MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 23 de junio de 2008

DEBUT A L’EQUIP DE L’ ELI AL RAID CAMBRILS




El diumenge 22 de Juny, l’Equip Cambrils Raid Team va organitzar el segon Raid Cambrils. Raid de promoció, en el qual hi havia una vintena d’equips inscrits, que ens ha servit d’entrenament, pel proper Campionat d’Espanya de Raids, i també per córrer al costat de l’Eli Socias, que s’estrenava al equip, amb un mes que extraordinari resultat.

El raid es disputar a la zona propera a Cambrils i Montroig del Camp i la muntanya de L’Areny.

El Raid era físic i tècnicament bastant assequible, Un primer sector de Btt amb Roadbook, ens portava en 15 km. a Montroig del Camp, on una secció de patins en línia, en duia al peu de la Muntanya de l’Areny, on ens esperava secció a peu tècnicament complicada per poder trobar tots els punts de pas, i que ens duia de nou a Montroig, a agafar les bicis, per recórrer uns 35 km. per les properes muntanyes de Cambrils. Passant pel barranc de la Pauma Negra, on es realitzava la prova d’escalada, fins tornar a Cambrils, on un tram d’orientació urbana i una prova especial de caiac de mar, ens esperava abans de l’arribada.

Tot i ser un raid de promoció, la calor va ajudar a que es fes molt dur, però l’organització i la vellesa del recorregut, acompanyat d’un excel•lent resultat, va concloure en un espectacular i agraït.molt bon dia de Raid

L’objectiu de l’equip en aquesta cursa, no era un altre que el de conèixer esportivament parlant a l’Eli i realitzar en entrenament de qualitat, per preparar el pròxim Campionat d’Espanya a Galícia, i la victòria final aquest diumenge, ens ajuda a tenir ben altes les expectatives, que tenim posades en aquesta cursa !!!!





viernes, 20 de junio de 2008

MATINAL AMB BTT





Avui sortida pel mati amb BTT, juntament amb l’Irsa, porto tota aquesta setmana entrenant amb ell!!! Feia bastant calor, però encara es podia suportar.

Hem sortit a les 10:30, direcció la font de Can Sidro, hem baixat pel darrera cap als Sumidors, l’Arboçar, hem baixat pels Pelagons, i un cop a la carretera d’Olivella, hem pujat a dalt de les Colines, per baixar per Can Pere, direcció a Ribes i Vilanova, pel darrera dels Camils.

Total 47 Km. en 2:30 min amb un desnivell de 1040 mt. I una mitja de pulsacions de 120 ppm.


DOBLE SESSIÓ DE RUNNING






Ahir dijous, va haver doble sessió de cursa a peu, pel mati 1:30 min, amb mapa a la ma, buscant balises, preparant i prebalisant el moonlight raid. Cursa d’Orientació nocturna i per parelles que organitzem la nit de lluna plena de juliol.

Per la tarda vaig tornar a sortir a córrer a peu amb l’Isra, aquest cop si a ritme, fent 15 km. per muntanya, amb un desnivell de 350 mt. amb un temps de 1:20 min

A sota hi ha la gràfica del Suunto, on surt l'altimetria i la velocitat.

Vàrem pujar fins al Mas de l’Artis, per la trialera del GR, i per baixar vam anar a buscar la trialera dels cotxes, la masia d’en Cabanyes i Vilanova

martes, 17 de junio de 2008

Pel Garraf amb BTT

Avui sortida amb les BTT’s pel Parc del Garraf, també hem sortit l’Isra i jo.

Hem anat cap a Ribes, hem pujat Mas Alba, hem seguit el GR amb una trialera molt maca, direcció cap els Masets, hem pujat als 4 camins i hem baixat pel fondo dels “Zorrus”, cap a Ribes una altre vegada, i hem tornat a Vilanova pels Colls.

Total 42 km. amb un temps de 2:19 min, surt una mitja de 18 km/h. Amb un desnivell de pujada de 700mt.

Tornar a agafar el ritme... Preparant el Campionat d’Espanya de Raids


Desprès del naixement de la Laia, durant tota la setmana passada, ja he tornat a agafar el ritme d’entrenaments, el pròxim objectiu important de l’equip es el Raid Alta Ribagorza, que es celebra a Castejon de Sos i Benasque, però en la qual jo no hi participaré, ho faran en Jaume, l’Isra i en Carles, no serà fins el 12 i 13 d’Agost que no tornaré a córrer un Raid, que serà el Campionat d’Espanya, que es celebra a Galícia.

Durant la setmana passada vaig poder sortir a córrer i amb bici, , però a partir d’aquesta setmana ja hem poso les piles, per poder estar a tope, per Galícia.

Ahir, juntament a l’Isra, vàrem anar a córrer, fent un circuit de força muntanya, fins a pujar d’alt del Pic de l’Àguila, vàrem fer uns 16 km. amb un desnivell de pujada de 600 mt. i un temps de 1:30 min. La mitja de pulsacions va ser de138 ppm





Aqui teniu la grafica del meu SUUNTO



lunes, 9 de junio de 2008

LAIA ARTIGAS




Quina millor manera de començar un blog personal que amb una noticia tant important com el naixement d’una filla!! Aquí tenim la Laia, la meva nena va néixer el dimarts 27 de maig, a les 9:25 min del matÍ i va pesar 2930 gr.  i va medir 48 cm. "Una mica petita, però ja creixerà!!!!!"





 

De moment ja ha trobat la primera balisa de la seva vida, que va ser sortir del ventre de la seva mare, amb l’ajut dels metges, per que va ser cessaria!!!, però tot va anar fantàstic, i mare i filla estan “ estupendes ”!!!!!!!