IVAN ARTIGAS: IV BTT de CANYELLES

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 10 de octubre de 2011

IV BTT de CANYELLES

Sis anys desprès he tornat a córrer una cursa de BTT, ja no recordava com es patia en una cursa de 2h. a tope, ni lo ràpid que surt la gent!!!!

Això si, m’ho he passat pipa corrent, i recordant vells temps, i retrobant antics companys de curses!!! ;-D

Una cursa molt ben muntada en tots els sentits, molt ben organitzada, un circuit molt guapo, amb un desnivell considerable, hi havia dos “pepinos” a l’Arboçar que Tranki!!! Amb un parell de trialeres, una d’elles la de Moja que m’encanta!!!

La cursa tenia 46 km. amb 1000mt. de desnivell positiu, i vaig trigar a fer-la 2:13 h. a una mitja de 20,5 km./h (el primer va trigar 1:55, no vull ni saber la mitja...)
a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEkPpVBXaMOed6S9qVX_9MrNmLpAZKlFOOGc8fcQfe8DIsPOiJwguvbRKRPMccSy_4M_J8tqrGu66JfCjScZPUMuQjp3nSENld0KKk6DdRFLeB6GN1BMwI3Mk8pX8G5G-_fgSbRmBU0IY/s1600/perfil_+llarga_canyelles_2011.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}">

Menys la sortida, que vaig flipar de com la gent pot sortir tant ràpid, a partir de la pujada a Daltmar, vaig fer tota la cursa sol, al meu ritme, i només he pogut agafar dos que havien punxat.

Amb un resultat més que satisfactori, molt content d’haver acabat el 8é i 5é de Master 30 ( Si hagués corregut com a Elit, hagués fet 3er!!!.

Abans de descansar uns dies per afrontar ja una nova temporada, encara aprofitaré aquest dimecres dia 12, per córrer un roganing, que és de les proves d’orientació que més m’agraden, però aquest es amb Bici, així que suposo que disfrutaré el doble!!! Ja us ho explicaré...

1 comentario:

. . . . . . . . dijo...: Felicitats Ivan , te molt mèrit fer un bon paper en curses ràpides quant no hi estàs habituat . Per cert , la foto s'asembla molt a la que et vaig fer jo.......je,je,je , veig que ja l'has aconseguida i t'has avançat . En tinc un parell més semblants , te les faré arribar totes amb més qualitat .salut !!; 10 de octubre de 2011, 22:30

Publicar un comentario