MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 1 de diciembre de 2008

ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL



ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL

Aquest diumenge30 de Novembre he participat juntament amb en Sergi Florenciano, formant part a l’equip HAGLÖFS – BIANCHI, al ROC BIKE., una cursa d’Orientació amb BTT per parelles.

La cursa constava de 30 balises, havent de fer tres bucles lineals, on a nosaltres fent 27 balises, ens varen sortir 35 km.i 790 metres de desnivell, amb les 3 hores que teníem per realitzar la cursa.

Haig de felicitar als organitzadors, i més concretament al Xavi per tota la feina que ha realitzat, per haber fet una cursa d’orientació a la zona, i on NO coneixia n’hi un camí. Impressionat el fart de buscar camins que s’haurà fet!!!

Així que a les 8 del mati sortim de Vilanova en Sergi i jo, en direcció al petit poble de Clariana al vell mig del Penedès, hi ha 16 equips inscrits, disposat sa fer-se passar el fred que fa, pedalant i buscant balises.

Sortim a tope, per intentar de realitzar totes les balises, decidim començar pel primer bucle, que es el mes llarg, així desprès no perdrem gaire temps a fer els altres dos al estar mes a prop de la arribada. Trobar les fites no suposa gaire problema, els recorreguts entre balises son llargs, i ple de corriols, per on no havia passat mai, i el nivell es força elevat.

Però en la balissa nº 9 perdem una mica de temps, i al final triguem a fer el primer bucle una mica més del que haviem previst, en el segon, intento retallar temps, passant-me de llest, i No segueixo l’ordre lineal, però en Xavi ja hi havia pensat i posa un control sorpresa a la balissa 16, així que haig de retrocedir, i anar a pinçar abans la balissa 15, i tornar un altre cop a la 16, ( Demano Disculpes!!!!) Així que en aquest bucle tornem a perdre un temps molt valios.

Ens queden 40 min, sortim a fer el tercer bucle, just de temps, però la zona la conec una mica més. Anem a tope per intentar almenys fer totes les balises, però en la 23, que la teníem als nassos, ens costa molt de trobar, segons el meu parer estava una mica desplaçada, i no la trobem fins no decidim deixar-la estar, desprès d’estar bastant estona buscant-la.

Així que degut a la suma de totes aquestes pèrdues de temps, hem d’entrar a meta amb 27 de les 31 balises de que constava el Roc Bike.

Impressionat per la de camins nous que ens han fet passar, cansats per el gran ritme de cursa que hem portat, contents per guanyar, una mica decebuts pel temps perdut, i avergonyit per intentar passar-me de llest, donen com a resultat una de les millors curses que he fet aquest any.

Gràcies Xavi i companyia per arribar a sorprendrem corrent a casa!!!

La classificació general queda...





3 comentarios:

escalador de puerto llano dijo...

Ye loco, enhorabuena. Estais hechos unos cracs. A ver si aprovechas el tiron y te vemos en el pavo de Sant Pere.

Isra dijo...

Crec que al Xavi li feia mes il.lusió poder sorprende a un tio com tu, ke no pas que fos tant be tot, al final han sigut les dues coses aixi que de conya. A mes a mi tambe m'ha agradat ser una balisa humana, pero nomes aquest cop, el proper segur que el correre.

XAVI NOVELL dijo...

brutal aquests tipus de curses.... ha de ser guapo de collons, ens veïem crack i molta salut.