ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC... SÓC "FINISHER!!!!!!!"

Som dimarts, fa tres dies que he acabat la cursa. Tinc els peus inflats, les cames adolorides i em costa barbaritats baixar les escales… Però tinc un somriure “tonto” a la cara que em sembla que durarà un mes!!!

Si, puc dir que sóc FINISHER!!!!  He acomplert un dels meus somnis esportius, completar l’Ultra Trail del Montblanc, possiblement la cursa de muntanya més emblemàtica del món!!!

Em vaig presentar a Chamonix uns dies abans de la cursa amb els deures fets. Desprès de portar un bon nombre de sessions d’entrenaments i d’haver fet vàries curses i Ultres, l’únic temor que tenia era que no sabia com reaccionaria el cos a partir del quilòmetre 120, ja que mai havia sobrepassat aquesta distància...

El primer plat, era dijous al matí a LES MINIS, curses infantils gratuïtes sense classificació, on participen més de 800 nens entre 3 i 13 anys, tots amb el dorsal nº1, en la qual prenia part la meva filla súper emocionada de cinc anys, de poder ser també ella protagonista d’aquesta gran festa.

El plat fort era el divendres 30 a La Place du Triangle de l’Amitié  de Chamonix. Plena a vessar de corredors vinguts de tot el món. Es donava el tret de sortida de l’Ultratrail més important del món. Sota la música de Vangelis, “Conquest of Paradise”, amb tots els pels de punta et feia sortir tots els sentiments d’il·lusió i felicitat,  fins i tot se t’escapaven unes quantes llàgrimes!!!

Els primers quilòmetres són un bany de masses. Els pobles de Les Houches, Sant Gervais i Les Contamines plens de gent animant-te i aplaudint. Tots els nens et volen picar les mans quan els sobrepasses, són moments molt emocionats passar pel mig del camí rodejat a banda i banda per una gernació d’espectadors!!!

Però quan es fa de nit i entrem a la part més alpina del recorregut, passes del bany de masses a la més absolta solitud!!! Aquí s’acaba el paisatge i només tens la llum del teu frontal per companyia.

Un moment màgic durant la nit, és pujant  el Coll de la Seigne en la fosca nit. De sobte em dono la volta i miro endarrere i veig una munió de llums que formen un riu brillant de color blanc. És espectacular el munt de frontals que es veuen, i de nou et tornes a emocionar i et fa sentir que no estàs sol en aquesta aventura.

La temperatura és agradable i la nit no es presenta molt freda. Una sort per que fa tres anys seguits que han d’anul·lar o modificar el circuit per culpa de les condicions atmosfèriques desfavorables!.

Sobre les quatre de la matinada, arribo a Cormayeur (Km 77), primer avituallament important, on havíem deixat una bossa amb menjar i roba de recanvi. Intento perdre el menys temps possible per canviar-me la roba i posar una més fresca, ja que el dia es preveu calorós. Canvi de mitjons i vaselina als peus més un plat de macarrons que mai diria que a aquella hora em sentès de fàbula... i a continuar, que només em queden 90Km!!!!!!

A partir d’aquí ens ajuntem amb el  Mia Carol, gran corredor i millor persona. És una sort anar acompanyat tota la segona part del recorregut, per que així les hores es fan més amenes i ens podem anar animat ens els moment de flaquesa.

Se’m fa de dia pujant el Gran Coll Ferret, el punt més alt de la Cursa!! És un altre moment d’aquells que et queden marcats molt a dins. Que t’agafi l’albada a 2537mt. amb les vistes espectaculars del Montblanc de Cormayeur, les Grans Jorases i de tots els glacials que les envolten és un altre del moments espectaculars de la cursa!!!

Amb l’arribada del nou dia, i amb la companyia del Mia, els kms. van passant volant, anem a un ritme força bo, les pujades les fem caminant, però totes les baixades i els trams plans podem anar trotant.

Passem l’avituallament de Champex-Lac, els duríssim port de Bovine i arribem a Trient, avituallament que s’havia que m’esperava la dona i els nens, això em feia donar ales per anar més depressa!!

El somriure i ànims de la meva dona i els petons dels meus fills és el millor avituallament que em puc trobar!!! En 11 km. a Vallorcine, sé que els tornaré a trobar i això fa que la temible pujada a Cartogne la faci força ràpida!!!

Vallorcine és l’últim avituallament abans de meta, ara ja sé que serè finisher, ja puc olorar el sabor de la feina ben feta. Ens espera una última sorpresa, la pujada a la Tete aux Vents, són 900mt de desnivell que em costa suor i alguna llàgrima de passar, però un cop a dalt amb Chamonix als meus peus, i només 6 km. tots de baixada sé que finalitzaré aquesta bogeria!!

L’entrada al poble és de pell de gallina, la gent t’aplaudeix i t’anima igual com si fossis el primer classificat. 

Només tinc ulls per buscar la meva família, és el moment que esperava de fa molts anys, el poder agafar els meus fills en braços i passar per sota l’arc de l’Arribada d’aquesta mítica prova!!!!

No puc evitar tornar-me a emocionar i treure alguna llàgrima amb l’abraçada amb la meva dona i els nens, cridant-los que sóc FINISHER!!!!

Sec a terra amb un somriure que no m’hi cap a la cara. Vull assaborir bé aquest moment, sé el que he aconseguit i tots els esforços que m’han costat arribar fins aquí!!

He trigat 28 hores 48 minuts i 27 segons, he entrat en la posició 82, però al temps i a la posició els hi dono una importància relativa, i em quedo amb la satisfacció d’haver fet una feina ben feta!!!

Vull donar les gràcies sobretot a la meva família que m’ha recolzat al 100% en aquesta bogeria, a tots el companys d’entrenament, que m’han ajudat a fer més suportables les llargues sessions de preparació i també a tots el que vau estar pendents de mi el dia de la cursa, perdent hores de son per seguir-me i enviar-me tants missatges d’ànims i de felicitacions!!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!!!

10a MARXA DELS 7 CIMS.

Vaig descobrir la marxa 7 cims, l’any 2006 quan el Jordi Montaner va fer 2º!!

L’any següent, el 2007 com que estava lesionat vaig fer d’assistent al Toni Morera i al Jordi Montaner, i em va agradar tant el circuit, que l’any següent vaig adaptar el circuit, per organitzar el RAID GARRAF!!!!

 El 2011 el Ricard Belascoain, també va fer un gran paper  acabant en 5ª posició!!!

Des de llavors, sempre he tingut ganes de córrer aquesta marxa, però algun any per coincidència amb altres curses u obligacions, o per que ja estaven les places exhaurides, NO l’havia pogut córrer fins aquest any!!!

Aquest any, per culpa de la lesió al canell que em farà estar 4 mesos sense tocar la bici, i sense poder fer cap Raid. He hagut de canviar els objectius d’aquesta primera part de la temporada, i amb la vista posada al Ultra del Montblanc, aquesta era una bona manera de tornar a la competició desprès de l’accident, i començar a acumular quilometres i sobretot hores a les cames.

Així dons amb l’objectiu de tornar a agafar rodatge a les cames, però en un circuit que no s’adapta molt a les meves característiques: és molt rodador, i si vols fer-ho bé, has de córrer durant TOTS els 58 km. dels que consta i a sobre no hi ha cap pujada d’aquelles llargues que a mi em funcionen!! Però tenia moltes ganes de córrer i molta il·lusió per poder fer-ho bé en aquest gran marxa, tant ben organitzada pels amics del CENTRE EXCURSIONISTA PENEDES!!!!

La sortida és va donar a Torrelles de Foix puntualment a les 7 del mati, d’aquest Diumenge 5 de Maig i amb més de 600 participants vam iniciar la Marxa.

Només de sortida ja et trobes amb una bona pujada, amb 4 quilometres puges els més de 400 mt. de desnivell  per arribar al dos primers cims de la Marxa, el Clapí Vell i l’Àguila! 

De sortida, per variar, em poso amb el grup de davant, anem perden corredors, fins que només quedem tres! Qui marca el ritme és el gran Paco Osuna (guanyador de la marxa en No se quantes ocasions!!!) 

Al arribar al primer avituallament ni paro, aprofito per deixar els “manguitos” i és aquí on sens adjunta un nou corredor, i tots quatre anem avançant junts fins al pròxim cim, el Montmell.

Aquesta és poder la pujada més dura i llarga de tota la cursa, de 2 km. i uns 350mt. de desnivell. Fins arribar al cim continuem tots junts, però es quan arribem al avituallament al km. 20 on el Paco aprofita que ens parem a omplir el bidó, per donar ell un canvi de ritme i marxar tot sol.

Nosaltres tres intentem donar-li caça, però quan arriben al turó de Sant Marc, veig que aquest ritme es massa ràpid, i decideixo anar a la meva. A partir d’aquí be un tram bastant complicat, amb una zona de bastants tobogans, i en aquets continus puja i baixa, prefereixo quedar-me sol, agafar el meu ritme de creuer, posar-me la musica i anar fent que passin els quilometres.

Son les 10 del mati, i la calor comença a notar-se!!! Porto 30 km. amb un temps de 02:50!!! Aquí em trobo amb el Ricard i l’Isra, que han vingut a assistir-me, i és gracies al seus ànims, els bidons d’aigua i un plàtan, que la pujada al 4ª cim, el Montmell es passa molt ràpid!!!

Gràcies a la gran ajuda d’aquest dos grans companys, no perdo temps en parar al següent avituallament situat davant l’ermita de Sant Jaume de Montagut, i continu corrent a un molt bon ritme.

L’objectiu que m’havia marcat en aquesta cursa, era de finalitzar-la en unes 6 hores, per això, havia de fer 10 km. cada hora!! Els primers 40 km. era on estava tot el desnivell positiu, i en els últims 15 gairebé tot era baixada.

La pujada al Formigueres s’hem fa bastant feixuga, el sol apreta de valent i porto quasi 40 km. però se que a partir d’aquí ja casi tot és pla i baixada. A més apareixen núvols que fa que és tapi el cel i que la calor sigui més suportable!!

Al km. 39 marco 4h.!!! De moment vaig dintre dels objectius marcats, a més al arribar al control/Avituallament del pic de Solanes, em trobo al segon i al tercer classificats i això em dona molts ànims!!!

Em queda el Montagut i desprès casi tot és cara avall!!! Als dos corredors a les pujades els recupero distancia, però a les baixades hem marxen, així que ho tinc força difícil per atrapar-los!!!

Al coll de Carbons, em trobo al Ricard, que m’acompanya un tros més!!! Tinc el poble de Pontons a tocar i la Meta a 8 Km. però encara queda una ultima sorpresa, la pujada a Sant Joan de la Muntanya!!! Aquí gràcies als ànims i als “Vinga!!!! Vinga!!!! “ de l’Isra, intento fer la pujada el més ràpid possible sabent que és la ultima oportunitat que tinc d’acabar en posicions de podi.

Al coll de Sapera, tinc el tercer a 2 min. i al cinquè per darrera meu a 4 min. Només falten 3 km. i l’únic que puc fer es acabar la cursa en una molt treballa i feliç 4ª posició!!! Passo per meta amb un temps de 06:05:19 i amb molt bones sensacions de cara a properes curses!!!

L’entrepà de botifarra blanca de l’arribada em sap de glòria!!! Mentre espero que vaguin arribant els companys... el Joan Morera 9é amb un temps de 06:30:32, el Jordi Montaner 11é amb 06:33:20, el Carles Claret 17é amb 06:53:34 i el Toni Morera, amb problemes als quàdriceps, el 20é amb 07:01:36. MOLTES FELICTATS A TOTS!!!!!

Finalment agrair en aquesta ocasió, a tots els que em vau ajudar i animar durant els quilometres de la cursa, i molt especialment al Ricard i l’Isra, que el que van fer per mi va significar MOLT!!!!!!!!! GRACIES!!!!!!

PRÒXIM OBJECTIU EL 1 i 2 DE JUNY.... ULTRA DELS BASTIONS!!!!!!!!

PRINCIPALS OBJECTIUS D’AQUESTA TEMPORADA.

Desprès de la lesió del canell, de la qual ja estic començant a veure la llum, he hagut de canviar la majoria de curses que pretenia fer sobretot aquest inici d’any.

Com que estaré un mínim de 4 mesos sense poder agafar la bici, No podré córrer RAIDS fins passat l’estiu!!!!

Així que aquesta primera meitat de temporada em dedicaré a córrer a peu, sobretot per preparar el màxim objectiu de l’any que serà l’ULTRA TRAIL DEL MONTBLANC!!!

De moment el primer test que realitzaré, el dia 5 de Maig, serà la MARXA 7 CIMS.

El CENTRE EXCURSIONISTA DEL PENEDÈS organitza aquesta marxa per donar a conèixer els camins i racons d'aquesta zona del territori i alhora, facilitar que en una sola jornada es puguin assolir "7 Cims" dels més alts del Penedès, algun dels quals voregen els 1.000 metres d'alçària.

