MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

lunes, 12 de enero de 2009

The Wild Boar Roganinig

Aquest dissabte dia 17 de Gener, es celebra a l’Espluga Calba (Les Garrigues) una de les curses que tenen més bona pinta de la temporada, The Wild Boar Roganinig

Que es un Rogaining?

Rogaining es una cursa d’orientació a peu, de molt llarga distància per Equips. L’objectiu es fer molts punts trobant les fites que hi ha ubicades en un àrea geogràfica, i dins d’un temps limitat. Les fites es poden buscar en el ordre que vulgui cada equip. No totes les fites valen els mateixos punts, això dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-les.

Es molt important tornar i arribar a meta dintre del horari, dons les penalitzacions per retard son molt elevades, i fins i tot, poden comportar la desqualificació si superen els 30 minuts.

Una Competició de Rogaining, por ser de 6, 8, 12 i 24 hores, i per tant de dia i nit, i les úniques eines d’orientació permeses son, el mapa topogràfic on hi ha marcades les fites, la brúixola i el rellotge. Una Rogaina es una veritable aventura esportiva, i molt divertida.

Rogaining es un esport d’ Equip. Qui fa mes punts es qui guanya la prova. Cal afinar molt en l’elecció de ruta entre fita i fita, i fer-ho en un ordre coherent que permeti visitar el màxim de fites possibles, dins del temps permès. Cada Equip decideix si visita les fites més dures i difícils que li donaran molts punts, o bé es dedica a visitar moltes fites fàcils, encara que donin pocs punts.

En aquesta ocasió faig equip amb l’Albert Vinyals, el meu company en les curses de Marató – Orientació. Ja tinc ganes que donin la sortida, a la cursa hi ha més de 120 equips inscrits, amb corredors de Letonia, Suecia, Andorra a més de representants de 9 CC.AA. Ha de ser espectacular la sortida en massa de tots els equips!!!

Teniu més informació de la cursa a: http://thewildboar.org/

martes, 6 de enero de 2009

SORTIDA FAMILIAR A LA NEU!!!



El dia 2 de gener vàrem fer una sortida familiar amb raquetes i esquís de muntanya, des de l’estació d’esquí de fons de Guils-Fontanera fins als estanys de Malniu.

Una de les sensacions més maques que he tingut des de que sóc pare, ha sigut el fet de poder portar la Laia a la neu.

Poder esquiar amb ella a l’esquena ha estat fantàstic, mentre no parava de dir PAPA PAPA!!!


domingo, 28 de diciembre de 2008

NADAL A TOPE!!!!

Aquest Nadal, esta sent molt profitós, a part de menjar , també hi ha temps per les curses.

Així que diumenge passat 21 de Desembre, el club Azimut, vàrem participar al Campionat de Catalunya d’Orientació per Relleus, disputat a Gavà Mar fent un paper més que acceptable els dos equips que vam inscriure. Les sensacions van ser bones, tenint en comte que aquest any no havia fet cap cursa d’orientació especifica.

Acabada la cursa, cap a la Vall d’Aran, a Esquiar!!!, dos dies més que aprofitats, dilluns esquiant per pistes al mati, i fent Esquí de muntanya per la Tarda/nit, els de les retracs de les pistes, encara es deuen recordar de mi!!!!, i dimarts amb la Carme, pujant al Tuc del port de Vielha, sobre el túnel de Vielha, amb una neu, que avui encara hi somio!!

El dia de Sant Esteve la Crono pic, una idea d’aquelles que set acut un dia d’aquells que portes massa hores entrenat, i tens massa temps per pensar, i set acut una idea esbojarrada, de fer una cronoescalada com les d’esquí de Muntanya, però corrent a peu i a prop de casa.

Però es bo quan veus, que no soc l’únic que te idees de bomber, i una vintena de companys et segueixen amb les bestieses que sens acut a organitzar.

Així va anar la Crono Pic, una matinal freda, però en companyia del amics, una excusa com una altre per celebrar els Nadal, menjar torrons i pendre una mica de cava.

Pel que fa la cursa, molt divertida i explosiva, com deia l’Ignasi, havies d’anar amb la boca tancada, si no et sortia el cor per la boca!!

Dir que en Jaume esta que se surt, sense escalfar, arribant tres minuts avans de sortir, només baixar del cotxe, es marca un temps de 12:48, que n’hi ha per treure’s el barret!!!! IM-PRESSIONANT!!!


La resta molt be, la gent s’ho va passar be, i la classificació va quedar de la següent manera:

lunes, 15 de diciembre de 2008

CRONO PIC


26 de desembre, sant esteve, 10 del matí.

Segur que estareu tips del menjar de Nadal. Que estareu desitjant sortir una estona a estirar les cames, a pendre aire fresc...
Doncs us proposem un exercici de desintoxicació que us faci esclatar els pulmons i sentir la cuisò de l’acid làctic a les cames, abans de tornar a entaular-vos pels canelons.

La cronopic, una cursa curta i explosiva en pujada, amb dos manegues pels mes agosserats.

Ens trobarem a les 10 del matí a Canyelles, a la zona de l’urbanització Les Palmeres, per corre contra el rellotge tot pujant per la trialera fins al coll del Pic de l’Aliga.

Lloc d’encontre:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&msid=106208426575999367623.00045e09778989d1ef57e&ll=41.276391,1.70817&spn=0.002032,0.003433&t=h&z=18

i aquest es el recorregut:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&ll=41.281346,1.70758&spn=0.004063,0.006866&t=h&z=17&msid=106208426575999367623.00045e09f2c0ed6ba7e62