IVAN ARTIGAS: enero 2012

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 12 de enero de 2012

EL 2011 EN NÚMEROS

Ara que s'ha acabat l'any, m'he posat a analitzar-lo, i m'he entretingut a comptar els quilometres que he fet i el número d'hores que he dedicat a entrenar.

El número total de quilometres entre Bici i corrent, han sortit : 8766 km.

1705 Km. de Carrera a peu
2677 Km. de BTT
i 4384 km. de bici de Carretera

El número total d'hores d'entrenament el 2011 son: 595 h.

240 h. de Carrera a Peu
165 h. de BTT
i 190 h. de Bici de Carretera

el dies total de Competicions, ha sigut : 19 dies, entre...

3 Roganings
4 Curses de Muntanya Amb la Marató del Congost
3 Raids
3 UltratrailS ( Núria - Queralt, Aneto i la C.C.C. )
1 Cursa de BTT
2 de BTT–Orientació
i 1 Cursa d'Orientació (St,. Pere Molanta)

i tres lesions, 2 Tendinitis, una al tibial i l'altre al lligament extern del genoll i la més greu d'elles amb la Bursitis al il.liotibial..( Que m'ha tingut més de 2 mesos sense poder córrer a peu!!!)

Podia haver sigut millor l'any, però donades les circumstancies familiars i de salut, No esta malament!!!!!

SALUT I QUILOMETRES!!!!

jueves, 5 de enero de 2012

CURSA DELS NASSOS A ST. SADURNÍ DE NOIA.

Quina millor manera que acabar l'any corrent amb el amics!!!

L'escalfament amb el Tarro i el Toni!!! Comentant la jugada i l'estratègia ...

Així que el 31 de Desembre ens vam trobar a St. Sadurní de Noia per córrer un 10 mil mixte, mig asfalt i mig terra.

A la sortida, hem transformo i només donar el JA!!!! Surto dels primers.

No canviaré mai!!!

Aquesta cursa m’aniria genial per fer un test, a veure com hem trobava, i la veritat que vaig estar molt content, tant de les sensacions, ja que no vaig tenir cap molèstia al genoll, com del ritme que vaig marcar.

a 4 minuts el quilometre!!!!

Com que aquest any no tinc el Besòs per anar a fer series, he anat uns quant dies a les Pistes d'Atletisme a fer-les. Per comprovar si el treball era correcte, hem vaig marcar l'objectiu de córrer tota la cursa 4 min. el Km.

Com que les curses d'asfalt hem fan pànic, aquest 10 mil era ideal per fer aquest test, però ni era un 10 mil, ja que tenia 10,800 km. ni era pla, tot el contrari, un constant puja i baixa, que hem va fer patir més del compte els 2 últims quilometres!!!

Encara que perdi alguns segons, m'encanta entrar a meta amb la meva filla en braços, i ella ho espera en candeletes!!!!

(quan el Martí sigui més gran NO se com ho faré!!!!!)

Però al final vaig aconseguir de córrer per sota de 4, ja que vaig fer els 10800 mt. amb 200 m. de desnivell en 42:52 a un ritme de 3:58. acabant en 13ª posició. Objectiu complert i més que content !!!!!