MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 19 de octubre de 2009

PRIMERS AL ROGAINIG!!!!!!! L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, ACONSEGUEIX LA VICTORIA AL JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI



Com disfruto portant un mapa ales mans!!!! Els roganings son del les curses on més has de dominar totes les característiques de l’orientació, on l’estratègia es fonamental per aconseguir el màxim numero de balises en una cursa de sis hores.

Aquest cop vaig arribar justet apurant el màxim el temps, la distancia i el numero de balises aconseguides, de lo be que m’ho passo amb aquest tipus de cursa, el pròxim Rogainig el vull de 12 hores!!!!!!

Aquest dissabte 17 d’Octubre hem participat juntament amb en Toni Morera i en Jordi Montaner, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI

La cursa constava de 44 balises, en 6 hores de temps màxim. On cada balisa, depenent de la seva dificultat, valia un puntuació determinada.

Nosaltres vam fer 37 balises, ens varen sortir 210 punts, amb mes 46 km.i 1400 metres de desnivell, amb les 6 hores que teníem per realitzar la cursa.

L’ordre de les balises que vàrem seguir fou:

33 53 43 56 67 55 62 72 73 58 64 82 68 81 71 50 76 65 83 66 80 74 63 57 77 54 75 46 61 51 70 60 41 42 35 30 31

Haig de felicitar als organitzadors, del club AZIMUT, que s’ho han currat més que molt, i més concretament al Ricard i l’Ignasi per tota la feina que ha realitzat, per haver fet una cursa d’orientació fantastica!!!

mapa del rogaining amb el track del GPS

jueves, 8 de octubre de 2009

Tornem a guanyar la Volta al Penedès en BTT!!!!


Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Pontons la 3a edició de la Volta al Penedès en BTT, una prova d'orientació per etapes amb llibre de ruta, on els participants havien de superar 160 km i 3500 m de desnivell en dos dies.

El dissabte 3 a les 7:30 els primers participants sortien de la casa de colònies de Penyafort en direcció al Pla de Manlleu, on començava el tram especial d'orientació on els equips havien d'arribar fins a Torre Milà amb l'única ajuda d'un mapa. Sector on en Toni i jo vàrem marcar el millor temps.

Des de Torre Milà, un llarg descens en direcció a mar ens portaria fins a la serra litoral, on ens enfilàvem fins a Clariana. D'aquí descens cap al Pantà de Foix, pujada fins al peu del Pic de l'Àliga i descens fins a Moja, on els que ho volien podien recuperar forces amb un avituallament complet.

El llibre de ruta va dibuixar el camí cap als Monjos, el Castell de Sant Marti Sarroca i les Dous a Torrelles de Foix, on una última ascensió al Clapí Vell tornava els participants a Penyafort, completant els 105 km d'una etapa on els més ràpids varem nosaltres, l’equip Yaencontre.com – Haglöfs.

El diumenge, amb l'esforç del dia anterior acumulat a les cames, una segona etapa més breu però més intensa va portar els diferents equips cap al Coll de la Rimbalda a 834m d'alçada fins a la solitària Plana d'Ancosa, on a l'alçada del Roure de'n Ravell. Aqui s'iniciava el tram especial d'orientació de la segona etapa, que s'acabava a la serra de la Llacuna, passant pel Puig Castellar.

Des d'aquí, un seguit de corriols portarien els participants fins al lloc més emblemàtic de l'edició d'enguany, les ruïnes de l'antic castell de Font Rubí, on tothom va haver de carregar-se la bici al coll en un tram no ciclable i d'alta dificultat tècnica.

El recorregut continuava cap a l'Avellà, i tornava a Pontons, passant pels Pèlags de Foix i per sota el Santuari del Foix, per tornar al punt d'inici després d'haver completat els 55km de la segona etapa. Els més ràpids en aquesta segona etapa van ser els ciclistes de mediona Albert Carbonell i Roger Ferrer, seguits per nosaltres, en una etapa rapidíssima i sense errades.