La marxa te un recorregut de 58.6 Km i un desnivell acumulat de ± 4.646 metres.

Després vindran uns quants Rogainings i curses d’Orientació, i el dia 15 i 16 de Juny, el primer Ultratrail serios!!!

L’EMMONA ULTRA TRAIL!!!!!!

106 Quilometres – 8300 mt. positius – 36 hores de temps màxim.

L’Ultra Trail de l’Emmona és una prova de llarga distància per alta Muntanya, amb més del 40% del recorregut està per sobre dels 2.000 metres i arribant als 29.14m del Puigmal.

Participar en l’Emmona és molt més que anar a córrer per la muntanya, és sofriment, és companyarisme, són emocions, és superació, ... però sobretot és satisfacció per ser capaç d’afrontar una de les proves més dures de llarga distància que es fan actualment a Europa.

Paratges increïbles, alta muntanya, solitud, esforç i grans recompenses. Els que ja ho han intentat saben què és l’Emmona, per molts el major repte de la seva vida, molts han aconseguit acabar-la, d’altres o han intentat, però a tots els ha quedat l’esperit impregnat per aquesta gran experiència.

Per anar augmentant la distancia, i sobretot les hores de cursa, per arribar en condicions a fer els 170 km. del Montblanc.

El següent Ultra, serà el 27 i 28 de Juliol, en aquest li tinc moltes ganes, per la localització on és realitza, serà:

GRAN TRAIL ANETO-POSETS (121 km – 7.315 m desnivel +)

El recorregut Gran Trail Aneto-Posets discorre per pistes i senders que envolten els dos cims de més alçada de tota la serralada pirinenca, l'Aneto (3.404 m) i el Posets (3.375 m).

Una travessa espectacular en autosuficiència que comença en la Vila de Benasque per donar en primer lloc la volta al Aneto pujant per la vall de Vallibierna, passant pel coll de Salenques, cap a la vall de Barrancs. Després de tornar a passar per Benasque, comença la pujada a la localitat de Cerler, per baixar a la pintoresca ciutat de Anciles i des Eriste començar la volta al massís del Posets.

Sortint del refugi de l'Àngel Orús, començarà la pujada al coll més alt de la prova, el coll de la Forqueta a 2900 m. Des d'aquest punt baixarem al refugi de Biadós i seguint el GR 11, arribarem al refugi d'Estós, completant el recorregut amb la tornada a Benasque per la vall que li dóna el nom.

 

I Finalment...

UTMB ( Ultra-Trail du Mont-Blanc) La cursa "Reina" i la original!!!!!

La volta al massís del Mont-Blanc, travessant 3 països: Franca, Suïssa i Itàlia. Una cursa que tot corredor de Ultres ha d'acabar almenys una vegada a la vida.
El Ultra-Trail du Mont-Blanc són 168 quilòmetres amb 9.600 metres de desnivell positiu i és en semiautonomia.

La sortida es donarà el divendres 30 agost 2013 a les 16:30 del centre de Chamonix. Amb un temps límit de 46 hores.

 

Si sobrevisc a totes aquestes curses i el destí i la sort s’associen. M’inscriuré a la CAVALLS DEL VENT!!!

Cursa que aquest 2013 han allargat fins al 100 km.

Amb sortida i arribada a Bagà (Barcelona), la prova es celebrarà els dies 21 i 22 de Setembre de 2013 i la major part del seu recorregut passarà per la travessa entre vuit refugis situats al parc natural del Cadí Moixeró.

outdooing.com

De les mans d'un bon company, ha nascut una molt bona iniciativa, espero que tingui l’èxit que és mereix, l’empresa s’ho mereix!!!

Aixi és com ells és defineixen...

Qui som.

Diuen que els actes i les intencions defineixen de veritat a la gent. Per aquest motiu creiem que, abans de parlar de nosaltres com a persones, és més important explicar què fem i què volem. En la combinació de tots dos està la nostra essència.

Què fem?

