IVAN ARTIGAS: SPRINT VERTICAL I CURSA DE MUNTANYA DEL PIC DE L'AGUILA

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 11 de marzo de 2013

SPRINT VERTICAL I CURSA DE MUNTANYA DEL PIC DE L'AGUILA

Aquest cap de setmana ha tocat: Sprint Vertical i Cursa de Muntanya Pic de l’Àguila a Canyelles, unes molt bones curses a prop de casa de casa, i molt ben organitzades per bons companys i amics!!!!

Dissabte a la tarda Sprint Vertical, des de la plaça del poble de Canyelles, fins al cim del Pic de l’Àguila!! 3,3km. i 340 de desnivell positiu.

Una cursa molt ràpida i explosiva que al arribar a dalt t’has de tancar la boca sinó et surt el cor i els pulmons per ella!!!! Al final molt content amb un 4ª lloc amb un temps de 19'42"!!!

Diumenge em va acompanyar la Laia, a la Cursa de Muntanya. Al ser una cursa a prop de casa també és van apropar mitja família per veure com corríem!!!

Una cursa molt maca en tots els sentits, molt ben organitzada, un circuit de 16 km. molt divertit, amb força desnivell ( casi 800mt.+), no hi ha un pam pla!!

Sense fer pràcticament pistes, tot per corriols, que fa que els quilometres siguin molt més distrets.

Aquest era un primer test important de la temporada, i la veritat que amb un resultat més que satisfactori, L’objectiu era disfrutar i intentar fer-ho igual de bé que els anys anteriors.

Com que ja coneixia el circuit, i sabia el que m’esperava, aquesta vegada, vaig anar reservant per poder acabar la segona part de la cursa més ràpid, però amb les cames cansades del dissabte, si vaig aconseguir mantenir un ritme més o menys constant tota la cursa, ja va ser molt!!!

Al final content d'haver acabat el cinquè amb un temps de 01:29:15.

A la classificació combinada per punt dels dos dies vaig fer tercer!! Pujant al pòdium, juntament amb dos cracks!! Xevi Guinovart i Manuel Torres!!!

UN CAP DE SETMANA MOLT COMPLERT!!!! SUMA I SIGUE!!!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario