IVAN ARTIGAS: Segona participació al la MARATO DE LA VALL DEL CONGOST!!!!

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 29 de marzo de 2012

Segona participació al la MARATO DE LA VALL DEL CONGOST!!!!

Una cursa espectaculars en tots els sentits, molt ben organitzada, un circuit guapíssim, amb un desnivell impressionat, no hi ha un pam pla!! sense fer pràcticament pistes, tot per corriols, que fa que els quilometres, augmentin molt lentament.

Comentant la jugada abans de sortir

Desprès de varies curses mes curtes i ràpides, aquest el primer test important de la temporada, i la veritat que amb un resultat més que satisfactori, L’objectiu era intentar fer-ho igual de bé que l’anterior, i ha poder ser intentar baixar una mica el temps de l’any passat!!!

Com que ja coneixia el circuit, aquest any hem vaig anar reservant per poder acabar la segona part de la cursa més ràpid que l’any passat, que vaig “gripar” els últims quilometres.

Al final content d'haver acabat el 11é amb un temps de 5:06:23. Aquest ans fins i tot la l'ultima pujada a 5km. de meta la vaig poder fer corrent, no com l’any passat que els últims 15 quilometres no vaig ni córrer casi!!.

D'aquesta manera es venen els organitzadors de Cursa de Muntanya de la Vall del Congost: “si no et fa por córrer amb neu, amb fang, travessar rius, anar per corriols amb bardisses, etc..., ja saps on has de venir a córrer. A més a més, amb l'esforç que requereix superar els 3200 metres de desnivell positiu de la marató. “

SORTIDA!!! Per variar amb el grup de davant amb el cor a la boca!!!

Els tres primeres de la General: Marc, Manel i el Xavi. Qui va darrera???

I si a més té fama de ser una de les maratons més dures que es fan, és per això que m’encanta aquesta cursa que espero sigui una cursa fixa en cada any'.

Arribant dalt del Tagamanent... Quina cara que portava!!!

Si al final resultarà que això de córrer, m'agradarà i tot...

No hay comentarios:

Publicar un comentario