CORREDOR DE RAIDS

A vegades s’associa els Raids amb sang, suor i llàgrimes; curses de diferents dies amb participants esgotats, amb butllofes i sense forces. Una Contra-rellotge, buscant els teus límits físics fins el punt de l'esgotament, els equips aprofiten la seva destresa i experiència. Això comporta per igual dosis d’estratègia, orientació i elecció de la ruta. En terrenys desconeguts i durs, els equips han d' orientar-se fins als punts de control. En la meitat de la nit, amb ventisca, la pluja o la calor; asegut en un kayak, en una bicicleta o penjat d’una paret.

Un Raid es una gran contra-rellotge d’aventura a l’aire lliure. Els orientadors han d’ enfrontar-se a una enorme responsabilitat. Amb un mapa, una brúixola i un altímetre han de dur als seus equips endavant per el millor terreny. Escollir la ruta, llegir mapes vells amb dolents detalls i passats de data es part del repte.

Hakan Wike




martes 3 de noviembre de 2009

L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS ES PROCLAMA SUBCAMPIO AL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS

Excel•lent segon lloc de l’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per: Ivan Artigas, Eli Socias i Joaquim del Rio al II Raid Garrigues Extrem CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS 2009El passat cap de setmana dies 23, 24 i 25 d’octubre el Centre Excursionista Borges Garrigues va organitzar la segona edició del Raid Garrigues Extrem, que es va disputar a la Comarca de Les Garrigues, essent així el Campionat de Catalunya i prova puntuable per la VI Copa Catalana de Raids de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya.

El raid també oferia un circuit open més curt i pensat per a esportistes amb menys experiència en aquesta disciplina.

Els equips de Copa Catalana van arribar a les instal•lacions de l’escola Mare de Deu de Montserrat de Les Borges Blanques el divendres al vespre, per assistir a la reunió informativa (briefing) per recollir els llibres de ruta i els mapes.

Els equips que puntuaven per la Copa Catalana van començar a les 5 h del matí del dissabte, es va començar amb un recorregut de 15 km a peu amb un circuit d’orientació pel terme de Les Borges Blanques i a les 9h i junt amb la categoria Open van realitzar una prova d’agilitat i de cultura Comarcal dins la població.

Tot seguit van continuar amb la BTT per desplaçar-se fins al poblat Ibèric dels Vilars (Arbeca) on realitzaven les proves de Tir amb Arc i Bitlles Catalanes.

En acabar continuaven amb BTT fins la població de La Floresta per deixar la Btt i sortir amb prova d’orientació a Peu fins a la població dels Omellons on els esperava una prova espectacular de Ràpel de 25 metres d’altura del campanar. Seguidament retornaven a peu a la Floresta per recollir la Btt i tornar a Les Borges Blanques.

La categoria Open acabaven amb la realització de dues proves especial, la prova d’escalada i la de llançament de bicicleta. Mentre que els de Copa Catalana, continuaven amb la ultima prova de 35km amb una exigent d’orientació amb BTT fins la població de Juncosa on finalitzava la 1ª etapa del Raid.

Diumenge a les 5h, varen començar realitzant una orientació urbana pel municipi de Juncosa, seguidament varen sortir amb la prova mes dura del raid, que consistia en 7 km de patins més 18 km de trekking en la delimitació de comarques Garrigues – Priorat, descendint fins el control canvi situat a la presa de Margalef. Allí els esperava un ràpel molt espectacular de 70 m volats. En finalitzar el ràpel varen agafar la btt passant per la prova d’escalada que realitzava un component de l’equip, fins arribar a la població de La Granadella on realitzaven la ultima secció que era una orientació urbana pels carrers del municipi.

En finalitzar la competició, es va realitzar un dinar de cloenda pels participants, acompanyants i organitzadors, juntament amb l’entrega de premis.

Durant aquests dos dies d’activitat intensa, els equips van realitzar un total de 170km, amb un desnivell positiu de 3.650m.

Pel que fa als resultats, en classificació de la Copa Catalana, la victòria va ser per l’equip OXIGENT.CAT, seguit del SAMBARI X TREM i tercera posició YAENCONTRE - HAGLÖFS, mentre que en la categoria open el triomf fou per l’equip ILERCAVONS- SERRES DEL MESTRAL, seguit de AZIMUT i PEQUEÑIN i TARUGUEÑO (Navarra).


Informació facilitada per Victor Sans

lunes 19 de octubre de 2009

PRIMERS AL ROGAINIG!!!!!!! L’EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, ACONSEGUEIX LA VICTORIA AL JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI



Com disfruto portant un mapa ales mans!!!! Els roganings son del les curses on més has de dominar totes les característiques de l’orientació, on l’estratègia es fonamental per aconseguir el màxim numero de balises en una cursa de sis hores.

Aquest cop vaig arribar justet apurant el màxim el temps, la distancia i el numero de balises aconseguides, de lo be que m’ho passo amb aquest tipus de cursa, el pròxim Rogainig el vull de 12 hores!!!!!!

Aquest dissabte 17 d’Octubre hem participat juntament amb en Toni Morera i en Jordi Montaner, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al JARDI DEL BACUS - ROGAINING DEL VI

La cursa constava de 44 balises, en 6 hores de temps màxim. On cada balisa, depenent de la seva dificultat, valia un puntuació determinada.

Nosaltres vam fer 37 balises, ens varen sortir 210 punts, amb mes 46 km.i 1400 metres de desnivell, amb les 6 hores que teníem per realitzar la cursa.

L’ordre de les balises que vàrem seguir fou:

33 53 43 56 67 55 62 72 73 58 64 82 68 81 71 50 76 65 83 66 80 74 63 57 77 54 75 46 61 51 70 60 41 42 35 30 31

Haig de felicitar als organitzadors, del club AZIMUT, que s’ho han currat més que molt, i més concretament al Ricard i l’Ignasi per tota la feina que ha realitzat, per haver fet una cursa d’orientació fantastica!!!

mapa del rogaining amb el track del GPS

jueves 8 de octubre de 2009

Tornem a guanyar la Volta al Penedès en BTT!!!!


Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Pontons la 3a edició de la Volta al Penedès en BTT, una prova d'orientació per etapes amb llibre de ruta, on els participants havien de superar 160 km i 3500 m de desnivell en dos dies.

El dissabte 3 a les 7:30 els primers participants sortien de la casa de colònies de Penyafort en direcció al Pla de Manlleu, on començava el tram especial d'orientació on els equips havien d'arribar fins a Torre Milà amb l'única ajuda d'un mapa. Sector on en Toni i jo vàrem marcar el millor temps.

Des de Torre Milà, un llarg descens en direcció a mar ens portaria fins a la serra litoral, on ens enfilàvem fins a Clariana. D'aquí descens cap al Pantà de Foix, pujada fins al peu del Pic de l'Àliga i descens fins a Moja, on els que ho volien podien recuperar forces amb un avituallament complet.

El llibre de ruta va dibuixar el camí cap als Monjos, el Castell de Sant Marti Sarroca i les Dous a Torrelles de Foix, on una última ascensió al Clapí Vell tornava els participants a Penyafort, completant els 105 km d'una etapa on els més ràpids varem nosaltres, l’equip Yaencontre.com – Haglöfs.

El diumenge, amb l'esforç del dia anterior acumulat a les cames, una segona etapa més breu però més intensa va portar els diferents equips cap al Coll de la Rimbalda a 834m d'alçada fins a la solitària Plana d'Ancosa, on a l'alçada del Roure de'n Ravell. Aqui s'iniciava el tram especial d'orientació de la segona etapa, que s'acabava a la serra de la Llacuna, passant pel Puig Castellar.

Des d'aquí, un seguit de corriols portarien els participants fins al lloc més emblemàtic de l'edició d'enguany, les ruïnes de l'antic castell de Font Rubí, on tothom va haver de carregar-se la bici al coll en un tram no ciclable i d'alta dificultat tècnica.

El recorregut continuava cap a l'Avellà, i tornava a Pontons, passant pels Pèlags de Foix i per sota el Santuari del Foix, per tornar al punt d'inici després d'haver completat els 55km de la segona etapa. Els més ràpids en aquesta segona etapa van ser els ciclistes de mediona Albert Carbonell i Roger Ferrer, seguits per nosaltres, en una etapa rapidíssima i sense errades.

Un cop sumats els temps de les dues etapes, la classificació final de la 3a Volta al Penedès va quedar encapçalada, en categoria masculina, per la parella Toni Morera i Ivan Artigas, seguits d'Albert Planas i Eloi Ordónez i en tercer lloc Albert Carbonell i Roger Ferrer. En categoria mixta, els més ràpids van ser Nuria Lauco i Miguel Alia, seguits de Eli Socies i Josep Bertran i tercers fóren Ada Xinxo i Santi Val.

El Club BTT metalbikers.com va organitzar com cada any una cursa impressionat, on el tracte que van tenir va ser excel•lent als 32 equips que van participar, on els mes important per a l’organització son les seves ganes de passar-s'ho bé!!!

ENHORABONA!!!!!

viernes 2 de octubre de 2009

L’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, guanyador del I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense.

L’equip es posa lider de la lliga espanyola de Raids d’Aventura
El dissabte 26 de setembre a les 10 del mati és donava el tret de sortida a la població d’Albalate de las Nogueras el I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense, puntuable per la Lliga Espanyola de Raids d’Aventura. Mes de 50 equips entre las categories Elit i Aventura, es trobaven a la línia de sortida.

Amb un Raid Non-Stop de més de 15 hores i amb un dia molt calorós, ens esperava una tirolina a l’arribada per ficar punt i seguit a la primera etapa del raid.

El Raid que comença amb una trekorientació pels voltants del poble d’Albalate de las Nogueras, la calor va marcar les condicions del Raid i els barrancs i turonets ens ensenya el tipus de terreny de joc.

La segona prova, una BTT amb mes de 800 metres de desnivell, ens fa retallar llocs a la classificació, sortim tercers de la transició, passem al equip The north face – Forum sport, amb problemes per la calor i anem a la caça dels primers, els Aventur que han sortit molt forts. Anem amb els gallecs del Gallaecia, que s'apunten a la festa i fem junts el tram de Btt.

Fem el canvi, deixem les bicis, sortim corrents i tornem a anar junts amb els gallecs, aquest cop la prova es un dur tresc. Aquí, amb una ruta mes encertada per part nostre, aconseguim deixar-los i agafar temps a favor.

La pujada amb un desnivell de més de 500 metres fins una cota, ens fa passar la part mes complicada del raid, aquest cop la calor ens passa factura. Un cop al cim es segueix per una pista i comencem a trotar suau per recuperar, treball d’equip, i aconseguim solventar el problema de defalliment.

Un cop al barranc, amb el neopré ficat i dintre d'un aigua freda, continua el patiment, aquesta vegada per problemes a les cames on comencen a enrampar-se, però al veure de prop als Aventur, amb els mateixos problemes, apretem i aconseguim posar-nos primers.

Finalment la sortida del barranc, en Xic que ens espera amb uns entrepans i unes gominoles que no tenen preu. Ens trèiem la roba molla i ens fiquem de seca i..........

Sortim amb les bicis, penúltima etapa, amb un petit avantatge sobre els segons que, es queda en no res desprès d'un petit dubte i ja tornem a estar el tres equips junts jugant-nos el primer lloc, així fins al sector de Kaiak.

Aquí l'Eli i l’Isra remem i l'Ivan va a fer una orientació especifica, al sortir de l'aigua un altre cop xops, ens assequem una mica, i ens tapem, just per agafar ràpidament les bicis per marxar.

Sortim els primers del bucle del kaiac més orientació, ens havien neutralitzat a tots i no tenim massa clar la diferencia que hi ha entre els tres equips, així que decidim anar a fondo fins els següent canvi.

La nit es el nostre ambient i sempre anem be, aquest cop no es diferent i anem directes al següent canvi. Un cop més en Xic ens espera i aquest cop és un caldo calent el que ens tenia preparat.

Es l'última transició i toca un tresc de 8 quilometres que el fem corrents fins l’arribada, aquí es la tirolina i la dutxa, es el que ens quedava. Son quarts de dues de la matinada i em arribat primers a meta.

La etapa del diumenge es una duatló de 7 quilometres per un circuit de cotxes, com si el cansament del dissabte no hi fos, la fem a ràpidament i tornem a ser els millors en elit.

A meta, amb l'abraçada de l'equip, l'esforç i patiment queden tapats i l'alegria del treball ben fet per tots es una més que merescuda recompensa.

miércoles 9 de septiembre de 2009

GRAN BACHIMALA (3174)



Quant de temps feia que no pujava als Pirineus a fer una travessa de tres mils, o alguna cresta maca.

Cim del Machimala, amb el Mont Perdut al fons

Entre el naixement de la Laia, els entrenaments i les competicions, gairebé no ens deixava temps a fer cap escapada, i fins que no estàs posat al mig d’una cresta, que no te n’adones de com ho trobes a faltar!!!

Així que amb la Carme, decidim deixar la Laia amb els avis, i fer una escapada de dos dies, amb la intenció de fer alguna cresta no gaire complicada on poguéssim fer del tiron uns quants tres mils.

Busco una mica entre els llibres de l’Angulo, i trobo la cresta ideal, la del Bachimala, pots fer fins a 8 tres mils, és una cresta bastant aèria i relativament fàcil, i a sobre és una regió poc transitada amb la dificultat que els seus corriols són bastant difusos... Perfecte!!!

Arribem al refugi de Tabernés (1713m.), al final de la vall de Chistau, al migdia. Aprofitem per dinar, acabar de preparar la motxilla i sobre les 3 de la tarda comencem a caminar. La intenció era fer un bivac a l’inici de la cresta, però com que la meteo anunciava tempestes de tarda, decidim carregar la tenda i anar a dormir als Ibons de Bachimala (2700m.) Així ens trèiem 1000m. de desnivell, i l’endemà al matí ja serem quasi a peu de cresta.

La meteo no falla, però només cauen quatre gotes. El fet de poder muntar la tenda al costat d’un llac a quasi 3000m. d’alçada, ja ens fa posar aquell somriure tonto de felicitat a la cara que no te’l treus en tres dies!!!!

L’endemà sortim una mica més tard del previst, a fora feia fresca i dins del sac s’estava la mar de bé. (a la resta del país anuncien una onada de calor, i nosaltres tapadets amb el sac de plomes!!!) Amb un moment som al cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil del dia, i es on nosaltres comencem la cresta, (ens hem estalviat el Pico del Puerto de la Pez).

Cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil

 Segueix el cim de Marcos Feliu (3054). La cresta es bastant aèria, molt maca i de dificultat variable, però accessible.

el cim de Marcos Feliu (3054) el segon

Arribem al tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052), el següent és la Punta del Ibon (3097), però hi ha diverses puntes que en fan ballar el cap i no sabem exactament quina d’elles és, així que per tenir una foto del cim, decidim fer-ne una a cada una de les puntes, i així sí que segur que tenim la foto del cim!!

el tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052)

la Punta del Ibon (3097), el quart!!

A partir d’aquí la cresta es comença a complicar, per arribar a la Punta Ledormeur, ja hem de grimpar una mica, i la cresta s’estreny considerablement.

la Punta Ledormeur, el cinquè!!!

Desprès de passar la doble bretxa, per un terreny poc segur, delicat i exposat, ens equivoquem i arribem al cim del Gran Bachimala (3174) pel lloc que no era, per la banda esquerre en lloc de per la dreta, que és per on s’avia d’anar. Pugem un mur bastant delicat amb roca molt solta, i a sobre força aeri.

el cim del Gran Bachimala (3174), sisè i últim!!!!


Un cop al cim, ja recuperats del subidon d’adrenalina, ens quedava anar a fer la punta del Sabre, però com que es tard, i volem ser d’hora a casa, decidim baixar directament des de el cim per la via normal de pujada.

En 2 hores ens plantem al cotxe des de el cim, ens fotem un banyito al riu en uns tolls que hi havia baixant per la pista. Dinem un menú al poble de Plan, i desprès d’un viatge distret amb el cotxe, per culpa de la bomba del líquid refrigerant, decidim que pel 11 de setembre hem de tornar a pujar als Pirineus, aquesta vegada a fer la Punta Alta de Comalesbienes!!! Si algú s’anima ja ho sap!!!!




martes 1 de septiembre de 2009

SLICKROCK BIKE TRAIL

THE SLICKROCK BIKE TRAIL  (MOAB. UTAH)




THE WORLD'S MOST POPULAR TRAIL
NO CALEN MÉS PARAULES...

domingo 16 de agosto de 2009

EL PARADÍS TÉ NOM I COGNOM.... CRESTED BUTTE!!!!!

És lo puto paradís del MTB, un poble on tothom va en bici, hi ha més places per aparcar la bici que el cotxe, i a sobre, envoltat d’un entorn magnífic, com són les Elk Mountains.

Amagat al mig de les Rocoses a Colorado, hi ha les millors pistes, trialeres i trails, que he pogut fer mai amb bicicleta de muntanya....

Camins amb noms com Gothic road, Snodgrass trail, Washington Guilch, Trail 403, i el súper conegut Schfield pass, inici del 401 trail, són una sortida que et posa la pell de gallina, i et deixa tot el dia un somriure tonto a la boca, que et dura una setmana.

Altres camins i trialeres, com Upper Loop, o el Upper Uper Loop, Brush Creek, o Strand Hill, han fet un dels caps de setmana més complets amb la Bicicleta de Muntanya.... S’hi ha de tornar!!!!!!