MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

domingo, 29 de noviembre de 2009

CRONO PIC

Estem preparant la segona edició de la CronoPic, la festa del club que fem cada any el dia de Sant Esteve. Ja sabeu, una cursa skyrunner amb dues mànigues contra el rellotge, encara que el nostre cel no superi els 300m de desnivell, però es que tampoc cal abusar, no més depurar una mica el cos de toxines per continuar amb els excessos nadalencs.

Atenció, aquest any canviem de pic. Anirem a fer la trialera del Montgros. Ja sabeu doncs on anar a entrenar covards!

Properament concretarem l’hora, però podeu anar apuntant-vos enviant un correu al ceazimut@gmail.com per tal que puguem anar organitzant les sortides.

D'acord, no es el Montgros, però algú ho veura així de llarg.

martes, 3 de noviembre de 2009

L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS ES PROCLAMA SUBCAMPIO AL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS

Excel•lent segon lloc de l’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per: Ivan Artigas, Eli Socias i Joaquim del Rio al II Raid Garrigues Extrem CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS 2009El passat cap de setmana dies 23, 24 i 25 d’octubre el Centre Excursionista Borges Garrigues va organitzar la segona edició del Raid Garrigues Extrem, que es va disputar a la Comarca de Les Garrigues, essent així el Campionat de Catalunya i prova puntuable per la VI Copa Catalana de Raids de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya.

El raid també oferia un circuit open més curt i pensat per a esportistes amb menys experiència en aquesta disciplina.

Els equips de Copa Catalana van arribar a les instal•lacions de l’escola Mare de Deu de Montserrat de Les Borges Blanques el divendres al vespre, per assistir a la reunió informativa (briefing) per recollir els llibres de ruta i els mapes.

Els equips que puntuaven per la Copa Catalana van començar a les 5 h del matí del dissabte, es va començar amb un recorregut de 15 km a peu amb un circuit d’orientació pel terme de Les Borges Blanques i a les 9h i junt amb la categoria Open van realitzar una prova d’agilitat i de cultura Comarcal dins la població.

Tot seguit van continuar amb la BTT per desplaçar-se fins al poblat Ibèric dels Vilars (Arbeca) on realitzaven les proves de Tir amb Arc i Bitlles Catalanes.

En acabar continuaven amb BTT fins la població de La Floresta per deixar la Btt i sortir amb prova d’orientació a Peu fins a la població dels Omellons on els esperava una prova espectacular de Ràpel de 25 metres d’altura del campanar. Seguidament retornaven a peu a la Floresta per recollir la Btt i tornar a Les Borges Blanques.

La categoria Open acabaven amb la realització de dues proves especial, la prova d’escalada i la de llançament de bicicleta. Mentre que els de Copa Catalana, continuaven amb la ultima prova de 35km amb una exigent d’orientació amb BTT fins la població de Juncosa on finalitzava la 1ª etapa del Raid.

Diumenge a les 5h, varen començar realitzant una orientació urbana pel municipi de Juncosa, seguidament varen sortir amb la prova mes dura del raid, que consistia en 7 km de patins més 18 km de trekking en la delimitació de comarques Garrigues – Priorat, descendint fins el control canvi situat a la presa de Margalef. Allí els esperava un ràpel molt espectacular de 70 m volats. En finalitzar el ràpel varen agafar la btt passant per la prova d’escalada que realitzava un component de l’equip, fins arribar a la població de La Granadella on realitzaven la ultima secció que era una orientació urbana pels carrers del municipi.

En finalitzar la competició, es va realitzar un dinar de cloenda pels participants, acompanyants i organitzadors, juntament amb l’entrega de premis.

Durant aquests dos dies d’activitat intensa, els equips van realitzar un total de 170km, amb un desnivell positiu de 3.650m.

Pel que fa als resultats, en classificació de la Copa Catalana, la victòria va ser per l’equip OXIGENT.CAT, seguit del SAMBARI X TREM i tercera posició YAENCONTRE - HAGLÖFS, mentre que en la categoria open el triomf fou per l’equip ILERCAVONS- SERRES DEL MESTRAL, seguit de AZIMUT i PEQUEÑIN i TARUGUEÑO (Navarra).


Informació facilitada per Victor Sans

lunes, 19 de octubre de 2009

PRIMERS AL ROGAINIG!!!!!!! L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, ACONSEGUEIX LA VICTORIA AL JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI



Com disfruto portant un mapa ales mans!!!! Els roganings son del les curses on més has de dominar totes les característiques de l’orientació, on l’estratègia es fonamental per aconseguir el màxim numero de balises en una cursa de sis hores.

Aquest cop vaig arribar justet apurant el màxim el temps, la distancia i el numero de balises aconseguides, de lo be que m’ho passo amb aquest tipus de cursa, el pròxim Rogainig el vull de 12 hores!!!!!!

Aquest dissabte 17 d’Octubre hem participat juntament amb en Toni Morera i en Jordi Montaner, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI

La cursa constava de 44 balises, en 6 hores de temps màxim. On cada balisa, depenent de la seva dificultat, valia un puntuació determinada.

Nosaltres vam fer 37 balises, ens varen sortir 210 punts, amb mes 46 km.i 1400 metres de desnivell, amb les 6 hores que teníem per realitzar la cursa.

L’ordre de les balises que vàrem seguir fou:

33 53 43 56 67 55 62 72 73 58 64 82 68 81 71 50 76 65 83 66 80 74 63 57 77 54 75 46 61 51 70 60 41 42 35 30 31

Haig de felicitar als organitzadors, del club AZIMUT, que s’ho han currat més que molt, i més concretament al Ricard i l’Ignasi per tota la feina que ha realitzat, per haver fet una cursa d’orientació fantastica!!!

mapa del rogaining amb el track del GPS

jueves, 8 de octubre de 2009

Tornem a guanyar la Volta al Penedès en BTT!!!!


Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Pontons la 3a edició de la Volta al Penedès en BTT, una prova d'orientació per etapes amb llibre de ruta, on els participants havien de superar 160 km i 3500 m de desnivell en dos dies.

El dissabte 3 a les 7:30 els primers participants sortien de la casa de colònies de Penyafort en direcció al Pla de Manlleu, on començava el tram especial d'orientació on els equips havien d'arribar fins a Torre Milà amb l'única ajuda d'un mapa. Sector on en Toni i jo vàrem marcar el millor temps.

Des de Torre Milà, un llarg descens en direcció a mar ens portaria fins a la serra litoral, on ens enfilàvem fins a Clariana. D'aquí descens cap al Pantà de Foix, pujada fins al peu del Pic de l'Àliga i descens fins a Moja, on els que ho volien podien recuperar forces amb un avituallament complet.

El llibre de ruta va dibuixar el camí cap als Monjos, el Castell de Sant Marti Sarroca i les Dous a Torrelles de Foix, on una última ascensió al Clapí Vell tornava els participants a Penyafort, completant els 105 km d'una etapa on els més ràpids varem nosaltres, l’equip Yaencontre.com – Haglöfs.

El diumenge, amb l'esforç del dia anterior acumulat a les cames, una segona etapa més breu però més intensa va portar els diferents equips cap al Coll de la Rimbalda a 834m d'alçada fins a la solitària Plana d'Ancosa, on a l'alçada del Roure de'n Ravell. Aqui s'iniciava el tram especial d'orientació de la segona etapa, que s'acabava a la serra de la Llacuna, passant pel Puig Castellar.

Des d'aquí, un seguit de corriols portarien els participants fins al lloc més emblemàtic de l'edició d'enguany, les ruïnes de l'antic castell de Font Rubí, on tothom va haver de carregar-se la bici al coll en un tram no ciclable i d'alta dificultat tècnica.

El recorregut continuava cap a l'Avellà, i tornava a Pontons, passant pels Pèlags de Foix i per sota el Santuari del Foix, per tornar al punt d'inici després d'haver completat els 55km de la segona etapa. Els més ràpids en aquesta segona etapa van ser els ciclistes de mediona Albert Carbonell i Roger Ferrer, seguits per nosaltres, en una etapa rapidíssima i sense errades.

Un cop sumats els temps de les dues etapes, la classificació final de la 3a Volta al Penedès va quedar encapçalada, en categoria masculina, per la parella Toni Morera i Ivan Artigas, seguits d'Albert Planas i Eloi Ordónez i en tercer lloc Albert Carbonell i Roger Ferrer. En categoria mixta, els més ràpids van ser Nuria Lauco i Miguel Alia, seguits de Eli Socies i Josep Bertran i tercers fóren Ada Xinxo i Santi Val.

