MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

viernes, 14 de agosto de 2009

RAID AS PONTES - GALICIA

Cap de setmana de Raid, aquest cop Galicia, una mica lluny, però de cada any es un raid que s'ens dona be iem d'intentar aprofitar-ho.
Entre tertulies de montanya, noves aventures a propossar i alguna que altre capsinada, aconseguim fer del viatge, una llarga estona de rialles.
Un cop a As Pontes, recollir informació i a montar el box, aquest cop serán tots els canvis al mateix lloc i em de deixar-ho tot a punt per no haver de buscar els estris i perdre temps durant la prova.
Dissabte estrany, la sortida tard, a les 10 del matí, ens fa estar amb una mica de neguit, peró passa ràpid.

Comença el raid amb una etapa de bici, ja podem veure
el tipus de terreny que ens tocará, pujades constants i trencacames.
La primera transició la fem perfecte, canvi de sabatilles i pillar la bossa de menjar, l'Ivan ja va mirant el mapa mentre la resta d'equips encara estan al
box.
Mapa d'orientació específica amb scoore, prova reina per marcar diferencies.
Buscar balisses amb diferent puntuaciò per fer 120 punts, suma que suma, aquesta val 5 punts, aquesta en val 10......

- Isra, quants punts portem? esclama l'Ivan
- 70, respong.
- Segur?, Toni ajudam a sumar, 5+5+7+10..........

Així una i un altre vegada fins a consseguir els punts, sembla mentida la dificultat que te fer una simple suma, quant la sang la tens a tota reu menys al cap.
Tornem al box, som els primers amb elit, però per nosaltres comença un altre raid.
Anem primers i em de continuar, em repetia a mi mateix, encara que amb un petit contratemps, una torta de peu ens fa anar mes lents, aprofitem una tirada forta en bici per veure com anirem.
Les balisses de la bici ens porten fins a una ria, allà ens toca remar, l'Ivan i el Toni son els escollits, decidim fer-ho així per que jo pugui ficar els tormells en remull.
La ria ens te un parell d'hores entretinguts, s'ha de sortir fins un far que ja está en ple Atlantic i tornar. Mentres reman, vaig controlant la resta d'equips, el Forum a 15 minuts ens trepitja els talons, els nois de l'Oxigen a 30 minuts i els cordobessos de l'Azur a 1 hora.
Paral·lels a la ria, anem pujant, el blau de l'aigua es brutal i junt amb el selvatic bosc que travessem podem gaudir d'un dels millors entorns del dia.
Desprès d'assolir un parell de cims baixem al nou control canvi.
Entrem al box junt amb el Forum, que ens han aconsseguit just a l'entrada del control canvi. Sortim tots junts, etapa de treking a peu, el nostre ritme es mes lent i decidim anar a la nostra, caminem, correm i anem fent fins a la prova de cordes, rapel mes jumars. Just sortir arriven els nois de l'Oxigen, em de tornar a apretar el que es pugui, pujem, pujem i pujem. Sembla que em fet camí i anem sols, fa calor i anem justets d'aigua.
Al box el Joan ens espera amb un got de caldo, el millor que he provat amb temps, son les dotze tocades i ens queda l'ultim transit del dia, preguntem quant ens porten, 15 minuts de diferencia, decidim anar a ritme fins a As Pontes.
Etapa complerta, em arrivat a 18 minuts dels primers, molt contents, em pogut arrivar i aguantar la segona plaça. En altres circumstancies podriem estar molestos, però estem molt satisfets, 16 hores d'etapa i una feina d'equip molt bona.
El diumenge un cercavila amb bici, correns i amb kaiak per les rodalies del poble fan que la classificació no s'alteri de com havia anat el dissabte i així doncs:

1er - The North Face Forum
2on - Yaencontre.com Haglofs
3er - Oxigen

As Pontes ens a tornat a fer pujar al podi, com anys anterior, cada raid es diferent i pot ser mes o menys dur depenent de molts factor, aqui amb un equip fort i adaptat a les circunstancies de cursa, s'ha pogut portar fins al final l'objectiu.
Agrair al Joan, un cop mes, la cura que te amb nosaltres.

Isra

No hay comentarios: