MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

jueves, 9 de mayo de 2013

10a MARXA DELS 7 CIMS.

Vaig descobrir la marxa 7 cims, l’any 2006 quan el Jordi Montaner va fer 2º!!

L’any següent, el 2007 com que estava lesionat vaig fer d’assistent al Toni Morera i al Jordi Montaner, i em va agradar tant el circuit, que l’any següent vaig adaptar el circuit, per organitzar el RAID GARRAF!!!!

 El 2011 el Ricard Belascoain, també va fer un gran paper  acabant en 5ª posició!!!

Des de llavors, sempre he tingut ganes de córrer aquesta marxa, però algun any per coincidència amb altres curses u obligacions, o per que ja estaven les places exhaurides, NO l’havia pogut córrer fins aquest any!!!

Aquest any, per culpa de la lesió al canell que em farà estar 4 mesos sense tocar la bici, i sense poder fer cap Raid. He hagut de canviar els objectius d’aquesta primera part de la temporada, i amb la vista posada al Ultra del Montblanc, aquesta era una bona manera de tornar a la competició desprès de l’accident, i començar a acumular quilometres i sobretot hores a les cames.

Així dons amb l’objectiu de tornar a agafar rodatge a les cames, però en un circuit que no s’adapta molt a les meves característiques: és molt rodador, i si vols fer-ho bé, has de córrer durant TOTS els 58 km. dels que consta i a sobre no hi ha cap pujada d’aquelles llargues que a mi em funcionen!! Però tenia moltes ganes de córrer i molta il·lusió per poder fer-ho bé en aquest gran marxa, tant ben organitzada pels amics del CENTRE EXCURSIONISTA PENEDES!!!!

La sortida és va donar a Torrelles de Foix puntualment a les 7 del mati, d’aquest Diumenge 5 de Maig i amb més de 600 participants vam iniciar la Marxa.

Només de sortida ja et trobes amb una bona pujada, amb 4 quilometres puges els més de 400 mt. de desnivell  per arribar al dos primers cims de la Marxa, el Clapí Vell i l’Àguila! 

De sortida, per variar, em poso amb el grup de davant, anem perden corredors, fins que només quedem tres! Qui marca el ritme és el gran Paco Osuna (guanyador de la marxa en No se quantes ocasions!!!) 
Al arribar al primer avituallament ni paro, aprofito per deixar els “manguitos” i és aquí on sens adjunta un nou corredor, i tots quatre anem avançant junts fins al pròxim cim, el Montmell.

Aquesta és poder la pujada més dura i llarga de tota la cursa, de 2 km. i uns 350mt. de desnivell. Fins arribar al cim continuem tots junts, però es quan arribem al avituallament al km. 20 on el Paco aprofita que ens parem a omplir el bidó, per donar ell un canvi de ritme i marxar tot sol.

Nosaltres tres intentem donar-li caça, però quan arriben al turó de Sant Marc, veig que aquest ritme es massa ràpid, i decideixo anar a la meva. A partir d’aquí be un tram bastant complicat, amb una zona de bastants tobogans, i en aquets continus puja i baixa, prefereixo quedar-me sol, agafar el meu ritme de creuer, posar-me la musica i anar fent que passin els quilometres.

Son les 10 del mati, i la calor comença a notar-se!!! Porto 30 km. amb un temps de 02:50!!! Aquí em trobo amb el Ricard i l’Isra, que han vingut a assistir-me, i és gracies al seus ànims, els bidons d’aigua i un plàtan, que la pujada al 4ª cim, el Montmell es passa molt ràpid!!!

Gràcies a la gran ajuda d’aquest dos grans companys, no perdo temps en parar al següent avituallament situat davant l’ermita de Sant Jaume de Montagut, i continu corrent a un molt bon ritme.

L’objectiu que m’havia marcat en aquesta cursa, era de finalitzar-la en unes 6 hores, per això, havia de fer 10 km. cada hora!! Els primers 40 km. era on estava tot el desnivell positiu, i en els últims 15 gairebé tot era baixada.

La pujada al Formigueres s’hem fa bastant feixuga, el sol apreta de valent i porto quasi 40 km. però se que a partir d’aquí ja casi tot és pla i baixada. A més apareixen núvols que fa que és tapi el cel i que la calor sigui més suportable!!

Al km. 39 marco 4h.!!! De moment vaig dintre dels objectius marcats, a més al arribar al control/Avituallament del pic de Solanes, em trobo al segon i al tercer classificats i això em dona molts ànims!!!

Em queda el Montagut i desprès casi tot és cara avall!!! Als dos corredors a les pujades els recupero distancia, però a les baixades hem marxen, així que ho tinc força difícil per atrapar-los!!!
Al coll de Carbons, em trobo al Ricard, que m’acompanya un tros més!!! Tinc el poble de Pontons a tocar i la Meta a 8 Km. però encara queda una ultima sorpresa, la pujada a Sant Joan de la Muntanya!!! Aquí gràcies als ànims i als “Vinga!!!! Vinga!!!! “ de l’Isra, intento fer la pujada el més ràpid possible sabent que és la ultima oportunitat que tinc d’acabar en posicions de podi.

Al coll de Sapera, tinc el tercer a 2 min. i al cinquè per darrera meu a 4 min. Només falten 3 km. i l’únic que puc fer es acabar la cursa en una molt treballa i feliç 4ª posició!!! Passo per meta amb un temps de 06:05:19 i amb molt bones sensacions de cara a properes curses!!!

L’entrepà de botifarra blanca de l’arribada em sap de glòria!!! Mentre espero que vaguin arribant els companys... el Joan Morera 9é amb un temps de 06:30:32, el Jordi Montaner 11é amb 06:33:20, el Carles Claret 17é amb 06:53:34 i el Toni Morera, amb problemes als quàdriceps, el 20é amb 07:01:36. MOLTES FELICTATS A TOTS!!!!!

Finalment agrair en aquesta ocasió, a tots els que em vau ajudar i animar durant els quilometres de la cursa, i molt especialment al Ricard i l’Isra, que el que van fer per mi va significar MOLT!!!!!!!!! GRACIES!!!!!!

PRÒXIM OBJECTIU EL 1 i 2 DE JUNY.... ULTRA DELS BASTIONS!!!!!!!!

1 comentario:

montse enrich dijo...

Ivan ets un crac company. Soc en lluis del club sansa sua tot de sant sadurni d, anoia. He flipat amb el que fas tinc 45 anys en fara 2 que corro al maig i si tot va be ens veurem a torrelles aquest 2014. Jo intentare acabarla junt amb 2 companys mes del club en jeroni i el david , no obstant mencantaria saludarte abans de la sortida. Ja ens veurem company. Salut i quilometres.