofert pels voltants en els mesos anteriors l'Organització d'aquest esdeveniment amb més de 85 voluntaris que treballen desinteressadament per a tots els participants, fan d'aquesta carrera una festa especial. El comportament de cadascun dels voluntaris ha estat exemplar en cada control, en avituallaments i transicions, així com en llocs amb perill de passada vetllant per la seguretat dels participants en més de 140 km. Una organització que ha cuidat des del mínim detall com una samarreta tècnica, fins a un allotjament de luxe o mapes de gran qualitat molt treballats. Gràcies a tots, la carrera d'aventura més espectacular d'Andalusia s'ha convertit en un referent per a tothom.

No hay comentarios: