Quant de temps feia que no pujava als Pirineus a fer una travessa de tres mils, o alguna cresta maca.
Cim del Machimala, amb el Mont Perdut al fons
Entre el naixement de la Laia, els entrenaments i les competicions, gairebé no ens deixava temps a fer cap escapada, i fins que no estàs posat al mig d’una cresta, que no te n’adones de com ho trobes a faltar!!!
Així que amb la Carme, decidim deixar la Laia amb els avis, i fer una escapada de dos dies, amb la intenció de fer alguna cresta no gaire complicada on poguéssim fer del tiron uns quants tres mils.
Busco una mica entre els llibres de l’Angulo, i trobo la cresta ideal, la del Bachimala, pots fer fins a 8 tres mils, és una cresta bastant aèria i relativament fàcil, i a sobre és una regió poc transitada amb la dificultat que els seus corriols són bastant difusos... Perfecte!!!
Arribem al refugi de Tabernés (1713m.), al final de la vall de Chistau, al migdia. Aprofitem per dinar, acabar de preparar la motxilla i sobre les 3 de la tarda comencem a caminar. La intenció era fer un bivac a l’inici de la cresta, però com que la meteo anunciava tempestes de tarda, decidim carregar la tenda i anar a dormir als Ibons de Bachimala (2700m.) Així ens trèiem 1000m. de desnivell, i l’endemà al matí ja serem quasi a peu de cresta.
La meteo no falla, però només cauen quatre gotes. El fet de poder muntar la tenda al costat d’un llac a quasi 3000m. d’alçada, ja ens fa posar aquell somriure tonto de felicitat a la cara que no te’l treus en tres dies!!!!
L’endemà sortim una mica més tard del previst, a fora feia fresca i dins del sac s’estava la mar de bé. (a la resta del país anuncien una onada de calor, i nosaltres tapadets amb el sac de plomes!!!) Amb un moment som al cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil del dia, i es on nosaltres comencem la cresta, (ens hem estalviat el Pico del Puerto de la Pez).
Cim de l’Abeillé (3030), el primer 3mil
Segueix el cim de Marcos Feliu (3054). La cresta es bastant aèria, molt maca i de dificultat variable, però accessible.
el cim de Marcos Feliu (3054) el segon
Arribem al tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052), el següent és la Punta del Ibon (3097), però hi ha diverses puntes que en fan ballar el cap i no sabem exactament quina d’elles és, així que per tenir una foto del cim, decidim fer-ne una a cada una de les puntes, i així sí que segur que tenim la foto del cim!!
el tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052)
la Punta del Ibon (3097), el quart!!
A partir d’aquí la cresta es comença a complicar, per arribar a la Punta Ledormeur, ja hem de grimpar una mica, i la cresta s’estreny considerablement.
la Punta Ledormeur, el cinquè!!!
Desprès de passar la doble bretxa, per un terreny poc segur, delicat i exposat, ens equivoquem i arribem al cim del Gran Bachimala (3174) pel lloc que no era, per la banda esquerre en lloc de per la dreta, que és per on s’avia d’anar. Pugem un mur bastant delicat amb roca molt solta, i a sobre força aeri.
el cim del Gran Bachimala (3174), sisè i últim!!!!
Un cop al cim, ja recuperats del subidon d’adrenalina, ens quedava anar a fer la punta del Sabre, però com que es tard, i volem ser d’hora a casa, decidim baixar directament des de el cim per la via normal de pujada.
En 2 hores ens plantem al cotxe des de el cim, ens fotem un banyito al riu en uns tolls que hi havia baixant per la pista. Dinem un menú al poble de Plan, i desprès d’un viatge distret amb el cotxe, per culpa de la bomba del líquid refrigerant, decidim que pel 11 de setembre hem de tornar a pujar als Pirineus, aquesta vegada a fer la Punta Alta de Comalesbienes!!! Si algú s’anima ja ho sap!!!!
