Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Pontons la 3a edició de la Volta al Penedès en BTT, una prova d'orientació per etapes amb llibre de ruta, on els participants havien de superar 160 km i 3500 m de desnivell en dos dies.
El dissabte 3 a les 7:30 els primers participants sortien de la casa de colònies de Penyafort en direcció al Pla de Manlleu, on començava el tram especial d'orientació on els equips havien d'arribar fins a Torre Milà amb l'única ajuda d'un mapa. Sector on en Toni i jo vàrem marcar el millor temps.
Des de Torre Milà, un llarg descens en direcció a mar ens portaria fins a la serra litoral, on ens enfilàvem fins a Clariana. D'aquí descens cap al Pantà de Foix, pujada fins al peu del Pic de l'Àliga i descens fins a Moja, on els que ho volien podien recuperar forces amb un avituallament complet.
El llibre de ruta va dibuixar el camí cap als Monjos, el Castell de Sant Marti Sarroca i les Dous a Torrelles de Foix, on una última ascensió al Clapí Vell tornava els participants a Penyafort, completant els 105 km d'una etapa on els més ràpids varem nosaltres, l’equip Yaencontre.com – Haglöfs.
El diumenge, amb l'esforç del dia anterior acumulat a les cames, una segona etapa més breu però més intensa va portar els diferents equips cap al Coll de la Rimbalda a 834m d'alçada fins a la solitària Plana d'Ancosa, on a l'alçada del Roure de'n Ravell. Aqui s'iniciava el tram especial d'orientació de la segona etapa, que s'acabava a la serra de la Llacuna, passant pel Puig Castellar.
Des d'aquí, un seguit de corriols portarien els participants fins al lloc més emblemàtic de l'edició d'enguany, les ruïnes de l'antic castell de Font Rubí, on tothom va haver de carregar-se la bici al coll en un tram no ciclable i d'alta dificultat tècnica.
El recorregut continuava cap a l'Avellà, i tornava a Pontons, passant pels Pèlags de Foix i per sota el Santuari del Foix, per tornar al punt d'inici després d'haver completat els 55km de la segona etapa. Els més ràpids en aquesta segona etapa van ser els ciclistes de mediona Albert Carbonell i Roger Ferrer, seguits per nosaltres, en una etapa rapidíssima i sense errades.
Un cop sumats els temps de les dues etapes, la classificació final de la 3a Volta al Penedès va quedar encapçalada, en categoria masculina, per la parella Toni Morera i Ivan Artigas, seguits d'Albert Planas i Eloi Ordónez i en tercer lloc Albert Carbonell i Roger Ferrer. En categoria mixta, els més ràpids van ser Nuria Lauco i Miguel Alia, seguits de Eli Socies i Josep Bertran i tercers fóren Ada Xinxo i Santi Val.
El Club BTT metalbikers.com va organitzar com cada any una cursa impressionat, on el tracte que van tenir va ser excel•lent als 32 equips que van participar, on els mes important per a l’organització son les seves ganes de passar-s'ho bé!!!
ENHORABONA!!!!!
El dissabte 26 de setembre a les 10 del mati és donava el tret de sortida a la població d’Albalate de las Nogueras el I Gran Premi Ceder Alcarria Conquense, puntuable per la Lliga Espanyola de Raids d’Aventura. Mes de 50 equips entre las categories Elit i Aventura, es trobaven a la línia de sortida.
Cim del Machimala, amb el Mont Perdut al fons
Arribem al refugi de Tabernés (1713m.), al final de la vall de Chistau, al migdia. Aprofitem per dinar, acabar de preparar la motxilla i sobre les 3 de la tarda comencem a caminar. La intenció era fer un bivac a l’inici de la cresta, però com que la meteo anunciava tempestes de tarda, decidim carregar la tenda i anar a dormir als Ibons de Bachimala (2700m.) Així ens trèiem 1000m. de desnivell, i l’endemà al matí ja serem quasi a peu de cresta.
La meteo no falla, però només cauen quatre gotes. El fet de poder muntar la tenda al costat d’un llac a quasi 3000m. d’alçada, ja ens fa posar aquell somriure tonto de felicitat a la cara que no te’l treus en tres dies!!!!
el tercer 3mil del matí, el Machimala Chicot (3052)
la Punta del Ibon (3097), el quart!!
la Punta Ledormeur, el cinquè!!!
Desprès de passar la doble bretxa, per un terreny poc segur, delicat i exposat, ens equivoquem i arribem al cim del Gran Bachimala (3174) pel lloc que no era, per la banda esquerre en lloc de per la dreta, que és per on s’avia d’anar. Pugem un mur bastant delicat amb roca molt solta, i a sobre força aeri.
el cim del Gran Bachimala (3174), sisè i últim!!!!