El Club BTT metalbikers.com va organitzar com cada any una cursa impressionat, on el tracte que van tenir va ser excel•lent als 32 equips que van participar, on els mes important per a l’organització son les seves ganes de passar-s'ho bé!!!

ENHORABONA!!!!!

viernes, 2 de octubre de 2009

L’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, guanyador del I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense.

L’equip es posa lider de la lliga espanyola de Raids d’Aventura
El dissabte 26 de setembre a les 10 del mati és donava el tret de sortida a la població d’Albalate de las Nogueras el I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense, puntuable per la Lliga Espanyola de Raids d’Aventura. Mes de 50 equips entre las categories Elit i Aventura, es trobaven a la línia de sortida.

Amb un Raid Non-Stop de més de 15 hores i amb un dia molt calorós, ens esperava una tirolina a l’arribada per ficar punt i seguit a la primera etapa del raid.

El Raid que comença amb una trekorientació pels voltants del poble d’Albalate de las Nogueras, la calor va marcar les condicions del Raid i els barrancs i turonets ens ensenya el tipus de terreny de joc.

La segona prova, una BTT amb mes de 800 metres de desnivell, ens fa retallar llocs a la classificació, sortim tercers de la transició, passem al equip The north face – Forum sport, amb problemes per la calor i anem a la caça dels primers, els Aventur que han sortit molt forts. Anem amb els gallecs del Gallaecia, que s'apunten a la festa i fem junts el tram de Btt.

Fem el canvi, deixem les bicis, sortim corrents i tornem a anar junts amb els gallecs, aquest cop la prova es un dur tresc. Aquí, amb una ruta mes encertada per part nostre, aconseguim deixar-los i agafar temps a favor.

La pujada amb un desnivell de més de 500 metres fins una cota, ens fa passar la part mes complicada del raid, aquest cop la calor ens passa factura. Un cop al cim es segueix per una pista i comencem a trotar suau per recuperar, treball d’equip, i aconseguim solventar el problema de defalliment.

Un cop al barranc, amb el neopré ficat i dintre d'un aigua freda, continua el patiment, aquesta vegada per problemes a les cames on comencen a enrampar-se, però al veure de prop als Aventur, amb els mateixos problemes, apretem i aconseguim posar-nos primers.

Finalment la sortida del barranc, en Xic que ens espera amb uns entrepans i unes gominoles que no tenen preu. Ens trèiem la roba molla i ens fiquem de seca i..........

Sortim amb les bicis, penúltima etapa, amb un petit avantatge sobre els segons que, es queda en no res desprès d'un petit dubte i ja tornem a estar el tres equips junts jugant-nos el primer lloc, així fins al sector de Kaiak.

Aquí l'Eli i l’Isra remem i l'Ivan va a fer una orientació especifica, al sortir de l'aigua un altre cop xops, ens assequem una mica, i ens tapem, just per agafar ràpidament les bicis per marxar.

Sortim els primers del bucle del kaiac més orientació, ens havien neutralitzat a tots i no tenim massa clar la diferencia que hi ha entre els tres equips, així que decidim anar a fondo fins els següent canvi.

La nit es el nostre ambient i sempre anem be, aquest cop no es diferent i anem directes al següent canvi. Un cop més en Xic ens espera i aquest cop és un caldo calent el que ens tenia preparat.

Es l'última transició i toca un tresc de 8 quilometres que el fem corrents fins l’arribada, aquí es la tirolina i la dutxa, es el que ens quedava. Son quarts de dues de la matinada i em arribat primers a meta.

La etapa del diumenge es una duatló de 7 quilometres per un circuit de cotxes, com si el cansament del dissabte no hi fos, la fem a ràpidament i tornem a ser els millors en elit.

A meta, amb l'abraçada de l'equip, l'esforç i patiment queden tapats i l'alegria del treball ben fet per tots es una més que merescuda recompensa.

miércoles, 9 de septiembre de 2009

GRAN BACHIMALA (3174)



Quant de temps feia que no pujava als Pirineus a fer una travessa de tres mils, o alguna cresta maca.

Cim del Machimala, amb el Mont Perdut al fons

Entre el naixement de la Laia, els entrenaments i les competicions, gairebé no ens deixava temps a fer cap escapada, i fins que no estàs posat al mig d’una cresta, que no te n’adones de com ho trobes a faltar!!!

Així que amb la Carme, decidim deixar la Laia amb els avis, i fer una escapada de dos dies, amb la intenció de fer alguna cresta no gaire complicada on poguéssim fer del tiron uns quants tres mils.

Busco una mica entre els llibres de l’Angulo, i trobo la cresta ideal, la del Bachimala, pots fer fins a 8 tres mils, és una cresta bastant aèria i relativament fàcil, i a sobre és una regió poc transitada amb la dificultat que els seus corriols són bastant difusos... Perfecte!!!

Arribem al refugi de Tabernés (1713m.), al final de la vall de Chistau, al migdia. Aprofitem per dinar, acabar de preparar la motxilla i sobre les 3 de la tarda comencem a caminar. La intenció era fer un bivac a l’inici de la cresta, però com que la meteo anunciava tempestes de tarda, decidim carregar la tenda i anar a dormir als Ibons de Bachimala (2700m.) Així ens trèiem 1000m. de desnivell, i l’endemà al matí ja serem quasi a peu de cresta.

La meteo no falla, però només cauen quatre gotes. El fet de poder muntar la tenda al costat d’un llac a quasi 3000m. d’alçada, ja ens fa posar aquell somriure tonto de felicitat a la cara que no te’l treus en tres dies!!!!

L’endemà sortim una mica més tard del previst, a fora feia fresca i dins del sac s’estava la mar de bé. (a la resta del país anuncien una onada de calor, i nosaltres tapadets amb el sac de plomes!!!) Amb un moment som al cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil del dia, i es on nosaltres comencem la cresta, (ens hem estalviat el Pico del Puerto de la Pez).

Cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil

 Segueix el cim de Marcos Feliu (3054). La cresta es bastant aèria, molt maca i de dificultat variable, però accessible.

el cim de Marcos Feliu (3054) el segon

Arribem al tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052), el següent és la Punta del Ibon (3097), però hi ha diverses puntes que en fan ballar el cap i no sabem exactament quina d’elles és, així que per tenir una foto del cim, decidim fer-ne una a cada una de les puntes, i així sí que segur que tenim la foto del cim!!

el tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052)

la Punta del Ibon (3097), el quart!!

A partir d’aquí la cresta es comença a complicar, per arribar a la Punta Ledormeur, ja hem de grimpar una mica, i la cresta s’estreny considerablement.

la Punta Ledormeur, el cinquè!!!

Desprès de passar la doble bretxa, per un terreny poc segur, delicat i exposat, ens equivoquem i arribem al cim del Gran Bachimala (3174) pel lloc que no era, per la banda esquerre en lloc de per la dreta, que és per on s’avia d’anar. Pugem un mur bastant delicat amb roca molt solta, i a sobre força aeri.

el cim del Gran Bachimala (3174), sisè i últim!!!!


Un cop al cim, ja recuperats del subidon d’adrenalina, ens quedava anar a fer la punta del Sabre, però com que es tard, i volem ser d’hora a casa, decidim baixar directament des de el cim per la via normal de pujada.

En 2 hores ens plantem al cotxe des de el cim, ens fotem un banyito al riu en uns tolls que hi havia baixant per la pista. Dinem un menú al poble de Plan, i desprès d’un viatge distret amb el cotxe, per culpa de la bomba del líquid refrigerant, decidim que pel 11 de setembre hem de tornar a pujar als Pirineus, aquesta vegada a fer la Punta Alta de Comalesbienes!!! Si algú s’anima ja ho sap!!!!




martes, 1 de septiembre de 2009

domingo, 16 de agosto de 2009

EL PARADÍS TÉ NOM I COGNOM.... CRESTED BUTTE!!!!!

És lo puto paradís del MTB, un poble on tothom va en bici, hi ha més places per aparcar la bici que el cotxe, i a sobre, envoltat d’un entorn magnífic, com són les Elk Mountains.

Amagat al mig de les Rocoses a Colorado, hi ha les millors pistes, trialeres i trails, que he pogut fer mai amb bicicleta de muntanya....

Camins amb noms com Gothic road, Snodgrass trail, Washington Guilch, Trail 403, i el súper conegut Schfield pass, inici del 401 trail, són una sortida que et posa la pell de gallina, i et deixa tot el dia un somriure tonto a la boca, que et dura una setmana.

Altres camins i trialeres, com Upper Loop, o el Upper Uper Loop, Brush Creek, o Strand Hill, han fet un dels caps de setmana més complets amb la Bicicleta de Muntanya.... S’hi ha de tornar!!!!!!

viernes, 14 de agosto de 2009

RAID AS PONTES - GALICIA

Cap de setmana de Raid, aquest cop Galicia, una mica lluny, però de cada any es un raid que s'ens dona be iem d'intentar aprofitar-ho.
Entre tertulies de montanya, noves aventures a propossar i alguna que altre capsinada, aconseguim fer del viatge, una llarga estona de rialles.
Un cop a As Pontes, recollir informació i a montar el box, aquest cop serán tots els canvis al mateix lloc i em de deixar-ho tot a punt per no haver de buscar els estris i perdre temps durant la prova.
Dissabte estrany, la sortida tard, a les 10 del matí, ens fa estar amb una mica de neguit, peró passa ràpid.

Comença el raid amb una etapa de bici, ja podem veure
el tipus de terreny que ens tocará, pujades constants i trencacames.
La primera transició la fem perfecte, canvi de sabatilles i pillar la bossa de menjar, l'Ivan ja va mirant el mapa mentre la resta d'equips encara estan al
box.
Mapa d'orientació específica amb scoore, prova reina per marcar diferencies.
Buscar balisses amb diferent puntuaciò per fer 120 punts, suma que suma, aquesta val 5 punts, aquesta en val 10......

- Isra, quants punts portem? esclama l'Ivan
- 70, respong.
- Segur?, Toni ajudam a sumar, 5+5+7+10..........

Així una i un altre vegada fins a consseguir els punts, sembla mentida la dificultat que te fer una simple suma, quant la sang la tens a tota reu menys al cap.
Tornem al box, som els primers amb elit, però per nosaltres comença un altre raid.
Anem primers i em de continuar, em repetia a mi mateix, encara que amb un petit contratemps, una torta de peu ens fa anar mes lents, aprofitem una tirada forta en bici per veure com anirem.
Les balisses de la bici ens porten fins a una ria, allà ens toca remar, l'Ivan i el Toni son els escollits, decidim fer-ho així per que jo pugui ficar els tormells en remull.
La ria ens te un parell d'hores entretinguts, s'ha de sortir fins un far que ja está en ple Atlantic i tornar. Mentres reman, vaig controlant la resta d'equips, el Forum a 15 minuts ens trepitja els talons, els nois de l'Oxigen a 30 minuts i els cordobessos de l'Azur a 1 hora.
Paral·lels a la ria, anem pujant, el blau de l'aigua es brutal i junt amb el selvatic bosc que travessem podem gaudir d'un dels millors entorns del dia.
Desprès d'assolir un parell de cims baixem al nou control canvi.
Entrem al box junt amb el Forum, que ens han aconsseguit just a l'entrada del control canvi. Sortim tots junts, etapa de treking a peu, el nostre ritme es mes lent i decidim anar a la nostra, caminem, correm i anem fent fins a la prova de cordes, rapel mes jumars. Just sortir arriven els nois de l'Oxigen, em de tornar a apretar el que es pugui, pujem, pujem i pujem. Sembla que em fet camí i anem sols, fa calor i anem justets d'aigua.
Al box el Joan ens espera amb un got de caldo, el millor que he provat amb temps, son les dotze tocades i ens queda l'ultim transit del dia, preguntem quant ens porten, 15 minuts de diferencia, decidim anar a ritme fins a As Pontes.
Etapa complerta, em arrivat a 18 minuts dels primers, molt contents, em pogut arrivar i aguantar la segona plaça. En altres circumstancies podriem estar molestos, però estem molt satisfets, 16 hores d'etapa i una feina d'equip molt bona.
El diumenge un cercavila amb bici, correns i amb kaiak per les rodalies del poble fan que la classificació no s'alteri de com havia anat el dissabte i així doncs:

1er - The North Face Forum
2on - Yaencontre.com Haglofs
3er - Oxigen

As Pontes ens a tornat a fer pujar al podi, com anys anterior, cada raid es diferent i pot ser mes o menys dur depenent de molts factor, aqui amb un equip fort i adaptat a les circunstancies de cursa, s'ha pogut portar fins al final l'objectiu.
Agrair al Joan, un cop mes, la cura que te amb nosaltres.

Isra

viernes, 15 de mayo de 2009

NO HEM BUSQUEU, ESTIC AL BIMBACHE!!!!

FINS AL DIA 23 DE MAIG, ES CELEBRA EL BIMBACHE. PODEU SEGUIR-NOS ON-LINE I EN DIRECTE, AL WEB  http://www.meridianoraid.com 

QUAN TORNI US HO EXPLICO!!!!!!!

martes, 5 de mayo de 2009

ENTRENAMENTS PRO-BIMBACHE DEL EQUIP YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS

Falten 10 dies per el Raid Bimbache, puntuable per la copa del mon de Raids d’aventura.

El divendres i dissabte entrenament pro-Bimbache. Dissabte amb el Toni, el Jaume, l'Isra i la Nuria a fer btt pel Garraf. 64 Km. amb 3:50 h. i 1000 mt. de desnivell positiu.

Diumenge a córrer per Montserrat amb el Toni, en Tarro, l’Isra, en Joaquim, en Jaume i jo.

Amb 25 km. amb 4:40h. i 1800 mt. de desnivell positiu i a la tarda a fer 2h. de caiac a la platja de Vilanova.

jueves, 30 de abril de 2009

XI RAID LA PINEDA PLATJA CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAID D’AVENTURA

Tres setmanes desprès del Raid de Talavera, tornem a la càrrega amb el Raid de la Pineda. En aquesta ocasió formava part a la lliga Espanyola de Raids, i a més era Campionat d’Espanya.

L’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per Jaume Soler, Carles Claret i per mi, vàrem aconseguir la quarta posició. Els primers foren el BUFF – TRMOCOOL, la segona posició va ser per l’equip francès, LAFUMA –SPORT 2000, però com que aquets no optaven al campionat d’Espanya, al final vam pujar al tercer calaix, darrera dels NORTH FACE – FORUM SPORT.

Un Raid molt ben organitzat, molt variat i amb sectors molt llargs, com un de caiac de 30 km. pel riu Ebre, o un Treking molt tècnic d’orientació, on la boira es va unir a la festa. (a la una de la nit, hi havia equips perduts per dalt la carena, incapaços de saber sortir d’allí!!!!) Finalment una decisiva i llarga etapa de 60 km d’orientació nocturna amb btt, que al final no va decidir res!!!

La dita que diu que l’Home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, és ven certa!!! Ens ha tornat a passar exactament el mateix que al Raid de Talavera. Hem perdut el podi per culpa de les neutralitzacions en el sector de cordes.

Per realitzar el sector del barranc, estàvem neutralitzats, és a dir que el temps que utilitzaves per fer el barranc, no comptava de cara al temps de cursa. Que aquestes seccions més perilloses les neutralitzin em sembla correcte, per evitar que la gent tingui accidents per culpa de les presses. El problema ve quan d’aquesta neutralització se n’abusa per part dels equips, aprofitant que no corre el temps, es dediquen a tombar-se a l’ombra a menjar i a descansar!!! Formant una cua al barranc, i fent que equips més endarrerits s’hagin d’esperar fins a una hora i mitja a poder passar.

Amb aquesta acció s’esperen als altres equips que venen per darrera, sabent que arribant a meta amb ells, tindran la bonificació del temps al seu favor. Aquesta actitud em sembla del tot immoral i antisportiva !!!

Així que vàrem acabar el Raid amb un sabor agredolç, contents per què una quarta plaça és un molt bon resultat, veient la participació de luxe que hi havia al Raid, guanyant a equips tan potents, com els SALOMON- SANTIVERI, els TRANGOWORLD, o els GALLECIA. Però tristos per la part negativa, que sabent-nos més tècnics en Orientació, sobretot amb la BTT i a més de nit, que no poguéssim aprofitar aquesta per poder fer forat i marcar més diferències de temps, respecte als altres equips.

Al blog de l’equip, http://raidazimut.blogspot.com/ hi ha la crònica amb les fotos per saber com va anar el Raid. Gracies a les fotos de l'Isra i d'en Joaquim del Rio!!!