La nostra missió és allargar la vida útil del material esportiu outdoor, contribuint a incrementar la sostenibilitat de la societat en què vivim. Entenem que el consum de material esportiu evoluciona a passos gegants: grans marques del sector destinen grans pressupostos a màrqueting, a investigar nous materials i oferir nous productes. El resultat és que els que som amants de l'esport moltes vegades no tenim temps de posar a prova el nostre nou material, ja que, pel motiu que sigui, ho reemplacem. Canvis radicals en les nostres vides, com el treball, els fills o altres motius, ens obliguen a deixar temporalment la nostra passió, per la qual cosa el nostre material queda oblidat en un racó. Et sona? Ens ha passat a més d'un i de dos. És aquí on et proposem que ens escoltis. Publica a outdooing.com teu anunci de la bici, el pulsòmetre, els esquís o qualsevol altre material que no utilitzis i nosaltres ens encarregarem de córrer, nedar, pedalejar, escalar o bussejar a la Xarxa fins que trobem al comprador que li oferirà una altra oportunitat al teu material. Trauràs benefici d'una cosa que creies que no tenia solució i, a més, contribuiràs a crear un entorn més sostenible.

Què volem?

Volem que els materials que utilitzem per sentir-nos lliures, viure aventures o aconseguir els reptes que ens fan més grans, tinguin un llarg recorregut, posant així el nostre granet de sorra a que el nostre entorn sigui més sostenible. Ens agradaria que, abans de renovar el teu material, pensis en outdooing.com per comprar, vendre o intercanviar material entre persones que ja no l'utilitzen o que no el poden aprofitar pel motiu que sigui. Creiem que reutilitzar els materials forma part del respecte, dels valors i de la cultura que atrau a molta gent dins de la nostra societat. En outdooing.com volem aportar una petita acció local perquè tingui una gran repercussió global.

Ara sí ... Qui som?

Som emprenedors que creiem cegament en els grans canvis i en la gent. Ens apassiona l'esport outdoor i viure grans aventures. Som especialistes de llarg recorregut en noves tecnologies i en internet. I, per sobre de qualsevol altra cosa, som molt feliços fent el que ens agrada i per això volem que el vives amb nosaltres i que et aprofitis del molt que et pot donar.

Outdooing.com

ULTRA-TRAIL DU MONTBLANC

L’estiu del 2007, vaig viure un dels esdeveniments que et queden a la memòria gravats i que em va impressionar  i marcar bastant!!!! Estàvem a Chamonix, la setmana que s’organitzava l’Ultratrail del Montblanc, i en tota la Vall és respirava només trailrunning.

Vam allargar dos dies més l’estada a Chamonix, només per poder presenciar la sortida de l’Ultratrail. En aquell moment èpic, estant allà només com espectador, se’m va posar la pell de gallina i tenies una sensació d’estar vivint un moment especial a la vida de qualsevol esportista... llavors encara no ho sabia, però aquella sortida em va quedar molt marcada!!!

Aquell any el Kilian, encara no havia corregut cap edició, va guanyar el mític Marco Olmo, i l’Aurelio, un bon amic meu dels Raids, va acabar 9è desprès d’anar la major part de la cursa en posició de pòdium, i perdre’s al la part final del recorregut!!!

Fins llavors, jo havia fet curses d’ultraresistència amb la BTT, i RAIDS, però no em podia ni imaginar que pogués aguantar corrent més de 100 km!!!

Aquella tarda a Chamonix, li vaig dir a la Carme, que un dia jo havia de fer aquella cursa!!!

Fins al cap de 4 anys, al 2011, no vaig fer el meu primer Ultratrail, la Núria – Queralt – Berga de 92km.!!! Allà vaig poder comprovar que si que podia estar més de 15 hores corrent!!! A l’Ultramitic d’Andorra, ja vaig estar 24 hores per finalitzar-la!!!

L’Agost del 2011 vaig poder assaborir la festa petita del Montblanc, corrent la C.C.C.  (Cormayeur – Champex – Chamonix de 96km.) Aquesta vegada em vaig quedar impressionat, per tot el que envolta aquesta cursa, el recorregut, l’organització, l’ambient...

Aquest any, si tot va bé, espero poder complir un petit somni que fa anys em volta pel cap!!! L’Ultratrail del Montblanc!!!! És molt més que una cursa, és una  festa de l’esport de Muntanya! Espero que aquest  mes d’Agost pugui passar per l’arc d’arribada, d’aquesta gran epopeia en un entorn màgic com és l’UTMB!!!

 
The North Face® Ultra-Trail du Mont-Blanc® por UltraTrailMontBlanc

TOT A PUNT PER DEMÀ... MARATÒ DE LA VALL DEL CONGOST!!!!!!

Tot el material preparat i amb moltes ganes de tornar a patir i disfrutar a l'hora!!!

Per mi de les curses més maques que és fan a Catalunya... per un circuit dur i tècnic, una organització impecable i amb un desnivell acumulat de més de 6000 mt.!!! Que més és pot demanar!!!!!!

 D'aquesta manera es venen els organitzadors de Cursa de Muntanya de la Vall del Congost: “si no et fa por córrer amb neu, amb fang, travessar rius, anar per corriols amb bardisses, etc..., ja saps on has de venir a córrer. A més a més, amb l'esforç que requereix superar els 3200 metres de desnivell positiu de la marató. “

Aquest any encara queda neu alguna part del circuit, els rius baixaran plens d’aigua, així que tocarà mullar-se el peus, i a sobre hi ha previsions de pluja... Aquest any riurem!!!!!!

Com a novetat és podrà seguir la cursa en directe a la pagina: http://congost.livetrail.net/. Així que si teniu ganes de saber com vaig porto el dorsal 101.

SPRINT VERTICAL I CURSA DE MUNTANYA DEL PIC DE L'AGUILA

Aquest cap de setmana ha tocat: Sprint Vertical i Cursa de Muntanya Pic de l’Àguila a Canyelles, unes molt bones curses a prop de casa de casa,  i  molt ben organitzades per bons companys i amics!!!!

Dissabte a la tarda Sprint Vertical, des de la plaça del poble de Canyelles, fins al cim del Pic de l’Àguila!!  3,3km. i 340 de desnivell positiu. 

Una cursa molt ràpida i explosiva que al arribar a dalt t’has de tancar la boca sinó et surt el cor i els pulmons per ella!!!! Al final molt content amb un 4ª lloc amb un temps de 19'42"!!!

Diumenge em va acompanyar la Laia, a la Cursa de Muntanya. Al ser una cursa a prop de casa també és van apropar mitja família per veure com corríem!!!

Una cursa molt maca en tots els sentits, molt ben organitzada, un circuit de 16 km. molt divertit, amb força desnivell ( casi 800mt.+), no hi ha un pam pla!! 

Sense fer pràcticament pistes, tot per corriols, que fa que els quilometres siguin molt més distrets.

Aquest era un primer test important de la temporada, i la veritat que amb un resultat més que satisfactori, L’objectiu era disfrutar i intentar fer-ho igual de bé que els anys anteriors.

Com que ja coneixia el circuit, i sabia el que m’esperava, aquesta vegada, vaig anar reservant per poder acabar la segona part de la cursa més ràpid, però amb les cames cansades del dissabte, si vaig aconseguir mantenir un ritme més o menys constant tota la cursa, ja va ser molt!!!

Al final content d'haver acabat el cinquè amb un temps de 01:29:15.

A la classificació combinada per punt dels dos dies vaig fer tercer!! Pujant al pòdium, juntament amb dos cracks!! Xevi Guinovart i Manuel Torres!!!

 

UN CAP DE SETMANA MOLT COMPLERT!!!! SUMA I SIGUE!!!!!!

COMAPEDROSA I CANAL DE L'ALT (Esqui de Muntanya)

M’emociono molt fàcil a la muntanya!!! Cada cop que surto a ella m’encanta, i és per això que intento fer una activitat diària ni que sigui pels voltans de Vilanova. Però com la sortida d’esquí de muntanya que vam fer el dissabte 2 de març amb la Carme, n’hi ha poques!!!! Aquestes sortides són d’aquelles que acabes amb una cara de felicitat i amb un riure “tonto” a la cara que em dura tot el dia, com només em passa en comptades vegades!!!!

Dissabte va ser una gran jornada d'esquí alpinisme... possiblement la canal de l'Alt del Comapedrosa,  sigui de les línies més mantingudes en pendent durant tant de desnivell dels Pirineus, sense ressalts de roca pel mig o cubetes que trenquin la línia. Es tracta d’una canal amb orientació SE amb ni més ni menys que 900m de desnivell!!!! I a sobre molt constant. Una canal de categoria alpina!

Així que amb la Carme, decidim el divendres deixar els nens amb els avis, i fer una escapada d’un dia, amb la intenció d’anar a fer el Comapedrosa, el cim més alt d’Andorra.

