MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 4 de abril de 2011

RAID CAMBRILS, EL PRIMER DE L’ANY!!!!


Que llarg que és l’hivern sense Raids… Ja tenia ganes de començar!!!!

Com que el primer Raid de lliga Espanyola, no vaig poder anar, ja tenia ganes de fer el Cabra per la Muntanya amb un mapa a les mans…

En aquesta ocasió el Raid de Cambrils, puntuable per la Copa Catalana i a més Campionat de Catalunya, hem corregut amb l’Equip de Copa Catalana, el SAMBARI – HAGLÖFS.

Com que érem bastants els que volíem fer aquest Raid, vam portar dos Equips: El Jaume, el Txakal i el Pedro per una banda, i per l’altre l’Eli, el Joaquim i jo.

L’objectiu principal, era fer un bon entreno, i agafar ritme de competició, de cara al Campionat d’Espanya al Raid de Galícia, que es d’aquí a dos setmanes, i si fèiem un bon resultat millor que millor.

Físicament hem vaig trobar molt bé, sense fer gaires errades d’orientació ( un parell de poca importància) i amb una molt bona compenetració amb l’equip, llàstima que ens faltes un parell de minuts a l’hora de creuar la meta, però amb un resultat més que positiu, i amb ganes que vinguin més Raids, que això enganxa i molt!!!!

Al final el SAMBARI – HAGLÖFS 1, amb el Jaume Pedro i Txakal, tercer i nosaltres sisens al Raid, però tercers al Campionat de Catalunya, ja que per optar aquest premi, els tres corredors havien de ser Catalans.

CLASSIFICACIÓ FINAL AL CAMPIONAT DE CATALUNYA

1 RAID DEL SEGRE - BORGES TRAIL 58 9:28:14
2 MEDILAST SPORT 57 9:22:59
3 SAMBARI HAGLOFS 2 54 9:57:29

3 comentarios:

David Tarrés dijo...

Moltes felicitats cracks, ens veiem a Galícia.

David Tarrés

ivan artigas dijo...

Gracies David, espero que ja estiguis recuperat, per poder anar a tope!!! ens veiem a Galicia...

Gorka Martinez dijo...

bona entrada al blog!