MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

martes, 12 de abril de 2011

Rogaine Parc Natural de Collserola

Aquest dissabte 9 d’Abril he participat juntament amb el Jaume Soler, formant l’equip YAENCONTRE.COM - HAGLÖFS, al Rogaine Parc Natural de Collserola.

Els roganings són curses d'Orientació de molt llarga durada, i són una de les curses on més disfruto.

El fet que siguin curses llargues de resistència, ja que duren 6 h. L’estratègia és fonamental, escollir les balises de més puntuació, fent el circuit el més òptim possible, on et surtin els menys quilometres i desnivell per poder fer el màxim de balises.

La compenetració de l’equip es important, ja que s'ha d'anar el més compenetrats possible.

El Rogaine del Parc Natural de Collserola hi havien 30 balises, i això es nota, en que aquestes estaven molt més separades, i trigues molt més temps entre balisa i balisa.

Aquesta es la causa que sortissin pocs punts, i que entre balisa i balisa, és trigues molt de temps. Ens vam sortir 41 km. amb 2000 mt. de desnivell. Vam fer 20 balises i van sortir 115 punts dels 178 possibles.

Sort de les fonts que t'anaves trobant durant la cursa, ja que la calor elevada del dissabte va fer que en aquest roganing tingues la sensació que es feia més llarg!!!!!!

Haig de felicitar als guanyadors, El David i el Xavi, que van fer una cursa excel·lent on van aconseguir 127 punts.

Resultats en Homes Sènior:

1 Tarrés David / Rodriguez F.Xavier Peña Guara - Hok 5:58:33 127 127
2 Mayolas Pep / Massagué Sebas Bertafocs 6:03:34 131 -5 126
3 Guiu Xavi / Viles Lleí Viles Guiu Team 5:54:53 119 119
4 Artigas Ivan / Soler Jaume yaencontre.com-h 5:47:31 115 115
5 Daví Daniel / Dañoibeitia Jesús Nomorientu 5:46:05 104 104
6 Canal Esteve / Batlle Jordi / Barcons Joan ElSarró.cat 2 5:50:06 104 104
7 Castillo David / Castillo Oriol Elements-O 6:03:10 109 -5 104
8 Maldonado Gabriel / Kayman Nen-dite 6:03:42 104 -5 99
9 Morer Lluís / Cabot Pau MTV - Mal Te Veo 5:58:47 92 92
10 Calvó Andreu / Broceño Ferran Editorial Alpina 6:00:27 96 -5 91
11 Rovira Bernat / Castells Rafel Bernat-Rafel 5:51:41 89 89
12 Belaskoain Ricard / Segui Ignasi Azimut Xterra 6:00:28 94 -5 89

1 comentario:

David Tarrés dijo...

Nano! Vosaltres sí que sou uns cracks. A veure si a Galícia estem de sort i podem disputar una bona lluita pel Campionat d'Espanya.
Salut.