MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 30 de abril de 2009

XI RAID LA PINEDA PLATJA CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAID D’AVENTURA

Tres setmanes desprès del Raid de Talavera, tornem a la càrrega amb el Raid de la Pineda. En aquesta ocasió formava part a la lliga Espanyola de Raids, i a més era Campionat d’Espanya.

L’equip YAENCONTRE.COM – HAGLÖFS, format en aquesta ocasió per Jaume Soler, Carles Claret i per mi, vàrem aconseguir la quarta posició. Els primers foren el BUFF – TRMOCOOL, la segona posició va ser per l’equip francès, LAFUMA –SPORT 2000, però com que aquets no optaven al campionat d’Espanya, al final vam pujar al tercer calaix, darrera dels NORTH FACE – FORUM SPORT.

Un Raid molt ben organitzat, molt variat i amb sectors molt llargs, com un de caiac de 30 km. pel riu Ebre, o un Treking molt tècnic d’orientació, on la boira es va unir a la festa. (a la una de la nit, hi havia equips perduts per dalt la carena, incapaços de saber sortir d’allí!!!!) Finalment una decisiva i llarga etapa de 60 km d’orientació nocturna amb btt, que al final no va decidir res!!!

La dita que diu que l’Home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, és ven certa!!! Ens ha tornat a passar exactament el mateix que al Raid de Talavera. Hem perdut el podi per culpa de les neutralitzacions en el sector de cordes.

Per realitzar el sector del barranc, estàvem neutralitzats, és a dir que el temps que utilitzaves per fer el barranc, no comptava de cara al temps de cursa. Que aquestes seccions més perilloses les neutralitzin em sembla correcte, per evitar que la gent tingui accidents per culpa de les presses. El problema ve quan d’aquesta neutralització se n’abusa per part dels equips, aprofitant que no corre el temps, es dediquen a tombar-se a l’ombra a menjar i a descansar!!! Formant una cua al barranc, i fent que equips més endarrerits s’hagin d’esperar fins a una hora i mitja a poder passar.

Amb aquesta acció s’esperen als altres equips que venen per darrera, sabent que arribant a meta amb ells, tindran la bonificació del temps al seu favor. Aquesta actitud em sembla del tot immoral i antisportiva !!!

Així que vàrem acabar el Raid amb un sabor agredolç, contents per què una quarta plaça és un molt bon resultat, veient la participació de luxe que hi havia al Raid, guanyant a equips tan potents, com els SALOMON- SANTIVERI, els TRANGOWORLD, o els GALLECIA. Però tristos per la part negativa, que sabent-nos més tècnics en Orientació, sobretot amb la BTT i a més de nit, que no poguéssim aprofitar aquesta per poder fer forat i marcar més diferències de temps, respecte als altres equips.

Al blog de l’equip, http://raidazimut.blogspot.com/ hi ha la crònica amb les fotos per saber com va anar el Raid. Gracies a les fotos de l'Isra i d'en Joaquim del Rio!!!

No hay comentarios: