NADAL A TOPE!!!!

Aquest Nadal, esta sent molt profitós, a part de menjar , també hi ha temps per les curses.

Així que diumenge passat 21 de Desembre, el club Azimut, vàrem participar al Campionat de Catalunya d’Orientació per Relleus, disputat a Gavà Mar fent un paper més que acceptable els dos equips que vam inscriure. Les sensacions van ser bones, tenint en comte que aquest any no havia fet cap cursa d’orientació especifica.

Acabada la cursa, cap a la Vall d’Aran, a Esquiar!!!, dos dies més que aprofitats, dilluns esquiant per pistes al mati, i fent Esquí de muntanya per la Tarda/nit, els de les retracs de les pistes, encara es deuen recordar de mi!!!!, i dimarts amb la Carme, pujant al Tuc del port de Vielha, sobre el túnel de Vielha, amb una neu, que avui encara hi somio!!

El dia de Sant Esteve la Crono pic, una idea d’aquelles que set acut un dia d’aquells que portes massa hores entrenat, i tens massa temps per pensar, i set acut una idea esbojarrada, de fer una cronoescalada com les d’esquí de Muntanya, però corrent a peu i a prop de casa.

Però es bo quan veus, que no soc l’únic que te idees de bomber, i una vintena de companys et segueixen amb les bestieses que sens acut a organitzar.

Així va anar la Crono Pic, una matinal freda, però en companyia del amics, una excusa com una altre per celebrar els Nadal, menjar torrons i pendre una mica de cava.

Pel que fa la cursa, molt divertida i explosiva, com deia l’Ignasi, havies d’anar amb la boca tancada, si no et sortia el cor per la boca!!

Dir que en Jaume esta que se surt, sense escalfar, arribant tres minuts avans de sortir, només baixar del cotxe, es marca un temps de 12:48, que n’hi ha per treure’s el barret!!!! IM-PRESSIONANT!!!

La resta molt be, la gent s’ho va passar be, i la classificació va quedar de la següent manera:

CRONO PIC

26 de desembre, sant esteve, 10 del matí.

Segur que estareu tips del menjar de Nadal. Que estareu desitjant sortir una estona a estirar les cames, a pendre aire fresc...
Doncs us proposem un exercici de desintoxicació que us faci esclatar els pulmons i sentir la cuisò de l’acid làctic a les cames, abans de tornar a entaular-vos pels canelons.

La cronopic, una cursa curta i explosiva en pujada, amb dos manegues pels mes agosserats.

Ens trobarem a les 10 del matí a Canyelles, a la zona de l’urbanització Les Palmeres, per corre contra el rellotge tot pujant per la trialera fins al coll del Pic de l’Aliga.

Lloc d’encontre:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&msid=106208426575999367623.00045e09778989d1ef57e&ll=41.276391,1.70817&spn=0.002032,0.003433&t=h&z=18

i aquest es el recorregut:

http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=es&msa=0&ll=41.281346,1.70758&spn=0.004063,0.006866&t=h&z=17&msid=106208426575999367623.00045e09f2c0ed6ba7e62

ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL

ROC BIKE + SERGI = ROCK‘N ROLL

Aquest diumenge30 de Novembre he participat juntament amb en Sergi Florenciano, formant part a l’equip HAGLÖFS – BIANCHI, al ROC BIKE., una cursa d’Orientació amb BTT per parelles.

La cursa constava de 30 balises, havent de fer tres bucles lineals, on a nosaltres fent 27 balises, ens varen sortir 35 km.i 790 metres de desnivell, amb les 3 hores que teníem per realitzar la cursa.

Haig de felicitar als organitzadors, i més concretament al Xavi per tota la feina que ha realitzat, per haber fet una cursa d’orientació a la zona, i on NO coneixia n’hi un camí. Impressionat el fart de buscar camins que s’haurà fet!!!

Així que a les 8 del mati sortim de Vilanova en Sergi i jo, en direcció al petit poble de Clariana al vell mig del Penedès, hi ha 16 equips inscrits, disposat sa fer-se passar el fred que fa, pedalant i buscant balises.

Sortim a tope, per intentar de realitzar totes les balises, decidim començar pel primer bucle, que es el mes llarg, així desprès no perdrem gaire temps a fer els altres dos al estar mes a prop de la arribada. Trobar les fites no suposa gaire problema, els recorreguts entre balises son llargs, i ple de corriols, per on no havia passat mai, i el nivell es força elevat.

Però en la balissa nº 9 perdem una mica de temps, i al final triguem a fer el primer bucle una mica més del que haviem previst, en el segon, intento retallar temps, passant-me de llest, i No segueixo l’ordre lineal, però en Xavi ja hi havia pensat i posa un control sorpresa a la balissa 16, així que haig de retrocedir, i anar a pinçar abans la balissa 15, i tornar un altre cop a la 16, ( Demano Disculpes!!!!) Així que en aquest bucle tornem a perdre un temps molt valios.

Ens queden 40 min, sortim a fer el tercer bucle, just de temps, però la zona la conec una mica més. Anem a tope per intentar almenys fer totes les balises, però en la 23, que la teníem als nassos, ens costa molt de trobar, segons el meu parer estava una mica desplaçada, i no la trobem fins no decidim deixar-la estar, desprès d’estar bastant estona buscant-la.

Així que degut a la suma de totes aquestes pèrdues de temps, hem d’entrar a meta amb 27 de les 31 balises de que constava el Roc Bike.

Impressionat per la de camins nous que ens han fet passar, cansats per el gran ritme de cursa que hem portat, contents per guanyar, una mica decebuts pel temps perdut, i avergonyit per intentar passar-me de llest, donen com a resultat una de les millors curses que he fet aquest any.

Gràcies Xavi i companyia per arribar a sorprendrem corrent a casa!!!

La classificació general queda...

MAPES ...

Mapes, m’encanta estudiar mapes. Puc passar-me hores i hores incòmodament encorbat sobre ells, buscant itineraris entre els seus tints multicolors i corbes de nivell, memoritzant els noms de les muntanyes i dels barrancs, preguntant-me si aquella línia discontinua es un corriol ciclable, o una fatal trialera. Sobre un mapa començo qualsevol Raid d’aventura, contemplo la dura realitat que ens espera, el desnivell i obtacles que vindran, inclòs intento veure, posant-li imaginació al assumpte, la bellesa del terreny que hi ha representat en aquest tros de paper.

L’aficció als mapes, ve de lluny, de petit obria els atlas en busca d’aventures en països llunyans, a perdrem pels Alps, o en la topografia impossible del Himàlaia, era una finestra on alliberar la imaginació. Més endavant, la cartografia, a passat a ser una eina de divertiment i esbarjo, amb la que fabricar i planejar les aventures que han passat a formar una part important a la meva vida. Moltes aventures, han començat amb un munt de mapes desplegats pel terra del menjador.

De tots els mapes que he tingut a les meves mans, n’hi ha varis d’especials, els vermells de l’editorial Alpina, que en van acompanyar en les primeres sortides pirenaiques, els de la zona de Chamonix, amb l’impressionat Montblanc al bell mig, el del tour de l’Anapurna,...

Però es el que correspon al meu territori, pels voltants de Vilanova, que ocupa un lloc privilegiat a la meva llista, el que hem fascina es un vell full de paper amb Din A4, amb els camins dibuixats per mi ara fa més de 20 anys, sense cap tipus d’escala, on el colors indicaven la dificultat de transitar amb bici.

El pròxim 30 de Novembre, tenim la possibilitat de poder tornar a gaudir d’aquests plaers, la Orientació, la bici, el companyerisme i les Muntanyes pròximes a Vilanova, amb la celebració de Roc Bike.

El Roc Bike és una cursa d’orientació en bicicleta de muntanya, on es participa en equips formats per dos membres, o hi ha un nombre determinat de balises, cada balisa tindrà una puntuació, en funció de la dificultat per arribar-hi i servirà per a realitzar la classificació. Cada equip, dins un temps limitat, podrà escollir la millor ruta a seguir, per a accedir als punts de control pels quals vol passar i el seu ordre.

No us la podeu perdre!!!!

Més informació: http://ceazimut.blogspot.com/

OPEN RAID GARRAF

Organitzar una cursa, i en aquest cas un Raid, encara que sigui de promoció per categoria open, sempre requereix molta feina. Aquesta comença uns mesos abans, continua durant el desenvolupament del Raid i no s’acaba fins bastants dies desprès. Feina que passa desapercebuda, i que no es sol apreciar.

Necessites una idea de com vols que sigui més o menys el Raid,i un cop la tens has de buscar els recursos, per portar-ho a terme, des del material de marcatge, fins als ganivets dels avituallaments.

La clau de l’èxit d’un Raid, serà l’elecció del recorregut, aquest serà necessari realitzar-lo vàries vegades, per prendre temps, distàncies, desnivells... Demanar permisos...

Buscar la gent que necessites en cada control, fer-los matinar per què estiguin al lloc a l’hora, muntar les proves tècniques, encara que en aquell moment estigui caient un aiguat de nassos!! Tenir als controladors sota la pluja tot un matí donant ànims, aigua, fruita i tot el que faci falta, per què els corredors els sigui el més còmode i agradable possible.

Desprès del Raid queda muntar el dinar de germanor, per què la resta d’equips puguin contrastar opinions i experiències, treure les classificacions i fer l’entrega de premis!!!

I aquí no acaba tot , dies desprès, encara has de recollir, treure balises, tornar pancartes, a part d’anar actualitzant la web amb classificacions, parcials, fotos... i tota la informació que els corredors els agrada tenir..

La clau de l’èxit d’un Raid, és una bona planificació, un bon recorregut i una bona logística, i sempre se’t pot escapar algun detall però només amb l’experiència i una mica d’improvisació ho pots mirar de solucionar.

La conclusió és que si organitzo aquest tipus d’esdeveniments, és perquè sóc el primer que m’agrada participar-hi, però si tothom només volgués córrer, qui hi hauria darrera la cinta, donant el tret de sortida????

Ivan Artigas co-organitzador de l’Open Raid Garraf

LA CRONICA DEL RAID PER EN RICARD BELASkOAIN

Feia dies que el territori era eixut, però dissabte es va obrir l’aixeta de l’aigua. Primer amb intensitat i desprès amb calmosa insistència, es va fer present al llarg de tot el matí i fins ven passat el mig dia.

Així i tot, el 27 equips inscrits no es van deixar intimidar i estaven apunt a les 9 del matí a les pistes poliesportives de Vilanova i la Geltrú per prendre la sortida.

La pluja va fer que el primer tram que havia de ser en patins s’hagués de modificar per una cursa a peu per relleus amb l’objectiu d’estirar el pilot. El segon sector es feia en bicicleta i tenia com a característica que un tram era descrit en road book i un altre sobre mapa cartogràfic. Aquest feia arribar als corredors al municipi de Ribes. La tercera secció la constituïa el tresc on havia un tram d’orientació per rumb que portava fins a una tirolina. Un curt transit en btt era el quart sector i actuava com enllaç entre el tresc i l’orientació específica que es feia a la zona de l’autòdrom. A partir d’aquí novament en bicicleta calia creuar els Colls de Sitges, passant per Miralpeix, per arribar de nou a Vilanova i la Geltrú. Un cop aparcada la bici els equips afrontaven el darrer tram fent una orientació urbana dins la que estava situada la zona d’escalada.

Des del segon tram de cursa l’equip local ALB Esports Prieto es va posar al capdavant de la cursa i ja no la deixaria fins al final. Per darrera els Mantis, els Ariprot, els Oxigen i els Biciequip anaven mantenint una pugna pels llocs del pòdium, per darrera els Jom Raid Llavorsi i els Comapedrosa.

Finalment, desprès d’una bona cursa passada per aigua, els ALB es feien amb claredat amb el primer lloc de la classificació, els Oxigen i els Biciequip per la compensació dels equips mixtes es feien amb la segona i tercera posició, desbancant als Mantis i Ariprot.

BELORADO RAID (BURGOS)

EL HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM AL CAMPIONAT IBERIC

L’equip, format aquesta vegada per Ivan Artigas i Jaume Soler juntament amb l’Eli Socias del HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM han aconseguit un treballat quart lloc en categoria Elit al Belorado raid (Burgos).

