MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

viernes, 25 de junio de 2010

L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS ACABA QUART AL BELORAID 2010 CAMPIONAT D'ESPANYA I PUNTUABLE PER LA LLIGA ESPANYOLA.

El Buff-Thermocool es proclama a Belorado Campió d'Espanya de Raids d'Aventura 2010


Els dies 19 i 20 de juny es va celebrar a la població burgalesa de Belorado la tercera edició del Beloraid, prova puntuable per la Lliga Espanyola i Portuguesa de Raid d'Aventura i triada per la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació) per acollir el Campionat d'Espanya de Raids d'Aventura
.
La cita esportiva va reunir 15 equips de categoria Elit i 20 en categoria Aventura, que són equips de "dos més un". La principal diferència entre les dues categories és que en Aventura participen dos corredors de cada equip i el tercer relleva un dels seus companys a cada transició. A més, els equips d'Aventura no intervenen en el Campionat d'Espanya i puntuen exclusivament en la Lliga Espanyola de Raid d'Aventura. El Belorado 2010 ha comptat amb nombrosos equips mixtes i un equip format íntegrament per dones, demostrant l'augment del nivell esportiu i recerca de nous reptes per part de les dones.

Es va donar la sortida de la cursa a les 10 del matí del dissabte 19 de juny a la plaça Major de Belorado. El road book dels corredors anunciava 123 quilòmetres d'aventures esportives repartides entre una llarga i entretinguda etapa el dissabte i dues seccions curtes i ràpides diumenge al matí, sumant 82 quilòmetres de bicicleta de muntanya, 32 quilòmetres a peu i 9 quilòmetres en piragua , superant 3.391 metres de desnivell positiu i 3.522 negatiu. Els desafiaments i les emocions estaven assegurades.

La prova va començar amb una secció de 37,5 quilòmetres de bicicleta de muntanya per la popular ruta de les "fletxes grogues" i els turons de les Valls dels rius Tirón i Arlanzón, visitant l'interior d'una antiga mina de carbó oberta al turisme , fins al pintoresc poble de Urrez. L'organització va avisar abans de la sortida del mal estat del sòl, motivat per les pluges dels últims dies, considerant que els equips no podrien complir els horaris establerts, especialment en els trams enfangats de mountain bike. La primera sorpresa va arribar de seguida, quan l'equip Buff-Thermocool va aparèixer abans del temps previst en el canvi de Urrez, vint minuts davant dels equips perseguidors, demostrant el bon estat de forma dels participants, entre els quals hi havia els millors equips de esports d'aventura del panorama nacional.

El següent tram del raid era un itinerari tècnic a peu fins a la vora de l'embassament del Arlanzón, que incloïa l'entrada a l'avenc de Urrez, una de les belles cavitats naturals que abunden a la falda de la serra de la Demanda. El Buff-Termocool marcava el ritme de la carrera amb un còmode marge, seguit del Buff, l'Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant, el Bimont-Nutrisport-Ultra Trail Montsant, el Peña Guara-Oxigen, el Yaencontre.com-Haglöfs i el Wind X-Treme a les primeres posicions de la categoria Elit.

Per entrar en la segona transició els components de tots els equips havien de travessar nedant un recés de 250 metres de longitud a la cua de l'embassament. El sol apareixia a intervals entre els núvols grisos però la temperatura de l'aigua superava per molt poc els deu graus i els corredors van utilitzar els neoprens per evitar hipotèrmies i rampes.
La següent secció de rem en les serenes aigües del pantà del Arlanzón va determinar les diferències entre l'equip de cap i els seus perseguidors en la categoria Elit, protagonitzada per la remuntada del Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant, que va avançar a dos equips i va sortir de l'aigua en segona posició, seguit dels bascos del Bimont-Nutrisport-Ultra Trail Montsant i els madrilenys del Buff, tots ells buscant assegurar-se un lloc en el podi en la dura secció de trekking que els esperava per pujar al pic Trigaza (2.032 m), salvant un desnivell positiu de 900 metres.

L'emoció de la prova en la categoria Elit estava en la disputa per la segona i tercera plaça en el podi. Buff, Bimbaches ARWC, Bimont-Nutrisport, Peña Guara-Oxigen i els Yaencontre.com- Haglöfs havien de rebrega tots els seus recursos físics, tècnics i mentals durant l'ascensió, que van començar al voltant de les cinc de la tarda cap a una muntanya envoltada completament en la boira i un fred vent del nord.

