MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

domingo, 29 de noviembre de 2009

CRONO PIC

Estem preparant la segona edició de la CronoPic, la festa del club que fem cada any el dia de Sant Esteve. Ja sabeu, una cursa skyrunner amb dues mànigues contra el rellotge, encara que el nostre cel no superi els 300m de desnivell, però es que tampoc cal abusar, no més depurar una mica el cos de toxines per continuar amb els excessos nadalencs.

Atenció, aquest any canviem de pic. Anirem a fer la trialera del Montgros. Ja sabeu doncs on anar a entrenar covards!

Properament concretarem l’hora, però podeu anar apuntant-vos enviant un correu al ceazimut@gmail.com per tal que puguem anar organitzant les sortides.

D'acord, no es el Montgros, però algú ho veura així de llarg.

martes, 3 de noviembre de 2009

L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS ES PROCLAMA SUBCAMPIO AL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS

Excel•lent segon lloc de l’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per: Ivan Artigas, Eli Socias i Joaquim del Rio al II Raid Garrigues Extrem CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS 2009El passat cap de setmana dies 23, 24 i 25 d’octubre el Centre Excursionista Borges Garrigues va organitzar la segona edició del Raid Garrigues Extrem, que es va disputar a la Comarca de Les Garrigues, essent així el Campionat de Catalunya i prova puntuable per la VI Copa Catalana de Raids de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya.

El raid també oferia un circuit open més curt i pensat per a esportistes amb menys experiència en aquesta disciplina.

Els equips de Copa Catalana van arribar a les instal•lacions de l’escola Mare de Deu de Montserrat de Les Borges Blanques el divendres al vespre, per assistir a la reunió informativa (briefing) per recollir els llibres de ruta i els mapes.

Els equips que puntuaven per la Copa Catalana van començar a les 5 h del matí del dissabte, es va començar amb un recorregut de 15 km a peu amb un circuit d’orientació pel terme de Les Borges Blanques i a les 9h i junt amb la categoria Open van realitzar una prova d’agilitat i de cultura Comarcal dins la població.

Tot seguit van continuar amb la BTT per desplaçar-se fins al poblat Ibèric dels Vilars (Arbeca) on realitzaven les proves de Tir amb Arc i Bitlles Catalanes.

En acabar continuaven amb BTT fins la població de La Floresta per deixar la Btt i sortir amb prova d’orientació a Peu fins a la població dels Omellons on els esperava una prova espectacular de Ràpel de 25 metres d’altura del campanar. Seguidament retornaven a peu a la Floresta per recollir la Btt i tornar a Les Borges Blanques.

La categoria Open acabaven amb la realització de dues proves especial, la prova d’escalada i la de llançament de bicicleta. Mentre que els de Copa Catalana, continuaven amb la ultima prova de 35km amb una exigent d’orientació amb BTT fins la població de Juncosa on finalitzava la 1ª etapa del Raid.

Diumenge a les 5h, varen començar realitzant una orientació urbana pel municipi de Juncosa, seguidament varen sortir amb la prova mes dura del raid, que consistia en 7 km de patins més 18 km de trekking en la delimitació de comarques Garrigues – Priorat, descendint fins el control canvi situat a la presa de Margalef. Allí els esperava un ràpel molt espectacular de 70 m volats. En finalitzar el ràpel varen agafar la btt passant per la prova d’escalada que realitzava un component de l’equip, fins arribar a la població de La Granadella on realitzaven la ultima secció que era una orientació urbana pels carrers del municipi.

En finalitzar la competició, es va realitzar un dinar de cloenda pels participants, acompanyants i organitzadors, juntament amb l’entrega de premis.

Durant aquests dos dies d’activitat intensa, els equips van realitzar un total de 170km, amb un desnivell positiu de 3.650m.

Pel que fa als resultats, en classificació de la Copa Catalana, la victòria va ser per l’equip OXIGENT.CAT, seguit del SAMBARI X TREM i tercera posició YAENCONTRE - HAGLÖFS, mentre que en la categoria open el triomf fou per l’equip ILERCAVONS- SERRES DEL MESTRAL, seguit de AZIMUT i PEQUEÑIN i TARUGUEÑO (Navarra).


Informació facilitada per Victor Sans