MANIFEST DE L'SKYRUNNER

MANIFEST DE L'SKYRUNNER

Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Quantes vegades has plorat de ràbia i de dolor? Quantes vegades has perdut la memòria, la veu i el seny de l’esgotament? I quantes vegades, en aquesta situació, t’has dit, amb un gran somriure:

«Una altra volta! Un parell d’hores més! Una altra pujada! El dolor no existeix, només és dins del teu cap. Controla’l, destrueix-lo, elimina’l i continua. Fes sofrir els teus rivals. Mata’ls».

Sóc egoista, oi? L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista per saber lluitar i sofrir, per estimar la soledat i l’infern. Aturar-se, estossegar, tenir fred, no sentir les cames, tenir nàusees, vòmits, mal de cap, cops, sang… Hi ha alguna cosa millor?

El secret no està en les cames, sinó en la força de sortir a córrer quan plou, fa vent i neva; quan els llamps encenen els arbres en passar pel seu costat; quan les boles de neu o les pedres de glaç et colpegen les cames i el cos nu contra la tempesta i et fan plorar, i, per continuar, t’has d’eixugar les llàgrimes per poder veure les pedres, els murs o el cel. Renunciar a unes hores de festa, a unes dècimes de nota, dir «no!» a una noia, als llençols que se t’enganxen a la cara. Posar-hi collons i sortir sota la pluja fins que les cames sagnin dels cops que t’has donat en caure al terra pel fang, i tornar-te a aixecar per continuar pujant… fins que les teves cames cridin a plens pulmons: «Prou!». I et deixin penjat enmig d’una tempesta en els cims més llunyans, fins a morir.

Les malles mullades per la neu que arrossega el vent i que també se t’enganxa a la cara i et congela la suor. Cos lleuger, cames lleugeres. Sentir com la pressió de les teves cames, el pes del teu cos, es concentra en els metatarsos dels dits dels peus i fa una pressió capaç de trencar roques, destruir planetes i moure continents. Amb les dues cames suspeses en l’aire, flotant com el vol d’una àguila i corrent més veloces que un guepard. O baixant, amb les cames lliscant sobre la neu i el fang, just abans d’impulsar-te de nou per sentir-te lliure per volar, per cridar de ràbia, odi i amor al cor de la muntanya, allà on només els més intrèpids rosegadors i les aus, amagats dins dels seus nius sota les roques, es poden convertir en els teus confessors. Només ells coneixen els meus secrets, els meus temors. Perquè perdre és morir. I no es pot morir sense haver-ho donat tot, sense trencar a plorar del dolor i de les ferides, no es pot abandonar. S’ha de lluitar fins a la mort. Perquè la glòria és el més gran, i només s’ha d’aspirar a la glòria o a perdre’s pel camí, havent-ho donat tot. No s’hi val a no lluitar, no s’hi val a no sofrir, no s’hi val a no morir… Ja és hora de sofrir, ja és hora de lluitar, ja és hora de guanyar. Besa o mor.

Pròleg del llibre “Córrer o morir” de Kilian Jornet

martes, 9 de abril de 2013

outdooing.com


De les mans d'un bon company, ha nascut una molt bona iniciativa, espero que tingui l’èxit que és mereix, l’empresa s’ho mereix!!!



Aixi és com ells és defineixen...

Qui som.

Diuen que els actes i les intencions defineixen de veritat a la gent. Per aquest motiu creiem que, abans de parlar de nosaltres com a persones, és més important explicar què fem i què volem. En la combinació de tots dos està la nostra essència.

Què fem?

La nostra missió és allargar la vida útil del material esportiu outdoor, contribuint a incrementar la sostenibilitat de la societat en què vivim. Entenem que el consum de material esportiu evoluciona a passos gegants: grans marques del sector destinen grans pressupostos a màrqueting, a investigar nous materials i oferir nous productes. El resultat és que els que som amants de l'esport moltes vegades no tenim temps de posar a prova el nostre nou material, ja que, pel motiu que sigui, ho reemplacem. Canvis radicals en les nostres vides, com el treball, els fills o altres motius, ens obliguen a deixar temporalment la nostra passió, per la qual cosa el nostre material queda oblidat en un racó. Et sona? Ens ha passat a més d'un i de dos. És aquí on et proposem que ens escoltis. Publica a outdooing.com teu anunci de la bici, el pulsòmetre, els esquís o qualsevol altre material que no utilitzis i nosaltres ens encarregarem de córrer, nedar, pedalejar, escalar o bussejar a la Xarxa fins que trobem al comprador que li oferirà una altra oportunitat al teu material. Trauràs benefici d'una cosa que creies que no tenia solució i, a més, contribuiràs a crear un entorn més sostenible.

Què volem?

Volem que els materials que utilitzem per sentir-nos lliures, viure aventures o aconseguir els reptes que ens fan més grans, tinguin un llarg recorregut, posant així el nostre granet de sorra a que el nostre entorn sigui més sostenible. Ens agradaria que, abans de renovar el teu material, pensis en outdooing.com per comprar, vendre o intercanviar material entre persones que ja no l'utilitzen o que no el poden aprofitar pel motiu que sigui. Creiem que reutilitzar els materials forma part del respecte, dels valors i de la cultura que atrau a molta gent dins de la nostra societat. En outdooing.com volem aportar una petita acció local perquè tingui una gran repercussió global.

Ara sí ... Qui som?


Som emprenedors que creiem cegament en els grans canvis i en la gent. Ens apassiona l'esport outdoor i viure grans aventures. Som especialistes de llarg recorregut en noves tecnologies i en internet. I, per sobre de qualsevol altra cosa, som molt feliços fent el que ens agrada i per això volem que el vives amb nosaltres i que et aprofitis del molt que et pot donar.

Outdooing.com

sábado, 30 de marzo de 2013

ULTRA-TRAIL DU MONTBLANC



L’estiu del 2007, vaig viure un dels esdeveniments que et queden a la memòria gravats i que em va impressionar  i marcar bastant!!!! Estàvem a Chamonix, la setmana que s’organitzava l’Ultratrail del Montblanc, i en tota la Vall és respirava només trailrunning.

Vam allargar dos dies més l’estada a Chamonix, només per poder presenciar la sortida de l’Ultratrail. En aquell moment èpic, estant allà només com espectador, se’m va posar la pell de gallina i tenies una sensació d’estar vivint un moment especial a la vida de qualsevol esportista... llavors encara no ho sabia, però aquella sortida em va quedar molt marcada!!!

Aquell any el Kilian, encara no havia corregut cap edició, va guanyar el mític Marco Olmo, i l’Aurelio, un bon amic meu dels Raids, va acabar 9è desprès d’anar la major part de la cursa en posició de pòdium, i perdre’s al la part final del recorregut!!!

Fins llavors, jo havia fet curses d’ultraresistència amb la BTT, i RAIDS, però no em podia ni imaginar que pogués aguantar corrent més de 100 km!!!

Aquella tarda a Chamonix, li vaig dir a la Carme, que un dia jo havia de fer aquella cursa!!!

Fins al cap de 4 anys, al 2011, no vaig fer el meu primer Ultratrail, la Núria – Queralt – Berga de 92km.!!! Allà vaig poder comprovar que si que podia estar més de 15 hores corrent!!! A l’Ultramitic d’Andorra, ja vaig estar 24 hores per finalitzar-la!!!

L’Agost del 2011 vaig poder assaborir la festa petita del Montblanc, corrent la C.C.C.  (Cormayeur – Champex – Chamonix de 96km.) Aquesta vegada em vaig quedar impressionat, per tot el que envolta aquesta cursa, el recorregut, l’organització, l’ambient...

Aquest any, si tot va bé, espero poder complir un petit somni que fa anys em volta pel cap!!! L’Ultratrail del Montblanc!!!! És molt més que una cursa, és una  festa de l’esport de Muntanya! Espero que aquest  mes d’Agost pugui passar per l’arc d’arribada, d’aquesta gran epopeia en un entorn màgic com és l’UTMB!!!


sábado, 16 de marzo de 2013

TOT A PUNT PER DEMÀ... MARATÒ DE LA VALL DEL CONGOST!!!!!!



Tot el material preparat i amb moltes ganes de tornar a patir i disfrutar a l'hora!!!

Per mi de les curses més maques que és fan a Catalunya... per un circuit dur i tècnic, una organització impecable i amb un desnivell acumulat de més de 6000 mt.!!! Que més és pot demanar!!!!!!
 D'aquesta manera es venen els organitzadors de Cursa de Muntanya de la Vall del Congost: si no et fa por córrer amb neu, amb fang, travessar rius, anar per corriols amb bardisses, etc..., ja saps on has de venir a córrer. A més a més, amb l'esforç que requereix superar els 3200 metres de desnivell positiu de la marató.

Aquest any encara queda neu alguna part del circuit, els rius baixaran plens d’aigua, així que tocarà mullar-se el peus, i a sobre hi ha previsions de pluja... Aquest any riurem!!!!!!

Com a novetat és podrà seguir la cursa en directe a la pagina: http://congost.livetrail.net/. Així que si teniu ganes de saber com vaig porto el dorsal 101.

lunes, 11 de marzo de 2013

SPRINT VERTICAL I CURSA DE MUNTANYA DEL PIC DE L'AGUILA



Aquest cap de setmana ha tocat: Sprint Vertical i Cursa de Muntanya Pic de l’Àguila a Canyelles, unes molt bones curses a prop de casa de casa,  i  molt ben organitzades per bons companys i amics!!!!

Dissabte a la tarda Sprint Vertical, des de la plaça del poble de Canyelles, fins al cim del Pic de l’Àguila!!  3,3km. i 340 de desnivell positiu. 

Una cursa molt ràpida i explosiva que al arribar a dalt t’has de tancar la boca sinó et surt el cor i els pulmons per ella!!!! Al final molt content amb un lloc amb un temps de 19'42"!!!

Diumenge em va acompanyar la Laia, a la Cursa de Muntanya. Al ser una cursa a prop de casa també és van apropar mitja família per veure com corríem!!!

Una cursa molt maca en tots els sentits, molt ben organitzada, un circuit de 16 km. molt divertit, amb força desnivell ( casi 800mt.+), no hi ha un pam pla!! 

Sense fer pràcticament pistes, tot per corriols, que fa que els quilometres siguin molt més distrets.

Aquest era un primer test important de la temporada, i la veritat que amb un resultat més que satisfactori, L’objectiu era disfrutar i intentar fer-ho igual de bé que els anys anteriors.
Com que ja coneixia el circuit, i sabia el que m’esperava, aquesta vegada, vaig anar reservant per poder acabar la segona part de la cursa més ràpid, però amb les cames cansades del dissabte, si vaig aconseguir mantenir un ritme més o menys constant tota la cursa, ja va ser molt!!!

Al final content d'haver acabat el cinquè amb un temps de 01:29:15.
A la classificació combinada per punt dels dos dies vaig fer tercer!! Pujant al pòdium, juntament amb dos cracks!! Xevi Guinovart i Manuel Torres!!!
 
UN CAP DE SETMANA MOLT COMPLERT!!!! SUMA I SIGUE!!!!!!