MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

miércoles, 15 de octubre de 2008

BELORADO RAID (BURGOS)

EL HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM AL CAMPIONAT IBERIC

L’equip, format aquesta vegada per Ivan Artigas i Jaume Soler juntament amb l’Eli Socias del HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM han aconseguit un treballat quart lloc en categoria Elit al Belorado raid (Burgos).

Amb un raid molt disputat on hi va haver uns vencedors indiscutibles, el Salomon-Santiveri, però que la resta de posicions, van anar canviant molt durant tot el Raid. Vam tenir algun error d’orientació, i tres punxades, que finalment, ens van fer baixar de la segona posició, que duiem durant més de mitja prova, a la quarta posició final, que et deixa una mica de mal regust de boca!!!

El Raid que va tenir mes de 130 quilòmetres i un important desnivell positiu de més de 3800 metres, va fer que els equips d'Elit dediquessin mes de 15h. ininterrompudes a finalitzar la prova. En aquesta ocasió, hi havia disciplines tan variades i diverses com cursa a peu, bicicleta de muntanya, natació, espeleologia aquàtica, tirolina, rapel, caiac i tresc d’alta muntanya.

Tant per categoria Elit com per Aventura el recorregut era el mateix i la diferencia estava en que Elit feia tot el recorregut sense pausa i Aventura parava a la meitat per tornar a engegar a la matinada de diumenge.

Desprès d'aquest raid i a falta de la ultima prova de copa d'Espanya, els HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM estan situats en Tercera posició provisional de la general, per darrera dels Madrilenys del TEVA i els Bascos del FORUM, una molt bona temporada per l'equip del Garraf - Penedès que un any mes torna a estar entre l'elit nacional

miércoles, 8 de octubre de 2008

VENCEDORS A LA VOLTA AL PENEDES 2008 EN CATEGORIA MASCULINA


ELI SOCIAS I JOSEP “XIC” BERTRAN EN CATEGORIA MIXTE


Quan s’organitzen esdeveniments amb passió, el resultat sempre son excel•lents, i així es com qualifico la organització de la Volta al Penedès!!!!.

De excel•lent per: buscar un circuit exigent, i a l’hora desconegut, per la gran exactitud del road-book, sense ni una errada, per la dedicació i els esforços de tots els controls a l’hora de s’atisfer tots els teus desitgos, i per poder fins hi tot sorprendre, com es el cas de tenir “bikinis” calents en el control de l’esmorzar, i el termòmetre marcava 5 graus!!!!

Només hem queda traurem el barret d’avant d’ells, pel gran esforç que han realitzat, i els bons resultats que han obtingut a nivell organitzatiu !!!!!


En la vessant esportiva, en Toni i jo, formant part de l’Equip HAGLÖFS – SILVA –YAENCONTRE.com vam ser els clars vencedors de la VOLTA AL PENEDES, cursa per parelles de bicicletes de muntanya que es va començar a celebrar a a Pontons l’any passat. Aquest any es va celebra els dies 4 i 5 d’octubre, i cobria la distancia de 140 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de més de 4000 metres en els dos dies.

La cursa va comptar amb la participació de 40 parelles. En la etapa de dissabte la sortida es donava a les 7:30h. de la matinada de Pontons, amb un recorregut de mes 85 km. Per la zona del cim del Castellar, La Llacuna, St. Magí de Brufaganya, Puntils, Querol i el Montagut. Des de la sortida vam ocupar els primers llocs de la cursa, per acabar primers la primera etapa a més 11 minuts dels segons esmerçant un temps de 6 hores i 27 minuts.

L’inici de la etapa del diumenge, sortia una altre vegada de Pontons i transcorria pel bell mig del Alt Penedès amb el poble i la riera de Marmellar, el Castellot, el fondo de St. Marc, Aiguaviva i Pontons com a protagonistes del recorregut. Una etapa amb 55 km. de recorregut. L’equip va començar molt forts la jornada, ocupant les primeres places des de la sortida de la etapa, perseguint l’equip Malalts de Bici, que havien finalitzats segons l’etapa de dissabte. Al final de la cursa vam aconseguir desfer la igualtat amb els equips rivals, per finalitzar en una meritòria primera plaça, amb més de 12 minuts de diferencia respecte els segons, l’equip Malalts de bici.


jueves, 18 de septiembre de 2008

RAID SIERRAS DEL SUDOESTE - MERIDA

CRONICA ESCRTITA PER L'ISRAEL PRIETO






Enredem al Pere per que ens faci d'assistent i desprès de carregar la furgo, l’Ivan em passa a recollir, recollim al Pere i a l'Eli, que aquest cop correrà amb nosaltres.
El camí fins a Mérida es llarg, nou hores de cotxe i ja hi som. Recollir dorsals, situar-nos a l'alberg, i començar a preparar les coses per demà.
En el Briffing comencem a veure coneguts d'altres curses, l'Eduardo, els nois del Forum, els Salomon.....
Be ja tenim els mapes, marquem recorreguts de la primera etapa i al sobre, em de descansar encara que el raid no comença massa d'hora.

