Organitzar una cursa, i en aquest cas un Raid, encara que sigui de promoció per categoria open, sempre requereix molta feina. Aquesta comença uns mesos abans, continua durant el desenvolupament del Raid i no s’acaba fins bastants dies desprès. Feina que passa desapercebuda, i que no es sol apreciar.
Necessites una idea de com vols que sigui més o menys el Raid,i un cop la tens has de buscar els recursos, per portar-ho a terme, des del material de marcatge, fins als ganivets dels avituallaments.
La clau de l’èxit d’un Raid, serà l’elecció del recorregut, aquest serà necessari realitzar-lo vàries vegades, per prendre temps, distàncies, desnivells... Demanar permisos...
Buscar la gent que necessites en cada control, fer-los matinar per què estiguin al lloc a l’hora, muntar les proves tècniques, encara que en aquell moment estigui caient un aiguat de nassos!! Tenir als controladors sota la pluja tot un matí donant ànims, aigua, fruita i tot el que faci falta, per què els corredors els sigui el més còmode i agradable possible.
Desprès del Raid queda muntar el dinar de germanor, per què la resta d’equips puguin contrastar opinions i experiències, treure les classificacions i fer l’entrega de premis!!!
I aquí no acaba tot , dies desprès, encara has de recollir, treure balises, tornar pancartes, a part d’anar actualitzant la web amb classificacions, parcials, fotos... i tota la informació que els corredors els agrada tenir..
La clau de l’èxit d’un Raid, és una bona planificació, un bon recorregut i una bona logística, i sempre se’t pot escapar algun detall però només amb l’experiència i una mica d’improvisació ho pots mirar de solucionar.
La conclusió és que si organitzo aquest tipus d’esdeveniments, és perquè sóc el primer que m’agrada participar-hi, però si tothom només volgués córrer, qui hi hauria darrera la cinta, donant el tret de sortida????
Ivan Artigas co-organitzador de l’Open Raid Garraf
LA CRONICA DEL RAID PER EN RICARD BELASkOAIN
Feia dies que el territori era eixut, però dissabte es va obrir l’aixeta de l’aigua. Primer amb intensitat i desprès amb calmosa insistència, es va fer present al llarg de tot el matí i fins ven passat el mig dia.
Així i tot, el 27 equips inscrits no es van deixar intimidar i estaven apunt a les 9 del matí a les pistes poliesportives de Vilanova i la Geltrú per prendre la sortida.
La pluja va fer que el primer tram que havia de ser en patins s’hagués de modificar per una cursa a peu per relleus amb l’objectiu d’estirar el pilot. El segon sector es feia en bicicleta i tenia com a característica que un tram era descrit en road book i un altre sobre mapa cartogràfic. Aquest feia arribar als corredors al municipi de Ribes. La tercera secció la constituïa el tresc on havia un tram d’orientació per rumb que portava fins a una tirolina. Un curt transit en btt era el quart sector i actuava com enllaç entre el tresc i l’orientació específica que es feia a la zona de l’autòdrom. A partir d’aquí novament en bicicleta calia creuar els Colls de Sitges, passant per Miralpeix, per arribar de nou a Vilanova i la Geltrú. Un cop aparcada la bici els equips afrontaven el darrer tram fent una orientació urbana dins la que estava situada la zona d’escalada.
Des del segon tram de cursa l’equip local ALB Esports Prieto es va posar al capdavant de la cursa i ja no la deixaria fins al final. Per darrera els Mantis, els Ariprot, els Oxigen i els Biciequip anaven mantenint una pugna pels llocs del pòdium, per darrera els Jom Raid Llavorsi i els Comapedrosa.
Finalment, desprès d’una bona cursa passada per aigua, els ALB es feien amb claredat amb el primer lloc de la classificació, els Oxigen i els Biciequip per la compensació dels equips mixtes es feien amb la segona i tercera posició, desbancant als Mantis i Ariprot.