Amb un raid molt disputat on hi va haver uns vencedors indiscutibles, el Salomon-Santiveri, però que la resta de posicions, van anar canviant molt durant tot el Raid. Vam tenir algun error d’orientació, i tres punxades, que finalment, ens van fer baixar de la segona posició, que duiem durant més de mitja prova, a la quarta posició final, que et deixa una mica de mal regust de boca!!!

El Raid que va tenir mes de 130 quilòmetres i un important desnivell positiu de més de 3800 metres, va fer que els equips d'Elit dediquessin mes de 15h. ininterrompudes a finalitzar la prova. En aquesta ocasió, hi havia disciplines tan variades i diverses com cursa a peu, bicicleta de muntanya, natació, espeleologia aquàtica, tirolina, rapel, caiac i tresc d’alta muntanya.

Tant per categoria Elit com per Aventura el recorregut era el mateix i la diferencia estava en que Elit feia tot el recorregut sense pausa i Aventura parava a la meitat per tornar a engegar a la matinada de diumenge.

Desprès d'aquest raid i a falta de la ultima prova de copa d'Espanya, els HAGLOFS-SILVA-YAENCONTRE.COM estan situats en Tercera posició provisional de la general, per darrera dels Madrilenys del TEVA i els Bascos del FORUM, una molt bona temporada per l'equip del Garraf - Penedès que un any mes torna a estar entre l'elit nacional

VENCEDORS A LA VOLTA AL PENEDES 2008 EN CATEGORIA MASCULINA

ELI SOCIAS I JOSEP “XIC” BERTRAN EN CATEGORIA MIXTE

Quan s’organitzen esdeveniments amb passió, el resultat sempre son excel•lents, i així es com qualifico la organització de la Volta al Penedès!!!!.

De excel•lent per: buscar un circuit exigent, i a l’hora desconegut, per la gran exactitud del road-book, sense ni una errada, per la dedicació i els esforços de tots els controls a l’hora de s’atisfer tots els teus desitgos, i per poder fins hi tot sorprendre, com es el cas de tenir “bikinis” calents en el control de l’esmorzar, i el termòmetre marcava 5 graus!!!!

Només hem queda traurem el barret d’avant d’ells, pel gran esforç que han realitzat, i els bons resultats que han obtingut a nivell organitzatiu !!!!!


En la vessant esportiva, en Toni i jo, formant part de l’Equip HAGLÖFS – SILVA –YAENCONTRE.com vam ser els clars vencedors de la VOLTA AL PENEDES, cursa per parelles de bicicletes de muntanya que es va començar a celebrar a a Pontons l’any passat. Aquest any es va celebra els dies 4 i 5 d’octubre, i cobria la distancia de 140 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de més de 4000 metres en els dos dies.

La cursa va comptar amb la participació de 40 parelles. En la etapa de dissabte la sortida es donava a les 7:30h. de la matinada de Pontons, amb un recorregut de mes 85 km. Per la zona del cim del Castellar, La Llacuna, St. Magí de Brufaganya, Puntils, Querol i el Montagut. Des de la sortida vam ocupar els primers llocs de la cursa, per acabar primers la primera etapa a més 11 minuts dels segons esmerçant un temps de 6 hores i 27 minuts.

L’inici de la etapa del diumenge, sortia una altre vegada de Pontons i transcorria pel bell mig del Alt Penedès amb el poble i la riera de Marmellar, el Castellot, el fondo de St. Marc, Aiguaviva i Pontons com a protagonistes del recorregut. Una etapa amb 55 km. de recorregut. L’equip va començar molt forts la jornada, ocupant les primeres places des de la sortida de la etapa, perseguint l’equip Malalts de Bici, que havien finalitzats segons l’etapa de dissabte. Al final de la cursa vam aconseguir desfer la igualtat amb els equips rivals, per finalitzar en una meritòria primera plaça, amb més de 12 minuts de diferencia respecte els segons, l’equip Malalts de bici.

FOTOS DEL RAID DE MERIDA

RAID SIERRAS DEL SUDOESTE - MERIDA

CRONICA ESCRTITA PER L'ISRAEL PRIETO

EMERITA AUGUSTA

Enredem al Pere per que ens faci d'assistent i desprès de carregar la furgo, l’Ivan em passa a recollir, recollim al Pere i a l'Eli, que aquest cop correrà amb nosaltres.
El camí fins a Mérida es llarg, nou hores de cotxe i ja hi som. Recollir dorsals, situar-nos a l'alberg, i començar a preparar les coses per demà.
En el Briffing comencem a veure coneguts d'altres curses, l'Eduardo, els nois del Forum, els Salomon.....
Be ja tenim els mapes, marquem recorreguts de la primera etapa i al sobre, em de descansar encara que el raid no comença massa d'hora.

A les deu del matí es dona la sortida, primera prova cultural per la ciutat, a peu de plaça en plaça, per les ruïnes romanes i a contestar preguntes. El trànsit el fem força be i sortim em bici. Molts equips junts, hi anem fent per trobar les balisses. Un cop trobades totes i de cara al control canvi, una punxada ens fa perdre una mica de temps, canviem la camera i a buscar el patins.
El canvi el fem molt ràpid i en el primer tram de patins ja em tornat a pillar als aventur que ens havien passat quan canviaven la punxada. El tram es llarg i ens va força be, encara que donem una mica mes de tomb.
El tresc que ve a continuació també ens va be i el fet d'anar pillant equips encara que son d'aventura ens anima.
La btt que ens porta fins al caiac es llarga i el fet que anem clavant les balisses ens motiva per mantenir un bon ritme, al arribar de nou al control canvi el Pere ens canta el temps que ens porten els de davant, anem cinquens i els hi retallem temps en cada sector.
Entrem al embassament i comencem a remar a fondo, arribant a la primera balisa el Salomon ja torna, van primers i ens porten uns trenta minuts, atraquem a la costa i ens toca pujar fins un pont per fer un ràpel i caure a l'aigua, els Buff, Forum i Gallaecia surten amb el caiac quan nosaltres estem pujant cap el ràpel.
Baixem llescats i a fondo amb el caiac en persecució dels nostres rivals. Desprès de dues hores de caiac els hi hem retallat una mica i ens queda la última bici per arribar a Mérida.
Tornem a sortir a fondo, l'Eli esta fresca ja que el caiac només el feien dos i ella a pogut recuperar una mica. El ritme es bo i ens anem creuant equips d'Elit que arriben ara a fer el caiac.
Un cop trobades les balisses i agafant un carril bici molt peculiar ens plantem a Mérida, última sorpresa, una tirolina ens portarà a clicar l’ultima balissa, ens llancem cliquem i amunt entrada a meta.
Son les cinc de la tarda, estem tercers a la classificació provisional empatats amb els buff, per davant Salomon i Forum.
Ens dutxem, mengem una mica i fem la xerrada, qui pot dorm i be, fins les deu descansem.

A les deu de la nit es dona la sortida al score urbà, la primera balissa serà un caos ja que la trauran en poc temps, així que tothom va a buscar-la, però els primer en arribar som nosaltres, la resta del tram el fem perfecte i arribem al control canvi amb els primers, pillem les bicis i també es un score per els voltants de Mérida, també ens va força be i tornem a anar al cap davant. La següent prova ja es un tram llarg de btt i sortim seguint els forum que van com a motos per dintre del poble, els perdem una mica i comencem a agafar el nostre ritme. Desprès d'uns petits problemes tornem a pillar als Forum que van amb els Buff i tots tres equips arribem al següent control canvi.
El tresc que be a continuació es clau i sortim primers, però de seguida els forum es fiquen amb nosaltres, anem corrents i caminant però ningú es despenja i tot el tresc el fem junts, un tresc molt llarg que faria que els buff es despengessin al fer una errada d'orientació.
A l’arriba al control canvi per fer l'orientació especifica, l'organització ens diu que s'ha suspès i que anem directes als patins, a aquestes alçades el fet de que retallin una mica ja ens sembla be.
En els patins comencem a tirar i per un moment pensem que ja em deixat als Forum, però ens tornen a enganxar i tornem a anar junts fins els següent control que era molt lluny, aquesta etapa es fa molt llarga i les cames comencen a notar la pallissa, crec que eren les quatre del matí quan arribem al següent control canvi.
Tirem amb arc i aquí si que el Forum torna a sortir amb les bicis a fondo, els Salomon ens treu uns quaranta minuts i sortim a la caça dels de davant, en la primera balissa ja veiem que el Forum se l'ha passat, nosaltres entrem al riu, amb lo freda que esta l'aigua, per clicar i sortir ho mes ràpid possible, sortim per davant i els Forum que estan a l'altre banda del riu ens veuen passar, la persecució es torna a donar i ara son ells a nosaltres, en la seguen balissa ja anem tots junts un altre cop i ja decidim de fer-ho junts fins el últim canvi.
Aquest últim canvi es un tresc, nosaltres ja no podem deixar al Forum per que anem marcats tota la nit per ells i el Salomon ens treu una hora, decidim parar i menjar be per afrontar l'últim tram del raid amb garanties, son les set del matí i ho he de acabar be.
El tresc es llarg i la primera balissa no estava be, així que desprès de perdre una mica de temps en buscar-la anem caminat cap a meta, passant primer per un poble, pujar un cim amb un castell per clicar la penúltima del raid i arribar a un sector d'escalada on desprès de 18 hores de cursa ens fan escalar.
Arribem a meta contentes però cansats, ens trobem amb el Pere que ara si ens porta cap a l'alberg, una dutxa i a descansar fins el randobike una prova que algun dia explicaré.

Tercera posició final, per darrere dels Salomon, que van tindré una errada en l'ultima transició i dels Forum que van guanyar amb un raid molt complert.

La classificació final queda de la següent manera:

Forum Sport 16:30
Salomón Santiveri 16:43
Haglofs - Silva Yaencontre.com 17:34
Costa Daurada - La Pineda Platja 22:51
Buff 19:31
Piel Frama 20:24
Aventur 22:17
Anzur 06 Yumaraid 20:36
Bodegas Acim-café devinos 23:39
Gallaecia Bugarent-Cucos 21:1

RAID BAS-XTREM

Sortim un pèl tard de Torrelavit i aquest cop per culpa meva!!! (i de la feina).

Arribem a St. Esteve d’en Bas un pèl tard, just per fer la inscripció, agafar el mapa “que sembla un llençol de lo gran que és!!!!” , marquem les balises i el recorregut, amb el nervis i l’estrès que comporta. Sopem una mica i a dormir, que són les 12 de la nit i ens hem de llevar aviat , ja que la sortida és a les 4 h. (primera de les emboscades d’en Morcillon)

El despertador sona a les 3, i no sé ni on sóc, ni quin dia és ni què em toca....

Donen la sortida i comencem amb cursa d’orientació urbana amb ortofoto, buscant els controls de pas per tot el poble.

Arribem al primer control canvi, agafem les bicis i sortim ràpidament pel carrilet, el qual deixem per fer una pujada de nassos, abans d’arribar al segon control canvi.

Un tram a peu amb força dificultat tècnica per trobar algun camí i alguna de les balises, però que el resolem bastant be!!! Ens posem al capdavant, juntament amb els Medilast de Lleida, i un altre equip local.

Tornem a agafar les bicis, i en aquest sector ens agafen els non-stop, i ens anem intercanviant la tercera posició, depenent de l’itinerari que elegim l’un i l’altre equip. Finalment arribem junts al control canvi. però es aquí on comença en Xic a trobar-se malament, i a tenir seriosos problemes a l’hora de continuar. L’enganyem una mica, i desprès de recuperar forces, gràcies als entrepans i les coca-colas, que havien deixat preparades, aconseguim sortir.

Som al cinquè sector, un tram a peu que té un ràpel de 50 mt. espectacular, per dintre de dues lloses de pedra que al final acaba dins d’una cova. Seguidament ve una pujada, que juntament amb la calor que fa, en Xic ens comença a mal.leir que l’haguem enganyat a sortir.

Arribem al control canvi, agafem les bicis i cap a la collada de Bracons, amb una altre pujada a peu, però aquest cop arrossegant les bicis, que ens fa arribar al control bastant cansats.

Aquí ja teníem coll avall que plegaríem, però en Xic quan veu sortir a l’altre equip de Vilanova, els Sambari, s’anima i sortim avall a buscar un altre ràpel, aquest cop en un salt d’aigua espectacular. A partí d’aquí havíem de pujar fins d’alt del Puigsacalm, amb un “pepino “ de pujada de més de 800mt. Són les tres de la tarda, amb una teia que cau que es desfan les pedres!!!!!

Però quan ja estem en el camí bo de pujada, en Xic s’ho beu massa gran... està bastant cansat, i a sobre la panxa li fot un mal, que va mig plegat, decidim que aquest és el moment de plegar, anem a buscar la carretera, i un cotxe que ens pugi al control i cap a casa, que per avui ja n’hi ha prou de patir!!!!

Finalment el primer equip en passar la línia de meta són els Medilast, de Lleida, que arriben passades les set de la tarda, segons el Non-Stop, que arriben a dos quarts de nou, seguits dels Rocko i desprès els Raidteam.tk. D’un total de 28 equips només 4 han fet tot el raid, i han arribat a passar per meta!!!


Espero tinguem més sort al pròxim Raid a Mérida, puntuable per la Lliga Espanyola!!!!!

MOONLIGHT RAID 08

Sempre que organitzo una cursa, ja siguin Raids, Curses d’Orientació, etç.. Intento fer proves, en les quals, a si fos jo el que participes, al acabar diria aquest “tio” que ha fet el circuit s’ha passat tres pobles, però la idea, el circuit, i el recorregut han sigut molt “guapos”, i la Moonlight d’aquest any ha sigut així!!!

La idea va sorgir un dia d’aquests que surts a córrer sol, i tens massa temps per pensar!! En veure una de les moltes cabanes de pastor que hi ha pujant el camí del Mas del Artis, vaig pensar, que seria distret fer una cursa d’orientació, amagant les balises dins de les barraques, però l’inconvenient, era que es veuen de seguida!!!



Solució, fer la cursa de nit!!!! Cursa de Nit + orientació + passar-ho bé = MOONLIGTH RAID!!!!

Així que va ser Arribar a casa i ja vaig trucar al Ricard per si tenia alguna idea per la moonlight d’aquest any, i al dir-me que no, dons ja estic liat buscant per tota la zona de Canyelles i del Mas de l’Artis, Barraques de Pastor, pous i Pou de Glaç
.
Tota la resta ja be sol buscar un circuit, geoposicionar les barraques al GPS, descartar algunes barraques per massa dificil, seleccionar una zona, pre-dissenyar un circuit, etç..

El Resultat?? Tota la gent que vàreu venir, ja la coneixeu, una cinquantena de persones, disposades a enfrontar-se a la nit, les pedres, els esbarzers, però amb moltes ganes de competir i passar-ho be, cadascú a la seva manera, ja sigui caminat, o intentant fer el màxim de punts, en les tres hores que tenien per acabar la prova.

Al final en Toni Morera, i en Jordi Montaner, van fer 370 del 600 punts possibles, molt a prop d’ells, en Xavi Perelló i la Neus Giménez , amb 350, i seguits d’en Pere Marcer i en Jordi Massana amb 300.
La classificació final va quedar aixi:

Circuit Llarg

1er Toni Morera i Jordi Muntaner 370 2:56
2ón Xavier Perello I Neus Gimenez 350 2:55
3er Pere Marse I Jordi Massana 300 2:57
4art J.M.Valero I Cristina Muñoz 290 2:52
5é Anaïs Panosa i J. Valero 260 2:56
6é D. Costa, J Camacho i L. Sararols 240 2:59
7é A.Guimerà i Joan Tornè 240 3:00
8é J. Fanlo I Amparo Gil 150 2:34
9é A. Gonhert I Felix Ruiz 130 3:01

Circuit Curt

1er Maria Maians 140 2:36
2on Núria Gili I Felip Gili 140 2:45
3er D. Teixido/ T Borras/ E. Barroso 140 2:55
4art Silvia Agustina i Monica Sanchez 140 2:55
5é Israel Prieto I Marta Ailagas 120 2:57
6é Josep Casas i Ignasi Marta 70 1:56
7é E. Amela i Cristina Amela 50 3:02
8é J.M Lasquibar i Oscar Lasquibar 20 2:59
9é J. Toledano i Isabel Romeo abandó
10é Olga Graells, Jm Cara i Vidal Benach fora temps

L’ EQUIP HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON TERCERS CLASSIFICATS AL CAMPIONAT D’ESPANYA DE RAIDS DISPIUTAT A AS PONTES (GALÍCIA)

40 equips procedents de tota Espanya s’han donat cita a la població Gallega de As Pontes (Lugo) el cap de setmana del 12 i 13 de Juliol per disputar el Campionat d’Espanya de raids. Aquest és puntuable també per la lliga Espanyola de Raids d’Aventura de la Federació Espanyola de d’Esports d’Orientació F.E.D.O.

A les 8 del matí del dissabte es donava la sortida al Raid. Un trekking de 16 quilòmetres amb més de 500 m de desnivell pels voltant de l’embassament da Riveira. L’equip BUFF-COOLMAX és el primer en completar el sector, seguits de molt a prop per l’equip del Club SEO i nosaltres el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.

La segona secció és una ràpida etapa de BTT, però una constant pluja comença a caure, i ja no ens abandonarà fins la resta del dia.



Cap a les 12 del migdia, sortim a la decisiva tercera secció, un llarg trekking de 27 quilòmetres d’orientació específica, molt tècnica. Aquesta etapa va alentir molt la cursa, degut a la dificultat per localitzar les balises i a les característiques del terreny. Aquesta estapa ens costà més de cinc hores superar-la ja que entre corriols, boscos i aiguamolls, es feia molt complexa la interpretació del mapa.

Seguidament, i sense gaire temps per recuperar-se, tot just menjar una mica (moltes gràcies Joan pels entrepans, boníiiisiiiim) i canviar-se la roba mullada, seguim el raid amb una altra llarga secció, però ara de Btt, amb més de 65 km. i 1000 m. de desnivell. L’Equip BUFF-COOLMAX, continua en primera posició, però per la segona plaça som tres els equips que arribem junts, el GALLECIA BUGARENT, el Club SEO, i el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.



Hem arribat a l’equador de la prova, ara arriben les etapes més complicades, ja que es faran totalment de nit, només amb l’ajut dels nostres SILVAS, potents focus, que ens ajuden a continuar en la foscor.

Dues ràpides seccions urbanes, una de patins en línia, i l’altre d’orientació amb una tirolina i el llançament de tir amb arc, ens porten a començar la secció 6.

Un altre etapa de 16 km de trekking finalitza a l’embassament do Eume, el qual hem de travessar nedant. Són les 5 de la matinada, i una petita errada d’orientació, ens ha fet baixar a la tercera posició, donant la segona plaça a l’equip GALLECIA BUGARENT.

La penúltima secció del raid 18 km. de caiac per l’embassament do Eume. La foscor de la nit i la boira com a companys dificulten moltíssim la localització dels controls de pas, però gràcies a la sortida del sol finalitzem amb èxit la secció.

Ens queden “només” 30 km. de btt per camins que pugen i baixen, (no hi ha un lloc pla en aquest tros de País). I finalment a les 12 del migdia del diumenge, desprès de fer més de 220 km. i d’estar 28 hores sense parar, els components de l’equip l’Eli Socies, en Jaume Soler i l’Ivan Artigas, hem finalitzat el Raid en tercera posició.



Un total de 210 km, 5.000 m de desnivell positiu, van haver de superar els equips, superant disciplines de muntanya, com: la BTT, la cursa alpina, tir amb arc, patins en línia, barranc, natació, tirolina, orientació específica i caiac en un raid que unànimement tots els equips l’han descrit com a llarg, però molt bonic, en quant a recorreguts.

La classificació final en categoria Élite: en primer lloc BUFF-COOLMAX, seguits del GALLECIA BUGARENT, i en tercera posició el HAGLÖFS – SILVA – YAENCONTRE.CON.