A les deu del matí es dona la sortida, primera prova cultural per la ciutat, a peu de plaça en plaça, per les ruïnes romanes i a contestar preguntes. El trànsit el fem força be i sortim em bici. Molts equips junts, hi anem fent per trobar les balisses. Un cop trobades totes i de cara al control canvi, una punxada ens fa perdre una mica de temps, canviem la camera i a buscar el patins.
El canvi el fem molt ràpid i en el primer tram de patins ja em tornat a pillar als aventur que ens havien passat quan canviaven la punxada. El tram es llarg i ens va força be, encara que donem una mica mes de tomb.
El tresc que ve a continuació també ens va be i el fet d'anar pillant equips encara que son d'aventura ens anima.
La btt que ens porta fins al caiac es llarga i el fet que anem clavant les balisses ens motiva per mantenir un bon ritme, al arribar de nou al control canvi el Pere ens canta el temps que ens porten els de davant, anem cinquens i els hi retallem temps en cada sector.
Entrem al embassament i comencem a remar a fondo, arribant a la primera balisa el Salomon ja torna, van primers i ens porten uns trenta minuts, atraquem a la costa i ens toca pujar fins un pont per fer un ràpel i caure a l'aigua, els Buff, Forum i Gallaecia surten amb el caiac quan nosaltres estem pujant cap el ràpel.
Baixem llescats i a fondo amb el caiac en persecució dels nostres rivals. Desprès de dues hores de caiac els hi hem retallat una mica i ens queda la última bici per arribar a Mérida.
Tornem a sortir a fondo, l'Eli esta fresca ja que el caiac només el feien dos i ella a pogut recuperar una mica. El ritme es bo i ens anem creuant equips d'Elit que arriben ara a fer el caiac.
Un cop trobades les balisses i agafant un carril bici molt peculiar ens plantem a Mérida, última sorpresa, una tirolina ens portarà a clicar l’ultima balissa, ens llancem cliquem i amunt entrada a meta.
Son les cinc de la tarda, estem tercers a la classificació provisional empatats amb els buff, per davant Salomon i Forum.
Ens dutxem, mengem una mica i fem la xerrada, qui pot dorm i be, fins les deu descansem.

A les deu de la nit es dona la sortida al score urbà, la primera balissa serà un caos ja que la trauran en poc temps, així que tothom va a buscar-la, però els primer en arribar som nosaltres, la resta del tram el fem perfecte i arribem al control canvi amb els primers, pillem les bicis i també es un score per els voltants de Mérida, també ens va força be i tornem a anar al cap davant. La següent prova ja es un tram llarg de btt i sortim seguint els forum que van com a motos per dintre del poble, els perdem una mica i comencem a agafar el nostre ritme. Desprès d'uns petits problemes tornem a pillar als Forum que van amb els Buff i tots tres equips arribem al següent control canvi.
El tresc que be a continuació es clau i sortim primers, però de seguida els forum es fiquen amb nosaltres, anem corrents i caminant però ningú es despenja i tot el tresc el fem junts, un tresc molt llarg que faria que els buff es despengessin al fer una errada d'orientació.
A l’arriba al control canvi per fer l'orientació especifica, l'organització ens diu que s'ha suspès i que anem directes als patins, a aquestes alçades el fet de que retallin una mica ja ens sembla be.
En els patins comencem a tirar i per un moment pensem que ja em deixat als Forum, però ens tornen a enganxar i tornem a anar junts fins els següent control que era molt lluny, aquesta etapa es fa molt llarga i les cames comencen a notar la pallissa, crec que eren les quatre del matí quan arribem al següent control canvi.
Tirem amb arc i aquí si que el Forum torna a sortir amb les bicis a fondo, els Salomon ens treu uns quaranta minuts i sortim a la caça dels de davant, en la primera balissa ja veiem que el Forum se l'ha passat, nosaltres entrem al riu, amb lo freda que esta l'aigua, per clicar i sortir ho mes ràpid possible, sortim per davant i els Forum que estan a l'altre banda del riu ens veuen passar, la persecució es torna a donar i ara son ells a nosaltres, en la seguen balissa ja anem tots junts un altre cop i ja decidim de fer-ho junts fins el últim canvi.
Aquest últim canvi es un tresc, nosaltres ja no podem deixar al Forum per que anem marcats tota la nit per ells i el Salomon ens treu una hora, decidim parar i menjar be per afrontar l'últim tram del raid amb garanties, son les set del matí i ho he de acabar be.
El tresc es llarg i la primera balissa no estava be, així que desprès de perdre una mica de temps en buscar-la anem caminat cap a meta, passant primer per un poble, pujar un cim amb un castell per clicar la penúltima del raid i arribar a un sector d'escalada on desprès de 18 hores de cursa ens fan escalar.
Arribem a meta contentes però cansats, ens trobem amb el Pere que ara si ens porta cap a l'alberg, una dutxa i a descansar fins el randobike una prova que algun dia explicaré.

Tercera posició final, per darrere dels Salomon, que van tindré una errada en l'ultima transició i dels Forum que van guanyar amb un raid molt complert.

La classificació final queda de la següent manera:

Forum Sport 16:30
Salomón Santiveri 16:43
Haglofs - Silva Yaencontre.com 17:34
Costa Daurada - La Pineda Platja 22:51
Buff 19:31
Piel Frama 20:24
Aventur 22:17
Anzur 06 Yumaraid 20:36
Bodegas Acim-café devinos 23:39
Gallaecia Bugarent-Cucos 21:1