Un cop sumats els temps de les dues etapes, la classificació final de la 3a Volta al Penedès va quedar encapçalada, en categoria masculina, per la parella Toni Morera i Ivan Artigas, seguits d'Albert Planas i Eloi Ordónez i en tercer lloc Albert Carbonell i Roger Ferrer. En categoria mixta, els més ràpids van ser Nuria Lauco i Miguel Alia, seguits de Eli Socies i Josep Bertran i tercers fóren Ada Xinxo i Santi Val.

El Club BTT metalbikers.com va organitzar com cada any una cursa impressionat, on el tracte que van tenir va ser excel•lent als 32 equips que van participar, on els mes important per a l’organització son les seves ganes de passar-s'ho bé!!!

ENHORABONA!!!!!

viernes, 2 de octubre de 2009

L’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, guanyador del I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense.

L’equip es posa lider de la lliga espanyola de Raids d’Aventura
El dissabte 26 de setembre a les 10 del mati és donava el tret de sortida a la població d’Albalate de las Nogueras el I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense, puntuable per la Lliga Espanyola de Raids d’Aventura. Mes de 50 equips entre las categories Elit i Aventura, es trobaven a la línia de sortida.

Amb un Raid Non-Stop de més de 15 hores i amb un dia molt calorós, ens esperava una tirolina a l’arribada per ficar punt i seguit a la primera etapa del raid.

El Raid que comença amb una trekorientació pels voltants del poble d’Albalate de las Nogueras, la calor va marcar les condicions del Raid i els barrancs i turonets ens ensenya el tipus de terreny de joc.

La segona prova, una BTT amb mes de 800 metres de desnivell, ens fa retallar llocs a la classificació, sortim tercers de la transició, passem al equip The north face – Forum sport, amb problemes per la calor i anem a la caça dels primers, els Aventur que han sortit molt forts. Anem amb els gallecs del Gallaecia, que s'apunten a la festa i fem junts el tram de Btt.

Fem el canvi, deixem les bicis, sortim corrents i tornem a anar junts amb els gallecs, aquest cop la prova es un dur tresc. Aquí, amb una ruta mes encertada per part nostre, aconseguim deixar-los i agafar temps a favor.

La pujada amb un desnivell de més de 500 metres fins una cota, ens fa passar la part mes complicada del raid, aquest cop la calor ens passa factura. Un cop al cim es segueix per una pista i comencem a trotar suau per recuperar, treball d’equip, i aconseguim solventar el problema de defalliment.

Un cop al barranc, amb el neopré ficat i dintre d'un aigua freda, continua el patiment, aquesta vegada per problemes a les cames on comencen a enrampar-se, però al veure de prop als Aventur, amb els mateixos problemes, apretem i aconseguim posar-nos primers.

Finalment la sortida del barranc, en Xic que ens espera amb uns entrepans i unes gominoles que no tenen preu. Ens trèiem la roba molla i ens fiquem de seca i..........

Sortim amb les bicis, penúltima etapa, amb un petit avantatge sobre els segons que, es queda en no res desprès d'un petit dubte i ja tornem a estar el tres equips junts jugant-nos el primer lloc, així fins al sector de Kaiak.

Aquí l'Eli i l’Isra remem i l'Ivan va a fer una orientació especifica, al sortir de l'aigua un altre cop xops, ens assequem una mica, i ens tapem, just per agafar ràpidament les bicis per marxar.

Sortim els primers del bucle del kaiac més orientació, ens havien neutralitzat a tots i no tenim massa clar la diferencia que hi ha entre els tres equips, així que decidim anar a fondo fins els següent canvi.

La nit es el nostre ambient i sempre anem be, aquest cop no es diferent i anem directes al següent canvi. Un cop més en Xic ens espera i aquest cop és un caldo calent el que ens tenia preparat.

Es l'última transició i toca un tresc de 8 quilometres que el fem corrents fins l’arribada, aquí es la tirolina i la dutxa, es el que ens quedava. Son quarts de dues de la matinada i em arribat primers a meta.

La etapa del diumenge es una duatló de 7 quilometres per un circuit de cotxes, com si el cansament del dissabte no hi fos, la fem a ràpidament i tornem a ser els millors en elit.

A meta, amb l'abraçada de l'equip, l'esforç i patiment queden tapats i l'alegria del treball ben fet per tots es una més que merescuda recompensa.