La Roser també s’apunta, i de passada mitja secció d’esquí de muntanya de l’UNIÓ EXCURSIONISTA URGELLENCA!!!! Per festejar-ho res millor que anar a esquiar una gran canal com és la de l'Alt del Comapedrosa amb més que una agradable companyia!!!

Arribem a Arinsal a les 10 del vespre del divendres, a temps per sopar una estupenda truita de patates, de preparar la furgo i posar-nos a dormir. Hem quedat l’endemà a 2 quarts de 9  per sortir!!!!

 

Ja de sortida a la cota 1600m. d’Arinsal, hi ha un bon gruix de neu, així que sortim des del cotxe amb els esquís als peus. El primers metres ja veiem que farà un dia esplèndid, i al poc de sortir ja hem de parar a treure’ns roba per què fa una temperatura més que agradable!!!

La intenció de sortida era pujar el Comapedrosa per la Collada dels Malhivens, des del Pla de l’Estany, i un cop al cim veure com estava la baixada per la pala del Ruf, que baixa directe al Refugi de Comapedrosa. Una altre baixada era fer tota la volta passant per l’Estany Negre, seguint el GR. També teníem l'opció de baixar, desfent el camí de pujada, que ja el tindríem vist!!!

 

Al arribar al Pla de l’Estany, ens trobem un paisatge espectacular, amb un tou de neu impressionant, i unes curioses marques a la neu, que resulten ser les petjades d'una guineu!!!

Però quan el Toni i la gent de l’Unió exc. Urgellenca, veuen la pala de l’Alt, tots es posen nerviosos, i ja no tenen cap mena de dubte de per on baixaran!!! La pala està perfecta, immaculada, no l'ha baixat ningú i a sobre la neu es veu molt bona i ben aposentada, sense cap tipus de risc de despendre's. Amb la Carme diem que quan arribem a dalt ja ens la mirarem i decidirem!!!

 

Ens trobem el Refugi colgat per la neu, només sobresurt una mica la teulada!!!!!  Ens fem unes fotos de record sobre d’ella i continuem la pujada.

Fins arribar a la collada dels Malhiverns hi ha uns 700 metres de desnivell que es fan força ràpids, la pujada és força directe, amb algun tram on augmenta el desnivell i has d’esbufegar i suar una mica més.... 

Just a sota del coll, per fer les últimes Z dels metres finals, ens posem les ganivetes, la neu esta bé, però com que hem vingut a disfrutar, i no tenim ganes de passar-ho malament, ens aprofitem de la seguretat que donen les cuchilles.

Un cop al Coll ens tapem una mica, però la temperatura segueix molt agradable. Ens col·loquem els esquís a l’esquena per fer els últims 100 metres de desnivell, per un terreny mixte de neu i pedres un xic complicat, al no poder posar-te els grampons per falta de neu!!!

  

Un Cop al cim ens trobem un altre grup d’Andorrans, que han pujat per l’altra vessant i que ens diuen que baixaran per on hem pujat nosaltres!!! Millor així tindrem la Pala per nosaltres sols!!! La Roser i la resta del grup ja ens esperen al Cim nerviosos per poder començar el descens!! 

Fem la foto de rigor, mengem mig entrepà i ens tapem una mica més. Ens mirem la pala desde d’alt. No sembla gaire complicada i decidim aprofitar aquesta oportunitat de fer un descens excepcional!!!!

La baixada és fantàstica, la neu està en unes condicions que et permet disfutrar i baixar sense cap tipus de dificultat, cada corba que fas és una sensació de plaer al·lucinant, que inclòs en alguna vegada se m'escapa més d’un crit de felicitat!!!

La Carme també està disfrutant de valent!!! Està una mica cansada de la pujada i nota com a cada gir els quadriceps es sobreescalfen!!! Així que fem algunes parades per descansar i aprofito per fer unes quantes fotos...

Arribem una altre vegada al Pla de l’Estany on ens esperen la gent del club. Han sigut 900 metres de desnivell de baixada.... Arribo amb una cara de felicitat i un somriure als llavis que ja no me'l trauré en tot el dia!!!

Ens queda el tràmit de baixar fins al cotxe, que hi arribem amb els esquís als peus!!!

UN DIA FANTÀSTIC D’ESQUÍ!!!!! Molt bona companyia, un temps més que agradable, la neu fantàstica, i una de les millors baixades dels Pirineus!!!! Que més es pot demanar!!! 

PURA VIDA!!!!!!!!