MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

domingo, 28 de diciembre de 2008

NADAL A TOPE!!!!

Aquest Nadal, esta sent molt profitós, a part de menjar , també hi ha temps per les curses.

Així que diumenge passat 21 de Desembre, el club Azimut, vàrem participar al Campionat de Catalunya d’Orientació per Relleus, disputat a Gavà Mar fent un paper més que acceptable els dos equips que vam inscriure. Les sensacions van ser bones, tenint en comte que aquest any no havia fet cap cursa d’orientació especifica.

Acabada la cursa, cap a la Vall d’Aran, a Esquiar!!!, dos dies més que aprofitats, dilluns esquiant per pistes al mati, i fent Esquí de muntanya per la Tarda/nit, els de les retracs de les pistes, encara es deuen recordar de mi!!!!, i dimarts amb la Carme, pujant al Tuc del port de Vielha, sobre el túnel de Vielha, amb una neu, que avui encara hi somio!!

El dia de Sant Esteve la Crono pic, una idea d’aquelles que set acut un dia d’aquells que portes massa hores entrenat, i tens massa temps per pensar, i set acut una idea esbojarrada, de fer una cronoescalada com les d’esquí de Muntanya, però corrent a peu i a prop de casa.

Però es bo quan veus, que no soc l’únic que te idees de bomber, i una vintena de companys et segueixen amb les bestieses que sens acut a organitzar.

Així va anar la Crono Pic, una matinal freda, però en companyia del amics, una excusa com una altre per celebrar els Nadal, menjar torrons i pendre una mica de cava.

Pel que fa la cursa, molt divertida i explosiva, com deia l’Ignasi, havies d’anar amb la boca tancada, si no et sortia el cor per la boca!!

Dir que en Jaume esta que se surt, sense escalfar, arribant tres minuts avans de sortir, només baixar del cotxe, es marca un temps de 12:48, que n’hi ha per treure’s el barret!!!! IM-PRESSIONANT!!!


La resta molt be, la gent s’ho va passar be, i la classificació va quedar de la següent manera:

lunes, 15 de diciembre de 2008

CRONO PIC


26 de desembre, sant esteve, 10 del matí.

Segur que estareu tips del menjar de Nadal. Que estareu desitjant sortir una estona a estirar les cames, a pendre aire fresc...
Doncs us proposem un exercici de desintoxicació que us faci esclatar els pulmons i sentir la cuisò de l’acid làctic a les cames, abans de tornar a entaular-vos pels canelons.

La cronopic, una cursa curta i explosiva en pujada, amb dos manegues pels mes agosserats.

Ens trobarem a les 10 del matí a Canyelles, a la zona de l’urbanització Les Palmeres, per corre contra el rellotge tot pujant per la trialera fins al coll del Pic de l’Aliga.

Lloc d’encontre:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&msid=106208426575999367623.00045e09778989d1ef57e&ll=41.276391,1.70817&spn=0.002032,0.003433&t=h&z=18

i aquest es el recorregut:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&ll=41.281346,1.70758&spn=0.004063,0.006866&t=h&z=17&msid=106208426575999367623.00045e09f2c0ed6ba7e62

lunes, 1 de diciembre de 2008

ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL



ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL

Aquest diumenge30 de Novembre he participat juntament amb en Sergi Florenciano, formant part a l’equip HAGLÖFS – BIANCHI, al ROC BIKE., una cursa d’Orientació amb BTT per parelles.

La cursa constava de 30 balises, havent de fer tres bucles lineals, on a nosaltres fent 27 balises, ens varen sortir 35 km.i 790 metres de desnivell, amb les 3 hores que teníem per realitzar la cursa.

Haig de felicitar als organitzadors, i més concretament al Xavi per tota la feina que ha realitzat, per haber fet una cursa d’orientació a la zona, i on NO coneixia n’hi un camí. Impressionat el fart de buscar camins que s’haurà fet!!!

Així que a les 8 del mati sortim de Vilanova en Sergi i jo, en direcció al petit poble de Clariana al vell mig del Penedès, hi ha 16 equips inscrits, disposat sa fer-se passar el fred que fa, pedalant i buscant balises.

Sortim a tope, per intentar de realitzar totes les balises, decidim començar pel primer bucle, que es el mes llarg, així desprès no perdrem gaire temps a fer els altres dos al estar mes a prop de la arribada. Trobar les fites no suposa gaire problema, els recorreguts entre balises son llargs, i ple de corriols, per on no havia passat mai, i el nivell es força elevat.

Però en la balissa nº 9 perdem una mica de temps, i al final triguem a fer el primer bucle una mica més del que haviem previst, en el segon, intento retallar temps, passant-me de llest, i No segueixo l’ordre lineal, però en Xavi ja hi havia pensat i posa un control sorpresa a la balissa 16, així que haig de retrocedir, i anar a pinçar abans la balissa 15, i tornar un altre cop a la 16, ( Demano Disculpes!!!!) Així que en aquest bucle tornem a perdre un temps molt valios.

Ens queden 40 min, sortim a fer el tercer bucle, just de temps, però la zona la conec una mica més. Anem a tope per intentar almenys fer totes les balises, però en la 23, que la teníem als nassos, ens costa molt de trobar, segons el meu parer estava una mica desplaçada, i no la trobem fins no decidim deixar-la estar, desprès d’estar bastant estona buscant-la.

Així que degut a la suma de totes aquestes pèrdues de temps, hem d’entrar a meta amb 27 de les 31 balises de que constava el Roc Bike.

Impressionat per la de camins nous que ens han fet passar, cansats per el gran ritme de cursa que hem portat, contents per guanyar, una mica decebuts pel temps perdut, i avergonyit per intentar passar-me de llest, donen com a resultat una de les millors curses que he fet aquest any.

Gràcies Xavi i companyia per arribar a sorprendrem corrent a casa!!!

La classificació general queda...