Feia
la tira que no escrivia res al Blog!!!!
Tinc
en ment d’actualitzar i realitzar alguns canvis en aquest Blog. Vull adaptar-lo
en aquesta nova etapa en la que he començat aquets any desprès de deixar el món
del Raids d’Aventura!
Aquesta
temporada he fet un canvi de disciplina esportiva i vull dedicar-me molt més a
córrer a peu, des de les dues vessants, com a entrenador i també com a corredor
enfocat molt més als Ultratarils,
Però
degut a la gran feinada que comporta tot això, encara no he trobat el moment de
fer aquest canvis al blog!!
M’he
decidit escriure la crònica de l’Ultra Trail Muntanyes de Costa Daurada, per
agrair i donar les gràcies sobretot a un molt bon amic que va perdre tot un dia
per acompanyar-me, que va estar molt pendent de mi i em va cuidar moltíssim!!
Moltes gràcies Ricard!!!
L’any
passat em vaig quedar amb les ganes de poder córrer aquest Ultra degut a la lesió
que em vaig fer al canell. Aquest any em vaig apuntar sense pensar-m’ho gaire, encara
que poder era una mica precipitat, ja que encara era molt aviat.
Pensava
que poder no era molt bona idea la de començar la primera cursa “Llarga” amb
una de 90 Km!! La setmana abans encara tenia
dubtes si fer o no la Half de 45 km, per anar augmentant volum i quilòmetres
progressivament.
Però
vaig pensar “Burro grande ande o no
ande!!!” Podent estar 12 hores disfrutant per la muntanya per què
conformar-se amb menys!!
Amb
aquests dubtes em presentava a la línia de sortida de Prades sense gaires
referències de quina era la meva condició física. Sabia que de fondo estava en
condicions d’aguantar. Però muscularment era tot una incògnita. Tot i que aquesta
pre-temporada he fet un bon treball de força, el que em feia por no eren el
4500 m. positius, sinó els negatius!! Muscularment no estava preparat per
baixar tant!!
Aquest
hivern, porto més desnivell positiu que mai amb l’esquí de muntanya, així que
per les pujades estava preparat, però després les baixades esquiant són molt
relaxades. Baixades tècniques i llargues n’havia fet poques, a part d’un parell
de sortides per Montserrat i una per la Mussara (entrenant una part del
circuit). La veritat és que amb les sortides pels voltants de Vilanova és molt difícil
fer el desnivell necessari per afrontar en condicions un Ultra com aquest.
Que
consti que no estic justificant-me ni busco excuses, però eren les sensacions
que tenia abans de començar la cursa!!
Així
amb l’objectiu de disfrutar, de passar tot un dia a la muntanya fent el que
m’agrada, de fer un bon entreno de quilòmetres i de tornar a competir, em
presentava a les 9 del matí a la Plaça de Prades.
A
la sortida és trobava el bo i millor de Catalunya i també de fora! 350 participants,
amb un gran nivell de corredors la qual cosa feia que ja de sortida es portés un
ritme molt alt!!
Abans
de sortir ens van avisar que trobaríem molta aigua, i ja des del primer
quilòmetre i durant tota la cursa! Així que tocaria anar
amb els peus molls tot el dia!!
De
sortida, per variar, em col·loco amb el grup de davant, els noms de tots els
que estan allà i el ritme que porten fa por!! (quins galgos!!!) Arriba una primera pujada i el ritme que
agafen el puc seguir sense problemes. Però quan arribem al grau del Llop una
baixada estreta i tècnica, tinc un primer avís als quàdriceps, aquests es contrauen
i avisen que no estan acostumats a baixar tant i tant ràpid (Ja?? Si només portem
5km!!!) Així que decideixo afluixar el ritme i deixar el grup capdavanter!
Ja
pensava que patiria dels quàdriceps, però no que les molèsties arribessin tant
d’hora.
Em
quedo amb el Txakal, que també ha sortir a fons! Amb un bon amic i company els
quilòmetres es faran molt més amens i agafem el nostre ritme “cotxinero”, que
com ell diu “ els de davant ja cauran de madurs!!!!”
Per
aquest Ultra, jo tenia pensat fer entre 11 i 12 hores, Passem per Albarca amb
un bon parcial (5 min per sota del temps previst). Així que entre preocupat pels
quàdriceps, però content per que el ritme és bo, anem fent fins a Cornudella,
primer avituallament on podem rebre ajuda i on m’espera el Ricard.
Aquí
fem un “pit stop” força ràpid, el temps just de rebre els ànims del Ricard, que
ens informa que anem el 17 i el 18, de carregar els bidons i agafar un plàtan.
Arriba
la primera pujada important a Siurana, mentre rodegem el Pantà, comença a fer força
calor, i poder degut a la fresca que feia a la sortida a Prades, m’he tapat
massa i fa que ara suï molt i begui molta aigua!! A sobre m’agòvia força la
roba llarga que porto!! I fins a Vilaplana no tinc roba més fresca!!!
Arribem
a Siurana i encara anem per sota del millor temps previst, això fa que encara m’animi
molt més i a sobre amb la bona companyia del Txakal els quilòmetres es fan molt
més agradables.
L’avituallament
de Siurana és la Font del poble!! em bec un bidó sencer i torno a omplir els
dos que porto, ja que fins a Castillejos, el següent avituallament, queda força
estona i una bona pujada!!
La
baixada és força tècnica després de Siurana, va davant el Txacal que baixa molt
millor que jo, i així m’obliga a no disminuir el ritme. Un cop al riu, quan
l’anem remuntant, trobem una zona que no hi ha cintes, i ens fa dubtar força, però
és quan arribem al Gorg, que la cruïlla no està senyalitzada i ens equivoquem
de camí pujant per les marques del GR. A l’arribar a dalt a la pista i no veure
cap senyal, ens adonem que ens hem equivocat. Retrocedim i sort que el Jordi
recordava el camí de l’any passat i només perdem uns 10 min i alguna posició abans
de recuperar el camí correcte!
Fins
a Castillejos queda una bona pujada, però després ja quasi tot és
baixada fins a Vilaplana, km. 44 i meitat de cursa, on arribem amb 4:30!!
Aquí
hi ha un bon avituallament el Ricard m’ho té tot molt ben preparat. Menjo una
amanida de pasta i bec una coca-cola. Em puc canviar de roba i surto com a
nou!!
El
Txacal decideix parar més estona, i em diu que marxi mentre està en una llitera
fent-se un massatge!!! (vaya vida!!!)
La
segona part del circuit, és molt més tècnica i amb força més desnivell.
Només
sortir de Vilaplana hi ha una pujada de 4 km amb 700m+ fins a la Mussara, que
sumats a la calor que està caient, costa força d’arribar dalt!
Però
pujant em diuen que vaig l’11 i que a pocs minuts porto a tres corredors. Això
m’anima molt i al poc de començar a pujar sento veus, accelero una mica més el
ritme per agafar-los. Avanço a dos nois, un de Berga i l’altre que no recordo d'on,
que van ja força tocats i així arribo a la Mussara el 9!!
Baixant
agafo al Marc Balanyà, un fora de sèrie!! Va força engavanyat i el perdo ràpid
de vista!! Això m’espanta una mica!! M’he posat 8è i estic de “subidón!!” Penso
que això no pot durar tota l’estona però mentres vagi fi ho aprofito!!
Fins
l’Albiol, és un sender força tècnic, lent i en pujada, però porto un bon ritme!!
Tinc un altre despiste en una cruïlla a l'arribar a la carretera, on perdo uns
minuts preciosos, que fa que a l’entrada de l’Albiol, m’agafi un altre vegada
el Marc!! Omplim bidons i seguim (He perdut el compte dels que porto ja beguts!!!)
En
Balanyà és un bon corredor i penso que si li puc aguantar el ritme és un bon
element a seguir. Arribem junts a l’avituallament del Mas d'en Fores. Aquí veiem dos
corredors de l'Ultra que també han plegat, així que em col·loco 7è!!!
La
pujada a Mont-Ral surto amb el Marc, intento seguir-lo, però ràpidament veig
que va un punt per sobre del meu i desisteixo!! En aquest tram pateixo una
mica, ara estic pagant el subidon d’abans!!! Però només són 4 km i a dalt
torno a tenir el Ricard que m’espera amb un taper de pasta i una coca-cola!! I això
revifa un mort!!!
Passo
correctament el control de material, i el jutge em confirma que vaig en 7ena posició!
Perfecte jo ja firmo!! Aquest avituallament està ple de corredors força
perjudicats de la Half, inclús veig com a un se l’emporten amb l’ambulància.
Penso que vull sortir ràpid, però el meu cos
demana una mica de repòs, així menjo, bec i intento recuperar-me sense perdre
molt de temps.
Quan
abans surti, abans arribaré a Capafonts, i un cop allà ja sé que fins a Prades no queda res!! El camí de la foradada i del
pont de Goi, són força tècnics i no gaire corribles, però vaig a un bon ritme i
amb moltes ganes!!
A
Capafonts torno a omplir els bidons, però justament allí veig que s’apropa un
corredor per darrera!! Ostres tocarà apretar per mantenir la posició, però el
Marcel Vidal té molta classe i tota la pista de pujada fins a Prades la fa corrents
a un ritme que no puc seguir!!
Quan
arribo al Tossal de la Baltassana, només queden 3 quilòmetres de baixada fins
la línia de meta. En aquesta baixada encenc el frontal i aprofito per tapar-me
i posar-me el reflectant i el llum vermell.
La
baixada és força tècnica, però amb les ganes d’arribar, la faig a fondo, miro
el rellotge i veig que sí que aconseguiré baixar de les 12 hores!!
Així
que 11:56 minuts després d’haver sortit de Prades, torno a estar a la Plaça de
poble, feliç d’haver finalitzat força bé el primer Ultra d’aquest any!!
Venia
amb dubtes de com em trobava físicament, i pel que veig “no estamos tant mal!!!”
Finalment
agrair en aquesta ocasió, a tots els que em veu ajudar i enviar missatges d’ànims
durant tots els quilòmetres de la cursa, notava que tenia gent pendent de mi i això
em donava ales per continuar i fer-ho el millor possible!
I
molt especialment al Ricard que el que va fer per mi va significar
MOLT!!!!!!!!! GRÀCIES!!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario