Aquest cap de setmana, possiblement, he realitzat una de les millors activitats que es poden fer a la muntanya. Feia temps que no m’impactava tant una sortida... Pel bon dia que feia, pel magnífic grup que ens vam ajuntar i l’espectacular circuit que vam realitzar!!
Els 2900 serà la pròxima
temporada una cursa, que segurament donarà
molt que parlar.
Tant per la singularitat de la
competició, com pel terreny on es realitza i la filosofia que vol transmetre
l’organització.
És una cursa on es trepitgen els
7 cims més alts d’Andorra, sortint del Refugi de l’Illa, i acabant al refugi
del Comapedrossa. El dia abans de la cursa els participants hauran de pujar tranquil·lament
tots junts a dormir al refugi abans de la sortida. Conviure unes quantes hores
els només 50 corredors que podran disputar la competició serà una forma
diferent de convivència abans d’una cursa. I que desprès de córrer, al final
tots facin un sopar plegats al refugi d’arribada, aplaudint del primer al últim
participant l’entrega de premis, és si més no una forma maca d’intercanviar
impressions
El Circuit és magnífic, la zona
ja és preciosa!! Andorra té molts punts i zones espectaculars per la seva
bellesa, i si a més li sumes la dificultat d’algunes crestes i canals amb l’infinitat
de trams tècnics, pels milers i milers de pedres que hi ha en aquest petit país,
et dóna com a resultat una cursa molt entretinguda, on els quilòmetres, a
vegades no passen amb la velocitat que desitges, però que deguts a la bellesa
dels paisatges, aquests no es fan mai feixucs!!!
La cursa s’havia de disputar
aquest any per primer cop el cap de setmana del 18 i 19 d’Octubre, però
finalment per raons pressupostàries i de patrocinadors, els organitzadors l’han
hagut d’aplaçar fins l’any vinent. Així que aquest any, coincidint amb les
mateixes dates que s’havia d’organitzar la cursa, van decidir de fer una “edició
zero” i que tots els que volguessin provar el circuit per ells mateixos, tenien
l’oportunitat per fer-ho!
Els impulsors d’aquest esdeveniment,
són el Carles Rossell i el Matthiu Lefort, dos enamorats d’Andorra. Si la passió
que senten per aquestes muntanyes, la tenen per organitzar la cursa, segur que
tindran un èxit més que assegurat.
El circuit original, sortirà del
refugi de l’Illa a la Vall de Madriu, per pujar al primer cim del repte, que és
la Portelleta (o Tossa Plana de Lles), d’aquí tornar endarrere per baixar a
Canillo. Allà fer la via ferrada del Canal de la Mora i pujar al segon cim de
L’estanyó, per la cresta des del Coll d’Arenes. D’aquí continuar crestejant pel
Pic de la Cabaneta fins la Collada de Meners i pujar el Cim de la Serrera. Tot
seguit es baixa per la magnífica Vall de Sorteny, fins al refugi amb el mateix
nom. Pujar el Fontblanca per la canal S-E serà una experiència que molt
recordaran així com la baixada fins a la Coma d’Arcalís. Un cop aquí comença la
part més tècnica, alpina i preciosa del recorregut. Pujar a la Collada d’Arcalís
per després baixar a l’estany superior de l’Engonella, per seguidament pujar
pels estanys Forcats fins al cim del Medacorba (el cinquè!!). La Cresta dels Malhiverns,
que uneix la Roca entravessada amb el cim del Comapedrosa és tan tècnica,
exigent i Aérea com espectacular per les vistes que té!!! ( Llàstima que el dia
de la cursa es farà de nit!!!) I finalitzar tota aquesta gran aventura al Ref.
del Comapedrosa.
Amb tota aqueta publicitat i
espectacularitat de recorregut, no ens va costar gaire de reunir-nos uns quants
companys apassionats de les Muntanyes i també d’Andorra per participar en
aquesta “edició zero” dels 2900.
Vam adaptar una mica el circuit i
la intenció era de fer-lo en sentit invers, així la part més tècnica i exposada
la faríem de dia i més descansats, i deixaríem la part més senzilla i fàcil per
la nit.Després d’algunes baixes d’última hora! El Jeroni Soler, el Joan Pallars i el Sergi Cots, tres bèsties “pardes” de les muntanyes i apassionats d’Andorra (El Sergi ha corregut totes les edicions del la Ronda dels Cims!!!) i acompanyats pels organitzadors el Matt que ens faria de guia tota la primera part del recorregut fins a Arcalís, ens presentàvem dissabte de matinada a Andorra. Vàrem deixar un cotxe al Refugi Cap del Rec (Lles de Cerdanya), lloc on volíem finalitzar i un altre cotxe de suport a Canillo amb roba de recanvi i menjar.
A quarts de set sortíem del poble
d’Arinsal, per pujar fins al refugi del Comapedrosa, on recollíem a la Janick i
al Pierre dos belgues. Que també s’unien a nosaltres en aquesta aventura!
