IVAN ARTIGAS: L’EQUIP HAGLÖFS – YAENCONTRE.COM – SURAL ES PROCLAMA SUBCAMPIÓ DE RAIDS D’ESPORTS DE MUNTANYA!!!

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 7 de mayo de 2012

L’EQUIP HAGLÖFS – YAENCONTRE.COM – SURAL ES PROCLAMA SUBCAMPIÓ DE RAIDS D’ESPORTS DE MUNTANYA!!!

RAID URGELLISTAN 2012 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS

El divendres 4 es donava el tret de sortida al Raid Urgellistan, i deu n’hi do quin Raid! Sortida a les 21:00h. del vespre des del Coll de Nargó, i arribada a la 19:00 h. de l’endemà!!!. Més de 190 km. i 69000 metres de desnivell positiu. Des de el Raid Txakal de l’any passat , o un Campionat d’Espanya celebrat a Galícia el 2008, que no recordava un Raid tan dur!!!!!

S’ha de felicitar a l’Albert, per la organitzaciódel raid, tot molt bé i al seu lloc!!! Ell tenia clar que el Campió de Catalunya s’ho havia de treballar, i ho va aconseguir: la pluja, el fred, la boira, i també el Sol i la calor, ens van acompanyar en molts sectors, i van ajudar a fer més dura aquesta edició del Raid!!!

Per aquesta edició del CAMPIONAT DE CATALUNYA, L’Equip HAGLÖFS – YAENCONTRE.COM – SURAL, ens presentàvem amb l’equip format per el Joaquim Del Rio, el Jordi Capell “Txakal” i jo, amb la inestimable ajuda del Joan a l’Assistència.

Ja de sortida en el primer sector, un trekking de 12 km. els dos equips que ens jugaríem el títol de Campions de Catalunya, el Equip CATRAID – TRANGO WORLD i nosaltres, vàrem marcar un fort ritme, que ens va fer posar en el cap de la cursa ràpidament.

Desprès d’un altre sector ràpid i curt de patins en línia, venia una de les etapes decisives del Raid. Un sector de BTT de més de 50km. i 1700mt. positius, en el qual si li summament la nit, el fred i la pluja, no va servir per diferenciar els dos primers equips, però si van marcar diferencies amb la resta dels equips, amb més d’una hora de temps respecte els tercers.

Un altre sector de Patins i una BTT sota la pluja, va fer que arribéssim segons al control canvi, amb 15 min de diferencia respecte els primers.

Eren les 6:00 de mati, feia un fred que pelava, i ens tocava fer més de 12km. remant pel embassament d’Oliana!!! Aquí vàrem pagar un primer error!!! L’Organització deixava portar a cada equip els seus propis caiacs, i nosaltres només vam portar un caiac individual, el de dos persones vam utilitzar el que donava l’organització, que eren molt més i lents i pesats que els que duien els nostres contrincants!!! En aquest sector i el que venia desprès vam perdre més de 40min amb els dos sectors de caiac. Temps que poc a poc anàvem recuperant, però ja no podríem arribar atrapar els primers!!!

El següent sector va se una altre BTT, llarga i dura, amb l’afegit que havíem d’arrossegar durant més de 40 min la bici caminat, però en canvi passàvem per uns paratges impressionats com son les Roques de Sant Honorat, una zona guapissima!!!

Arribàvem al segon sector de Caiac amb només 10 min de diferencia respecte els primers!!! La tornada era molt més llarga, a més bufava el vent de cara, i l’últim km. havíem de remar contra corrent, i amb el nostre caiac doble molt més lent i pesat, vam tornar a perdre uns minuts molt valuosos!!!

Ara venia una etapa de transició, on havíem d’inflar uns Parapents. L’organització havia preparat per fer un salt en doble, però les condicions meteorològiques no ho permetien, LLASTIMA!!!!!

Aquí venia la nostre ultima oportunitat de posar-nos primers, un treking de 14 km. i 1150 mt positius, força tècnic i complicat, que nosaltres vam resoldre força bé i ràpids, però l’Equip CATRAID, també ho va fer, així que seguíem amb uns 10 min de diferencia respecte ells.

Arribàvem al final del Raid, ens quedava fer un barranc, en el qual vam entrar juntament amb altres equips de la categoria d’Aventura, i les cues a cada ràpel, ens van fer perdre uns minut molt valuosos.

Per l’últim sector de BTT, ja vam veure que era impossible agafar els primers, i vam optar per una estratègia conservadora, ens vam deixar de fer una balisa, per poder arribar a temps a la Meta, ja que començàvem a estar força mermats físicament.

Finalment, desprès d’estar més de 22 hores per fer més de 190 km. finalitzem en una segona i disputada posició. De tots les equips que havien sortit, només dos fèiem tots els sectors del Raid!!!

Això sí, molt contents per haver pogut viure aquesta experiència i haver pogut participar i acabar en segona posició tot un CAMPIONAT DE CATALUNYA de RAIDS!!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario