IVAN ARTIGAS: FINAL DE TEMPORADA...

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

martes, 6 de noviembre de 2012

FINAL DE TEMPORADA...

Després d'aquest últim Raid l’OPEN X-RACE del MONTSANT, dono la temporada 2012 per acabada...

Ara toca descansar una mica, fer valoració d’aquesta temporada passada, agafar forces, ànims, algun quilo de més i buscar noves curses i motivacions per l'any que ve!!!

Al finalitzar l’ULTRAMITIC d'Andorra, vaig descansar una mica abans de fer un “stage” a Andorra per poder preparar les últimes curses que em quedaven fins al final de temporada.

Sobretot amb la vista posada a la CAVALLS DEL VENT i quants compromisos esportius més...

Els amics de l’AIXO RAID, organitzaven el 15 de Setembre un RAID a la comarca, el RAID MEDITERRANI, cursa que no em volia perdre per res, ja sigui per l’alt nivell organitzatiu, com el fet de córrer un RAID a casa. Cosa que no puc fer mai, per que sempre som nosaltres els que organitzem les curses per aquí!!!

El RAID MEDITERRANI, no va defraudar gens, molt ben fet, amb la passió del organitzadors es fàcil que tot sortís a la perfecció... Un circuit molt ben trobat, on amb la companyia del Jaume Soler, vam tenir el privilegi de poder guanyar aquesta primera edició!!!!

Després va venir la CAVALLS DEL VENT, prova on esperava més!!! M’havia preparat com mai per aquesta cursa, i em trobava físicament en la millor forma possible però degut a les condicions que ens vam trobar, estic més que content, només pel fet de poder passar per meta!!!

Alguns trams eren impossible de córrer, així que vaig canviar de tàctica, amb l'objectiu principal de passar per la línia d’arribada, com finalment vaig aconseguir!!!!

Aquest mes d'octubre quedaven encara tres competicions més, totes en equip, on el HAGLOFS-YAENCONTRE.COM-SURAL, no ha baixat de les posicions de podi!!!

El 20 d'Octubre la 6-PEDALS, un rogaining de BTT de 6 hores, on amb la companyia del Txakal, vam guanyar, i només un fort xàfec d’aigua, va deixar tots els camins enfangats i impracticables les tres últimes hores. No vam poder fer totes les balises, que era l'objectiu que ens vam proposar!!! ( només ens hem vam deixar dues de mínima puntuació!!! ;-D )

La següent setmana el ROGAINING DEL VI. El rogaining de "casa" i del Club, molt treballat pel Ricard i l'Ignasi, que s'ho van "currar" molt!!! Aquesta vegada 6 hores més, però corrent a peu juntament amb el Toni Morera, el Joaquim del Rio i el Txakal.

Una mala elecció de l’itinerari no ens va permetre de pujar més amunt que d'una treballada tercera posició!!!! Però molt contents per la tornada a la competició del Toni Morera, desprès d'un any difícil per ell per causes de lesions, així que molt satisfets de la cursa!!!

Per últim l’OPEN X-RACE del MONTSANT, Raid on l'equip es jugava les dues primeres posicions de la classificació general de la lliga. Posicions que hem ocupat tot l'any i que finalment hem pogut aconseguir, amb una nova victòria!!!

En aquest Raid portàvem dos equips, el HAGLOFS-YAENCONTRE.COM-SURAL 1 format pel Carles Claret i jo, i el HAGLOFS-YAENCONTRE.COM-SURAL 2, format per l’Albert Vilana i el Txakal.

Vam fer tot el raid el quatre junts, i vam realitzar una estratègia, que ens va permetre de guanyar el raid, fent tots el punts possibles, cosa que des de l'organització es va anunciar que era difícil, ja que donàvem com a millor temps 08:34 h. i només teníem 8 hores i mitja per realitzar tot el raid!!!

Finalment vam ser l’únic equip en aconseguir-ho, i encara ens va sobrar mitja hora!!!!

Així que a nivell d'equip, molt contents i satisfets de la gran temporada que hem realitzat, on hem finalitzat subcampions de Catalunya de Raids, tercers en el Campionat d'Espanya, Segons a la Copa Catalana de Raids i primers a la lliga X-Racer!!!

FELICITATS A TOT L'EQUIP!!!!!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario