MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

martes, 31 de mayo de 2011

ROGAINING DE FOLGUEROLES i SETMANA DE RUNNING.

De sempre he sigut més mandrós a l’hora de córrer, si puc escollir entre la bici i el correr, sempre acabo sortint amb bici, i si es amb la BTT millor que amb la de carretera, però des de que m’he apuntat a la C.C.C. del Montblanc, i a un parell més d’Ultratrails, aquest any estic canviant les rodes, per les sabatilles de córrer...

Així que aquesta setmana ha sigut més de running que de bici, contant que el dissabte teníem un Rogainig de 6 hores, els entrenos de la setmana han sigut, un total de 14 hores, amb: 80 Km. de running, 140 Km. de bici de Carretera, i NO he tocat la meva nova i flamant BTT!!!! (Que m’esta pasant????)

DILLUNS

23

DIMARTS

24

DIMECRES

25

DIJOUS

26

DIVENDRES

27

DISSABTE

28

DIUMENGE

29

RUNNING

TARDA

MUNTANYA

1: 15 h.

13 Km.

CARRETERA

3:00 h.

90 Km.

RUNNING

MATI

50 m.

10 Km.

RUNNING

MIGDIA

BESSOS

1: 00 h.

12 Km.

CARRETERA 1:00 h.

27 Km.

ROG OSONA

6:00 h.

44 Km.

CARRETERA 1:00 h.

25 Km.



El dissabte amb el Toni tornàvem a córrer un Roganing, les curses d’Orientació que més m’agraden, per que combinen Orientació, estratègia, condició física... i tot això amb equip, que fa que s’hagin de prendre constantment decisions, depenent de molts factors.
En aquesta ocasió, la cursa de Folgueroles, tenia tot això, un roganing amb 45 fites, impossibles de fer-les totes amb 6 hores i múltiples eleccions d’itineraris, els tres primers classificat, vàrem fer cadascun un circuit diferent!!!

La meitat del mapa era una zona més plana amb molts camps de cultiu, i urbanitzacions, i l’altre meitat era més forestal, amb més muntanya i desnivell.

Vam decidir de començar pels plans, aprofitant que podríem córrer molts més ràpid, i que en la zona de muntanya, aprofitaríem les pujades per caminar i les baixades per córrer, però unes molèsties musculars quan només portàvem ½ hora, va fer que ens retardéssim molt. Això si li sumem un error d’Orientació al anar a buscar la fita 63, al NO veure un corriol tapat per la vegetació, ens va fer perdre uns 20 minut molt valuosos que ens va fer descartar més tard algunes balises de elevada puntuació.

Aquestes causes ens va fer que perdéssim uns punts molt importants per poder guanyar la cursa, però vam acabar amb un molt satisfactori segon lloc a només 4 punts dels tercers!!! Però a 10 punts dels primers, en David Tarrés i en Llei Viles, que fan fer una cursa extraordinària. Ells van escollir de sortir al revés, van fer primer la zona muntanyosa, aprofitant que estaven més frescos, i van deixar els plans i els camps pel final! A hores d’ara encara NO se quina es la millor estratègia???

En les 6 hores que et donen per fer el màxim de controls possibles, vam fer 44 Km., 1700 m. de desnivell positiu, 36 balises de les 45 possibles, i vam fer 199 punts!!!

Aquest es el circuit que van escollir de fer...



1 comentario:

Unknown dijo...

Doncs ara que ho dius, tampoc estava tant malament la vostra elecció perquè, de fet, a la part muntanyosa, a les pujades tampoc corríem, i vosaltres vau poder córrer ràpid pels plans.
Ja hi pensaré, jeje. Ens veiem divendres