Un error d'orientació a la cresta final, provocat per la manca de visibilitat, va deixar fora de joc al Bimont-Nutrisport-Ultra Trail Montsant. Les assistències estaven intranquil per les dures condicions climatològiques que estaven entrant a la serra de la Demanda, sobretot els equips retardats que van haver de fer el trekking i la següent secció de bici de nit. La intranquil•litat estava justificada perquè l'últim equip que va completar l'etapa del dissabte va arribar a Belorado a les cinc de la matinada.

La transició estava situada en un airejat coll on s'aixeca el refugi de les Penyes de Viñaza, a 1.680 metres d'altitud. Els núvols eren cada vegada més negres, amenaçaven tempesta i si no apareixien aviat els equips les assistències haurien de posar llums a les bicicletes i preparar més roba calenta. El primer equip a aparèixer entre els tirabuixons de boira va ser el Buff-Termoco, que no augmentava diferències però seguia al capdavant. A la mitja hora van arribar els membres del Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant, l'únic equip mixt al capdavant dins de la categoria Elit, amb cinc minuts d'avançament sobre Buff i Peña Guara-Oxigen, seguits del Yaencontre.com – HagLófs.

La competició estava molt renyida i cap equip de Elit i Aventura volia perdre minuts a la transició. La nit estava damunt i a les fosques el frenètic descens fins a Belorado seria molt més perillós. Amb el temps just per abrigar i ficar-se un mos de calories tots els corredors saltaven a les bicicletes i es perdien en el laberint de boscos i barrancs que construeixen la vessant nord del pic Trigaza. L’equip YAENCONTRE.COM-HAGLÖFS arribava a la meta del dissabte, en cinquena posició. El trencament de la tanca d'una roda va endarrerir la sortida del Penya Guara-Oxigen, que va perdre l'estela del Buff però es va mantenir en quart lloc fins al final de l'etapa de dissabte a la plaça Major de Belorado, quedant la segona plaça en possessió del Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant i el lloc d'honor per al Buff-Termocool. El podi d'Aventura estava igual de disputat. L'etapa de diumenge decidiria el resultat final.



La sortida de diumenge va tenir lloc a les 9.30 del matí a l'ermita de la Mare de Déu de Oca, al peu dels Montes de Oca. La jornada esportiva va ser curta però intensa. La sort va decidir l'ordre de sortida a la porta del santuari rural cada tres minuts per fer un tècnic traçat circular a peu pel congost de Somoro, seu de notables assentaments prehistòrics, i la presa de l'embassament d'Alba, amb ràpel volat inclòs en les parets del canó calcari. La diferència entre els equips de cap en categoria Elit era de pocs minuts i qualsevol error seria decisiu, excepte per al Buff-Termocool, que mantenia un lleuger avantatge sobre els seus perseguidors. Els tres corredors del Buff van marcar el millor temps de la secció i van sortir de l'ermita de Oca davant dels seus rivals per completar una secció de 19,5 quilòmetres de bicicleta de muntanya. El pas clau del recorregut estava a Puras de Villafranca, per entrar en una cova i visitar les antigues mines de manganès. Una balisa a l'interior de la fantàstica cova de Fuentemolinos, una altra a la mina i una altra a l'interior del Centre d'Interpretació van completar un interessant recorregut per l'arqueologia industrial i la riquesa natural que va amenitzar la secció als corredors, que van arribar poc després a tota velocitat als carrers de Belorado. L'equip Peña Guara-Oxigen va entrar el primer a la plaça Major de Belorado, però un error en el traçat de la primera secció els va penalitzar amb un retard a l'últim lloc de la classificació. Darrere van aparèixer els tres corredors del Buff-Termocool, amb temps perdut per una elecció equivocada de ruta però marge suficient per ser els nous campions d'Espanya.

El segon i tercer lloc estava entre Buff i Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant, que tenien una diferència de set minuts en començar l'etapa. Una punxada dels Buff va permetre a l'equip del Bimbache arribar junts a Belorado. En quarta posició es col•locava el YAENCONTRE.COM-HAGLÖFS

Per validar la balisa d'arribada dels equips Elit havien de fer una ascensió en JUMAR per una corda instal•lada a la plaça, completant una competició marcada per l'encert en els traçats d'orientació, la qualitat tècnica dels itineraris i la varietat esportiva.

Ens veiem en el pròxim Belorado 2011!!!!!!

Resultats Categoria Elit

1 º Buff-Termocool

2 º Bimbaches ARWC-A. Feeling-Ultra Trail Montsant

3 º Buff

4 º Yaencontre.com-Haglöfs

5 º Wind X-Treme

Categoria Aventura

1 º Astur Extrem-Els Martínez Aventura

2 º Turboclimbers-Ultra Trail Montsant

3 º Raid Serra d'Espadà 2011

4 º Imperdible Buff

5 º Valdubón-Aligost Raid Team

No hay comentarios: