MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 19 de marzo de 2009

III RAID SIERRAS SUBBETICAS

INICI DE LA TEMPORADA DE RAIDS D’AVENTURA 2009.

Excel·lent tercer lloc de l’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per: Ivan Artigas, Eli Socias y Jaume Serrano en el III Raid Sierras Subbéticas. El més estratègic que mai, on el calor i la duresa del recorregut van marcar la diferència amb respecte a d’altres edicions.

Sobre les 10 hores del passat dissabte 14 de març es donava la sortida a la III edició del RAID D’AVENTURA SIERRAS SUBBÉTICAS, a la localitat cordovesa de Cabra, amb 70 equips inscrits. S’iniciava amb una primera prova d’orientació a peu per les immediacions de la ciutat, on els millors equips començaven a destacar i marcaven les primeres diferències a l’arribar a la primera transició.


Posteriorment una secció “terrorífica” de bicicleta de muntanya portava fins a l’Ermita de la Virgen de la Sierra, centre geogràfic d’Andalusia; aquesta secció va complir els pronòstics de l’organització i va deixar a cada equip en el seu lloc, estirant la cursa per complert.


En aquest moment començava l’interessant, una exigent i complicada secció, la més llarga del RAID, un trekking de muntanya que transcorria des del Santuari fins a la Cueva de los Murciélagos de Zuheros, passant per aquesta bonica població per realitzar la prova especial de Tir amb Arc, tot això abans de realitzar una prova especial d’orientació amb temps limitat que va marcar diferències.


En primer lloc seguia el Buff-Thermocool, segons els Gallaecia Bugarent i darrera els cordovesos del Yumaraid seguits de nosaltres, el Yaencontre.com - Haglofs que estàvem firmant una gran prova. Sens dubte el calor estava causant estralls en cada equip, s’arribava als 30º.

Des de la localitat de Zuheros es pujava a la Cueva de los Murciélagos en patins de línia, pujada del més exigent, les forces minvades, els raiders molt castigats, no només per la exigència del recorregut, sinó per les temperatures tan elevades.

Entrada la tarda i la carrera s’apropava a la zona de los Molares o Pinares de San Juan, on començàvem amb una prova de RUN & BIKE (una sola bici per a tots els components de l’equip) i realitzàvem una prova especial d’orientació específica.Seguidament aquesta ens portava al poblet de Campo Nubes, on començava la última secció de la primera etapa. Una secció d’uns 20 km d’una tècnica bicicleta de muntanya que ens portava a un ràpel de més de 50 metres de longitud.


Finalment, s’accedia a la localitat de Priego de Córdoba on es trobava una espectacular tirolina de corda a la Plaça de l’Ajuntament, plena de gent que animava a cada participant que realitzava la prova.

En aquesta primera etapa la classificació en élit no es bellugava Buff Thermocool al capdavant, seguits de Gallaecia Bugarent i dels catalans del Yaencontre.com -Haglofs, molt a prop el Yumaraid i el The North Face-Forum Sport. En la categoria aventura es trobava amb primera posició el Unión Fenosa de Madrid, seguits de B5 Bomberos a Coruña i dels granadins del Cortijo Torre Guajar.

A las 6 de la matinada, es prenia la sortida de la segona etapa a la localitat de Rute, on desprès d’una orientació urbana s’arribava a l’embassament de Iznájar en bicicleta de muntanya, per realitzar la prova de caiac. Una espectacular secció nocturna i sortida del sol a l’aigua per molts equips.

Des de l’embassament es pujava de nou al poble de Rute per realitzar una prova tradicional en el museu de l’Anís. Allí, els corredors havien de transportar unes galledes d’aigua per destil·lar l’Anís i seguidament macerar en les tines per elaborar la beguda típica de la Subbética “El Rosoli”.

Finalment s’arribava a la penúltima transició, per pujar amb un últim trek de muntanya al paratge conegut com “Hoyo Salamanca”, finalment des del paratge “Los Pelaos” on es trobava ubicada la última transició s’arribava, desprès d’un reconeixement a la “Vía Verda de la Subbética” en bicicleta de muntanya fins la població de Cabra, on es trobava ubicada la línia de META i el final d’aquesta tercera edició del RAID SIERRAS SUBBÉTICAS.

Abans de l’entrega de premis es va realitzar una prova SPRINT, un raid urbà per donar a conèixer als veïns, l’espectacularitat d’aquest esport d’orientació i aventura.

Finalment la classificació va quedar de la següent forma:

CATEGORÍA ÉLITE:

1. BUFF THERMOCOOL – 17h 23`- 183 punts.

2. GALLAECIA BUGARENT- 18h 27´- 181 punts

3. YA ENCONTRE.COM – HAGLÖFS - 20h 30` - 175 punts.

CATEGORÍA AVENTURA:

1. UNIÓN FENOSA-TURBO CLIMBERS

2. B5 BOMBEIROS A CORUÑA (A Coruña)

3. CORTIJO TORRE GUAJAR (Granada)


No hay comentarios: