MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 18 de marzo de 2010

L'EQUIP YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS TERCER AL RAID SIERRAS SUBBÈTICAS 1ª PROBA PUNTUABLE PER LA LLIGA ESPANYOLA

El passat 12, 13 i 14 de Març es celebrava a Cabra (Còrdova) i pels voltants del Parc de les Serres Subbéticas, la quarta edició del Raid Serres Subbéticas, un esdeveniment esportiu que any rere any creix a nivell esportiu i organitzatiu, atraient a la comarca a més de 350 esportistes entre corredors i assistències.

A les 10 del matí del dissabte arrancava la Lliga Espanyola de Raids amb una prova d'orientació urbana pels voltants de la ciutat de Cabra, que acostava als corredors al Paratge de la Font del Riu. Des de l'auditori començava una de les seccions més dures de la carrera, una secció que discorria entre Cabra i el poblet de las Lagunillas de Priego de Còrdova, travessant tota la Serra de Gaena, la Gallinera i l'espectacular Serra de la Horconera pel port de Mahina, tot un espectacle per als participants. Gairebé quaranta quilòmetres de forts desnivells i que van servir per a deixar a cada equip en el seu lloc.

En la categoria elit, el Buff- Thermocool al capdavant, seguits molt de prop dels granadins Sherpa Granada Dr. Bikei el Turismodepriego.com al costat d'ells. En quarta posició els catalans del yaencontre.com- Haglófs, entre aquests equips, es jugaria posteriorment la carrera. En la categoria aventura Els Turboclimbers exercien l'hegemonia dels millors de la seva categoria amb bastant distància pel que fa als madrilenys del Imperdible-Buff i dels valencians Pluxportxtrem.

La Serra d’Albayate, va acostar als atletes a més de 1300mt d'altura.- La següent secció discoria amb un trekking de muntanya a la Serra de Albayate, on els corredors van ascendir al que popularment es coneix com “La Pelona”, un vèrtex geodèsic que es troba a 1316mt d'altura i on es pot albirar totes les Serres Subbéticas i serralada bética, Serra Nevada i la Serra de Loja. Des del vèrtex, els corredors van descendir per a acostar-se per les cascades del Poblet de Castellar a la prova de patins que es realitzava des de la Concepció fins a l'ermita Verge del Cap, un recorregut de 3 km. que canviava la classificació.

En primer lloc s'afermava el Sherpa Granada Dr. Bike, seguits de Turismodepriego.com, Yaencontre.com- Haglöfs i en quarta posició a escassos metres arribava el Buff-Thermocool, les diferències entre els quatre primers no arribaven a els quinze minuts. En Aventura i Aventura mixta la classificació no sofria canvis, Els Turboclimbers al capdavant seguits de Imperdible-Buff. En Aventura Mixta s'afermava Astur Extrem-Els Martínez.

La baixada de les temperatures i la crescuda del Riu San Juan va fer sofrir als corredors.- La quarta secció, que aparentment no tenia desnivell, va ser sens dubte la clau de la carrera. Després de realitzar un rápel en els voltants de la Cova dels Marbres, s'acostaven amb bicicleta de muntanya al poble de Castillo de Campos i de Fuente de Tojar per a endinsar-se amb una prova de ciclo-orientació específica a la Pineda de San Juan.

Els corredors ja de nit van poder presenciar el dany de les aigües caigudes en aquests mesos anteriors a Andalusia, i fins i tot els més de trenta litres caiguts en la matinada del Divendres va fer créixer el Riu San Juan en gairebé un metre, el que va perillar seriosament el pas dels primers corredors pel lloc, veient-se l'organització obligada a suspendre la prova del cayuko i kayak per seguretat. Decisió que a pesar de ser difícil, va ser gratament encertada i acollida per tots els corredors.

Via Verda des de Donya Mencía fins a Cabra.- Per a finalitzar la primera etapa els corredors realitzaven una secció de RUN&BIKE des de la localitat de Donya Mencía fins a la ciutat de Cabra per la Via Verda de l'Oli.

La classificació d'aquesta etapa deixava finalment en primera posició al Buff Thermocool, a Turismodepriego.com en segona posició i en tercera posició als catalans del Haglofs-Yaencontre.com. En categoria aventura, els Turboclimbers que havien realitzat una magnifica etapa havien perdut la targeta de control deixant la primera posició al Imperdible Buff i en Mixta Astur Extrem Els Martínez en primera posició.

Espectacular i estratègica etapa del Diumenge.- L'etapa del diumenge discorria pels voltants de la ciutat de Cabra amb proves com carrera a peu, bicicleta tot terreny, tir amb arc, pont mico sobre la Via Verda i escalada.

En aquesta etapa es feia amb el triomf en elit els Haglofs- Yaencontre.com, en Aventura Els Turboclimbers i en Mixta Astur Extrem.

La classificació final.- L'equip internacional Buff-Termocool amb Fran López, Albert Roca i Juan José Sanscomed es feia amb la primera posició amb 110 punts i un temps de 14 hores i 44 minuts, seguits de l'equipo Turismodepriego.com amb José Manuel Gómez Moñiz, José María Espinar i José Luis Pérez, en tercera posició i a escassos tres minuts els catalans Haglofs-Yaencontre.com equip format per Iván Artígas, Jaume Soler i Carles Claret.

En categoria Aventura finalment es feia amb la primera plaça el Imperdible Buff, seguits de Pluxportxtrem team i el TecoTafad Baena-Yumaraid. En categoria Aventura Mixta Astur- Extrem Els Martínez aconseguien la primera plaça, seguits de Barrymore Raid 2 i en tercera posició els malaguenys del Rollerblade-Animal Trail.

UNA ORGANITZACIÓ DE GRAN NIVELL.- Un any més, i a pesar de les dificultats oposades pel temporal sofert pels voltants en els mesos anteriors l'Organització d'aquest esdeveniment amb més de 85 voluntaris que treballen desinteressadament per a tots els participants, fan d'aquesta carrera una festa especial. El comportament de cadascun dels voluntaris ha estat exemplar en cada control, en avituallaments i transicions, així com en llocs amb perill de passada vetllant per la seguretat dels participants en més de 140 km. Una organització que ha cuidat des del mínim detall com una samarreta tècnica, fins a un allotjament de luxe o mapes de gran qualitat molt treballats. Gràcies a tots, la carrera d'aventura més espectacular d'Andalusia s'ha convertit en un referent per a tothom.

lunes, 22 de febrero de 2010

OPEN VALL FOSCA. FESTA DEL ESQUI ALPINISME!!!


La Vall Fosca és sinònim d'esquí alpinisme en estat pur, una competició arrelada als Pirineus que amb 10 edicions a les seves espatlles aquesta temporada celebrarà un nova edició amb l'esperit renovat després de l'èxit del 10é aniversari.

El dissabte 20 de febrer al matí s'ha disputat la XIª Open Internacional d'esquí alpinisme de la Vall Fosca. Sota un cel radiant i unes temperatures força agradables s'ha donat la sortida a les 9:30 del mateix poble de la Central de Capdella, els corredors van realitzat un primer tram d'un Quilòmetre a peu amb esquís a la motxilla per endinsar-se a la Vall de Filià, un tram planer de pista seguit d'un altre de conversions i cresta donava fi a la primera pujada. Després d'aquesta primera pujada de 1000 metres de desnivell es feien dos pujades més amb les seves respectives baixades fins arribar al coll de Filià, lloc on finalment s'iniciava l'última baixada de 10KM. i 1050 metres de desnivell negatius.

La victòria final de la general ha estat per Marc Pinsach i Manu Pérez seguits per Oscar Roig-Raúl Lòpez i Toti Bes -Javi Martin. En noies victòria ajustada de la corredora local Marta Riba format parella amb Gemma Arró seguides a tan sols 10 segons per Tina Bes-Anna Comet i les també corredores locals Anna Seix i Vanesa Señís.

Èxit organitzatiu remarcable tenint en compte les condicions inicials de fort risc d'allaus, l'organització ha pogut traçar un itinerari segur de 1650 metres de desnivell positiu i 24KM de distància. Finalment han participat més de 170 equips de dos persones amb corredors vinguts d'arreu de la península, italians, francesos, andorrans i holandesos.

miércoles, 27 de enero de 2010

THE WILD BOAR ROGAINIG. L’EQUIP YAENCONTRE.COM-HAGLÖFS TERCERS AL ROGAINIG DE L’ESPLUGA CALBA!!!!!!!


Aquest dissabte 23 de gener hem participat juntament amb en Toni Morera i en Jordi Montaner, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al THE WILD BOAR ROGAINING., una cursa d’Orientació de molt llarga durada.

Els roganings son una de les curses on més disfruto, estic esperant el roganing de les tres Valls que serà de 12 hores, per que les 6 que durava el TWB s’hem van fer curtes. Només tenia ganes de fer balises i mes balises.

Aquest any hi havien 45 balises en lloc de les 60 de l’any passat, i això es nota, en que aquestes estan molt més separades, i trigues molt més temps entre balisa i balisa. Aquesta es la causa que sortissin menys punts que l’any passat, i això que vam fer 43 km. amb 1500 mt. de desnivell (l’any passat vam fer 38 Km.) i sortissin 179 punts davant dels 206 punts del 2009. això feia que en el roganing d’aquest any tingues la sensació que es feia més llarg!!!!!!

Nosaltres vam fer 30 balises, ens varen sortir 179 punts, amb casi 44 km. i 1500 metres de desnivell, amb les 6 hores que teníem per realitzar la cursa.

mapa del rogaining amb el track del GPS

Haig de felicitar als guanyadors, l’Aurelio i en Tommi, que ens van donar un exemple del que es un roganing perfecte, van trobar 38 balises, aconseguint 220 punts. També felicitar als XINOS, els organitzadors, per tota la feina que ha realitzat, per haver fet del TWB una de les millors curses d’orientació que he disputat, perfecta!!!

domingo, 29 de noviembre de 2009

CRONO PIC

Estem preparant la segona edició de la CronoPic, la festa del club que fem cada any el dia de Sant Esteve. Ja sabeu, una cursa skyrunner amb dues mànigues contra el rellotge, encara que el nostre cel no superi els 300m de desnivell, però es que tampoc cal abusar, no més depurar una mica el cos de toxines per continuar amb els excessos nadalencs.

Atenció, aquest any canviem de pic. Anirem a fer la trialera del Montgros. Ja sabeu doncs on anar a entrenar covards!

Properament concretarem l’hora, però podeu anar apuntant-vos enviant un correu al ceazimut@gmail.com per tal que puguem anar organitzant les sortides.

D'acord, no es el Montgros, però algú ho veura així de llarg.