El primer impacte de la jornada és
la sortida de sol que ens enxampa quan arribem a l’aresta cimera del Comapedrosa.
Sempre és una sensació fantàstica quan t’enxampa l’albada pujant un gran cim!!!
Baixem fins a la collada dels
Malhivers, aquí ens estalviem la cresta de Baiaus, molt tècnica i que ens farà
perdre molt de temps i la flanquegem per la dreta per anar al següent cim, la
Roca Entrevessada (el segon més alt d’aquest país). La baixada per la cara nord
d’aquest cim, és si més no “Curiosa i entretinguda”.
Un cop al Coll dels
Estanys Forcats pugem al tècnic cim del Medacorba, el tercer 2900 de la
jornada. Si es puja seguint tota la cresta, té algun pas de III però que es
deixa fer! La cresta és molt maca i força aèria i comença a donar-li una mica d’ambient
alpí a la sortida. Portem ja 3 hores i 3 cims i estem entusiasmats pel ritme i
el recorregut!!
Passar el coll de Montmantell i
baixar a l’estany superior d’Angonella, per seguidament tornar a pujar per arribar
a la portella d’Arcalís amb les vistes a l’estació t’esqui d’Ordino, et retornen
una mica a la civilització!!! És en aquest tram on el Jeroni no s’acaba de
trobar gaire bé. Porta arrossegant tota la setmana un refredat i aquest no el
deixa disfrutar de l’experiència!!
A la Coma d’Arcalís, ens esperava
amb una més que bona assistència! el Carles Rosell, que substituiria al Matt
per guiar-nos a la segona part del circuit!!
D’aquí pugem al Fontblanca un
altre mític cim del principat! La seva pala Oest és un dels millors descensos
amb esquis de muntanya del Pirineu, però ara haver-la de remuntar amb la calor
del migdia i amb el cansament acumulat, comença a passar factura!!!
Les vistes del cim son
espectacular!! Portem ja 4 cims i ens
estem adonant que estem fent una activitat extraordinària i fora del comú i això
ens fa pujar l’ego pels núvols!!!
La distreta baixada per la canal SE
es un altre de les finites zones tècniques que te aquets circuit i la baixada
per la Vall de Rialb es també d’aquelles que es poden realitzar corrent per uns
prats que tot i el cansament que portem la disfrutem d’allò mes.
Una petita pujada i baixada, ens deixa
al Refugi de Sorteny!! Aquí ens espera una magnifica amanida de pasta, cortesia
de la gran amabilitat dels companys d’Andorra!!! La dona del Carles i també el
Matt han hagut de caminar mes de mitja hora per pujar-nos el dinar!!! No
tindrem mai tants adjectius per la agrair aquell fantàstic avituallament!!! DE
VERITAT MOLTES GRACIES!!!!
Cansats iniciem la ultima part
del recorregut, la pujada per la Vall del Sorteny, sempre la recordo com aquesta
em va impactar la ultima baixada de l’Ultra d’Andorra!! Una Vall fantàstica pel
verd dels seus prats i els milers de colors de les seves flors!! En aquesta època,
ja no esta tant verda però segueix enamorant!! El sol s’està ponent i a la
cresta de l’Estanyo que queda a l’ombra a la nostra dreta, li dona un toc fantasmagòric,
que no pots deixar de pensar lo petits que som en comparació amb aquestes grans
muntanyes!!
Quan arribem a la Collada de
Meners el sol s’està ponent i tornem a repetir les mateixes sensacions que hem
tingut a l’albada. No podem deixar de mirar la magnifica posta del sol que ens
esta regalant aquesta jornada!!
La pujada de nit per la cara est
a l’últim cim de l’Estanyo, es molt agradable. Un cop a dalt ens abracem i
celebrem que hem aconseguit l’objectiu que ens havíem replantejat!! Feliços i
contents realitzem la ultima baixada de la jornada, però abans encara ens queda
l’últim sector tècnic del Dia ( o nit!!) La cresta sud fins al coll d’Arenes es
força tècnica i amb una caiguda per la banda oest força vertiginosa!!
Així a les 10 de la nit, 16 hores
desprès de sortir i amb mes de 50 km. a les cames i uns 5000 metres de
desnivell positiu i negatiu!!! Arribem a Canillo on ens esperen la resta de
companys i assistents!!
Ens abracem i les emocions sorgeixen
a flor de pell... En adonem que hem fet una activitat excepcional!!! Estem
exultants i super feliços. Acabem de comentar la jugada i compartim sensacions
al voltant d’una taula amb una bona botifarra
i una cervesa ben fresca!! POT HABER-HI UN MILLOR FINAL???AQUESTA AVENTURA LA RECORDARÉ I LA PORTARÉ MARCADA DINS FORÇA TEMPS!!!!!
PURA VIDA!!!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario